En aquests dies de tribulació, en què Artur Mas vol semblar independentista, Duran i Lleida vol semblar Carrasco i Formiguera i algun que altre ex-conseller vol reagrupar el somatent, cal passar la realitat pel filtre dels fets i aconseguir una visió "realista" de la mateixa. En aquesta línia, es recomano l'entrevista que publica avui el Punt al Secretari General d'ERC i Conseller de Governació, Joan Puigcercós.
Un dels debats filosòfics més interessants (i encara no resolt del tot) és el de la "realitat" de la "realitat". O, dit amb altres paraules, tot el que ens envolta té existència real, ontològica, o és un constructum del nostre cervell, a partir d'una informació proporcionada pels nostres sentits?
No voldria avorrir-vos amb una exposició detallada d'aquesta controvèrsia, ni voldria cansar-vos amb els arguments que la ciència moderna (física quàntica, neurobiologia, teoria de la informació) hi aporta a la discussió filosòfica. Potser l'única cosa clara que podem dir al respecte és que la realitat, si és que existeix, no té perquè coincidir amb la construcció que el nostre cervell en fa.
El nostre sentit comú pot posar pegues a donar per bona la idea que, per exemple, aquesta pedra que tinc al davant, potser, no és tal pedra o, potser, no és tal i com jo la reconstrueixo en el meu cervell. El que de ben segur el nostre sentit comú acceptarà sense problemes és que la subtilitat de la realitat "política" no és, en cap cas, ni absoluta ni tal i com me l'expliqui el primer que passa per davant. Ni encara que aquest sigui algú de tanta solvència com el Sr. Barbeta, el director del Periòdico o José Luís Rodríguez Zapatero.
I dic això en relació a un discurs que, de manera recurrent i concurrent, estan generant els dirigents convergents i alguns opinadors sobiranistes-nacionalistes de pedigrí garantit.
Es tracta d'aquest discurs que descriu l'escenari polític com una apocalipsi nacional, propiciada per la gran traïció republicana a la voluntat popular expressada en les eleccions de l'1 de novembre (evidentment, aquesta voluntat era el pacte CiU-ERC, Mas president, Catalunya independent!)
Es tracta d'un discurs que diu que l'eix nacional ha desaparegut de la política catalana fins que algun líder messiànic reagrupi els sometents i proclami la independència des de dalt de la collada de Toses.
Es tracta d'un discurs que afirma que ERC ja no és independentista i que s'ha venut per 5 plats de conselleries-llenties.
Es tracta d'un discurs que em carrega, no pel que podria tenir de crítica constructiva o de senyal d'alarma, si no pel que té de campanya orquestrada pels regionalistes de sempre que s'aprofiten de la bona gent d'aquest país, de la bona gent que surt als programes de televisió i diu que estan decebuts d'aquest nou govern perquè "ha abandonat el dret a l'autodeterminació", com si els governs convergents s'haguessin plantejat mai, ni en somnis, l'exercici d'aquest dret democràtic.
Em carrega, perquè els ideòlegs de la Fundació Catalunya Oberta, de clares tendències separatistes, o algun director d'algun diari propietat del senyor Lara Bosch, reconegut maulet, o opinadors sobiranistes que fa deu anys no aixecaven la veu per criticar les renúncies nacionals del pujolisme, ara semblen tots investits de la vara profètica i anatematitzen contra els traïdors a la pàtria que, curiosament, són només uns i no pas tots, ni els d'ara ni els d'abans.
Si us passa el mateix que em passa a mi, us recomano que llegiu l'entrevista a en Joan Puigcercós que avui publica el Punt. Us ajudarà a descarregar-vos de tanta mala llet com genera tanta manipulació de la realitat. Perquè, la realitat, no és com ens la volen pintar alguns, de forma interessada. La realitat no és que, des de l'1 de novembre, CiU sigui el partit independentista i ERC sigui un apèndix botifler del PSOE a Catalunya. Senyors (i senyores), una mica de respecte amb la "realitat", que aquesta és una mica més fluïda que no pas les rodes de molí amb que ens volen desdejunar cada matí.
Be like water, my friend!
Demà a divendres 16 de febrer, a les vuit en punt del vespre, Eduard Suárez "el Torquemada de Pubilla Cases" presentarà la seua candidatura a les municipals.
Lloc: Centre Cultural Barrades, a la Rambla del Justet de les Oliveres (metro Rbla. Just Oliveres, L1)
Hora: 20.00
- Anirà amb corbata, tal i com reclama el Pugicercós? http://www.eldebat.cat/cat/viewer.php?IDN=5557
- Hi haurà un piscolabis al local del costat, el Centre Catòlic? Si aquest home està en contra del porno segur que els patrocinadors de la COPE li ho agraïran
http://www2.noticiasdot.com/publicaciones/2006/1006/2710/cine/cine_271006-01.htm
- En tot cas segur que no ens convidarà anar a ballar salsa a una disco d'Almeda http://www.lamalla.cat/canal/joves/salut/article?id=148104
Els dirigents del país sembla ho han venut gaire bé tot, per l'economia i ni economia tenim.
Doncs sembla que només cerquen la cadira, la foto i una bona paga i pensió.
La unidad i el sacrificio a los antiguos dioses del pasado. I Ejpaña se rompe.
Mientras las joyas de la corona de los sectores públicos estràtegicos privatizada en manos de nuestros mejores impostores. I Ejpaña no se rompe.
Aquí si tenim uns manipuladors, primer han estat els actuals dirigents del partit independentista, que una vegada instal-lats en el govern a part de d'oblidar-se de perquè la gent els va donar confiança, es deixen envair el nou estatut de competències dirigides des de Madrid, però és clar el manual diu, segons els "manipuladors" que la culpa és de CIU per negociar malament i vendre's per un plat de llenties.
Saltenc, quan s'escriu des d'un punt de vista sectari s'és incapaç d'entendre els arguments dels altres. Si en lloc de creure "a pie juntillas" el catecisme d'en Madí, d'en FM o de Desclot els independentistes de CiU fóssiu intel·ligents, estaríeu refundant CDC com a partit sobiranista i engegaríeu els aparateros d'UDC a festejar amb el PP, en lloc d'atacar constantment el vostre únic aliat estratègic a mig i llarg termini, que és ERC.
Ja heu vist com us ha pagat ZP i el PSOE pel sacrifici d'en Mas amb l'Estatut. O com continua disparant contra Catalunya, el diàleg i la democràcia en general, l'avantguarda falangista del PP amb qui voldríeu pactar a Madrid.
Per què tota la força s'us va en "matxacar" ERC. Tant dolents som? O es tracta d'una altra cosa?
Tens i teniu un problema greu, que queda d'aquella lluita pel independentisme que exercíeu a l'oposició durant els governs de CIU, qualificant aquest de covard per la seva particular política del peix al cove.Una vegada més et repeteixo que qui ha fet bandera del independentisme és ERC ,no CIU, i qui no fa els deures avui sou vosaltres. Preguntes perquè estem dolguts amb ERC, i a tu que et sembla que ho tindríem que estar amb els espanyolistes del PSOE, de moment qui ha pactat i format govern sou vosaltres i entre el PP i el PSOE de cares a Catalunya i Espanya pensen exactament el mateix.
Primer et diré per quines raons no esteu dolguts amb ERC.
No esteu dolguts
- perquè haguem fet president un "xarnego" com diueu vosaltres,
- perquè haguem pactat amb una força espanyola, vosaltres n'esteu farts de fer-ho i no us n'ha fet "fàstic" mai,
- perquè Catalunya encara no hagi exercit el dret a l'autodeterminació, vosaltres esteu convençuts que mai arribarà aquest moment i, si arribés, teniu clar que votaríeu en contra de Catalunya i a favor dels vostres interesos econòmics i de mercatm,
- perquè haguem acceptat la ____ d'Estatutet que el senyor Mas va acabar transaccionant amb el senyor Zapatero, vosaltres n'heu fet bandera de les seves suposades bondats que ningú sap veure per enlloc,
Esteu dolguts per una sola cosa. Per LA COSA EN MAJÚSCULES. Esteu dolguts, com va dir amb claredat meridiana la senyora Ferrusola fa 4 anys, "perquè ens han fet fora de casa".
No patiu, nosaltres no ens farem mai nostra la casa. Sabem que, per decisió del poble català, igual que s'entra se surt. És el joc democràtic i l'acceptem. Fins i tot sabem que també et poden fer fora, de forma deslleial i arbitrària, si decideixes ser honrat i defensar les teves conviccions.
Aquesta és la raó. L'única raó. La resta, són falòrnies i excuses de mal pagador.
El Govern català evidentment amb qui s'ha d'entendre i pactar per avançar és amb una força espanyola ( això encara no ha canviat, fins i tot vosaltres us adoneu ) però governar amb ells és un pas que CIU no ha fet mai.
El "xarnego" que dius, pot ser una persona que entengui aquest país millor que molts catalans, En el cas de l'actual President per obra i gràcia de ERC, no diu gaire a favor seu, que en 30 anys que està entre nosaltres i ocupant càrrecs d'importància, que just ara recordi la seva obligació a aprendre el català.
Les bones eines (Estatut) necessiten de bons operaris i no d'uns entregats ( delegació del PSOE a Catalunya) i uns instal-lats (ERC).
Tu mateix ho dius molt bé, si decideixes ser honrat i defensar les teves conviccions, aquesta delegació del PSOE et fot fora, avui és evident que algú s'ha baixat els pantalons
Hola company , he llegit l'entrevista i la veritat que hem quedo encara més espantat!.
En Joan ha caigut de quatre peus en la trampa que he anat exposant en el meu bloc, s'han cregut que poden fer de Pujol quan realment per mi aquesta era una via totalment esgotada per aconseguir l'independència!!.
En aquesta entrevista , en Joan no aporta pas res de nou al debat que s'està duent a terme dins del mon del sobiranisme:
¿Perquè ERC ha deixat de reivindicar la manca de la nostra llibertat i de defensar aferrissadament la poca sobirania que encara tenim?. ¿En nom de que?, ¿en nom de demostrar que podem ser bons gestors del poc que tenim?. Per això segur que els del PSC i els de CiU que portem molt més anys vivint professionalment d'això sabran treure'n millor profit que els nouvinguts sense experiència. Per això no calia tant de lluita i esforç!
De fet per mi ERC ha fet una aposta inicialment molt agosarada en voler obrir l'independentisme als sectors de l'immigració espanyola, la valoro positivament, però el que critico es com s'esta duent a terme.
La crítica de l'oposició i dels seus mitjans, sempre ha estat dura i no ens hauria d'estranyar ni tant sols fer-nos perdre temps, el que passa es que amb la nostra actuació els hi estem donant molta munició i com que ho sabem i ells també ho saben, la critica ens esta fent molt de mal. Només cal mirar les darreres enquestes fetes, seguim perden escons. Si seguim així, en les properes eleccions, si es que acabem la legislatura, ERC en treurà en prou feina 15 diputats, i fins i tot potser estarem per sota del PP. Qui hauria pensat en el 2003 quan ens pensaven que en la propera elecció en Carod ja seria president de la Generalitat i que podríem demanar el referèndum per l'autodeterminació!. Per cert, ningú ja en parla d'això.
El que es curiós, però es que malgrat que estem al govern de la Generalitat i estem governant el moltes diputacions i ajuntaments, no tenim cap premsa o medi afí!. Ni tant sols els medis catalanistes, que molts reben subvencions de la generalitat i diputacions: ¿Com s'explica això?
Per mi , estem actuant com una colla de passerells i no hem jugat bé les nostres cartes en els moments claus:
- La dimissió d'en Carot pel fet de Perpinyà que mai s'hauria de haver acceptat.
- En la redacció del Estatut, no varem tenir protagonisme, el varem deixar a CiU.
- Es va permetre que l'Estatut que passes el Senat, malgrat que depenia d'ERC (no va votar que No, es va abstenir!)
- En el referèndum la indecisió inicial de la cúpula d'ERC a votar que No, va fer perdre tot el capital polític que es va aconseguir en la votació del No en la comissió del parlament espanyol.
- No plegar abans del govern de la Generalitat com a protesta per com el PSC i en Maragall havien defensat l'Estatut.
- No es va fer cap campanya política remarcant la traïció de CiU igual que la del PSC amb en Montilla de instigador del fracàs. Recordeu que va se ell que va presentar en nom del PSOE unes esmenes en contra el redectat el segon dia després que fos aprovat l'Estatut a Catalunya. I ara questa persona es la que ha de defensar l'Estatut?
- Negociar despresa i a la baixa el nou govern de la Generalitat.
- Renunciar a la conselleria en Cap i donar més poder al Montilla.
- Continuar donant suport al ZP en el parlament Espanyol després de la traïció amb en Mas i de que obligues a Maragall a fer fora als consellers d'ERC.
etc...
en tot cas com ja dic en el meu bloc, tot aquest estrany comportament de la meva directiva, es pot explicar amb que jo anomeno : "El síndrome de Perpinyà".
Salut , República i Independència!
Manel des de Alemanya
Manel, des d'Alemanya tens més perspectiva que no pas els que estem a l'interior vivint en mig del fragor de la batalla i n'hi ha algunes que les claves. Però em sap greu que moltes altres de les argumentacions que fas siguin massa "pures" i, per tant, llunyanes de la realitat que, com ja deus saber, és més mestissa i bruta.
Estic d'acord en què no té explicació (o potser disculpa) que no tinguem mitjans afins (ni tan sols Vilaweb, no?) malgrat governar. Alguna cosa hem hagut de fer malament, especialment aquests darrers 3 anys, per a no haver aconseguit una plataforma d'opinió pròpia i propera. També comparteixo plenament que no s'havia d'haver acceptat la dimissió d'en Carod per la visita a Perpinyà ni entenc, de vegades, les facilitats que donem al PSOE a Madrid.
Ara bé, el que no acabo d'entendre del teu argumentari és com creus que ens ho hem de fer per combinar l'obertura de l'independentisme a nous sectors socials i la prà ctica d'una polÃtica de puresa que, de facto, ens impediria pactar ni amb CiU ni amb PSC ni, tampoc, amb ICV. Aquesta polÃtica de puresa ens portaria de nou, i per molts anys, a les trinxeres de l'oposició que tan bé coneixem i que, per desgrà cia, tan poc van servir per a fer crèixer l'independentisme.
M'agradaria que seguÃssim donant-li voltes al tema.
Salut, República i, per suposat, Independència.
No he parlat pas de "puresa", he parlat del malament que s´ha gestionat els fets polítics que han anat succeint.
Respecte a tema idèntitari, si vols convèncer amb els nous sectors immigrats ho tens que fer demostrant que creus en un ideal: Catalunya independent dins de l'Europa. Nosaltres no podem deixar de banda que som catalanistes i independentistes, perquè si ho fem estem perdent el nostre valor afegit i diferencial respecte al que aporten IC o al PSOE-PSC. Però amb el greuge que el PSOE-PSC tenen un referent molt poderós: Espanya. En canvi ERC si canvia el seu referent d'una Catalunya Independent, a les hores quina es l'avantatge de votar ERC o PSOE-PSC?.
Si jo soc un immigrant, de primer (després de sobreviure i convèncer de que hem quedo per sempre) segur que tinc tendència d'apuntar-me al referent més real i fort: Espanya. Més endavant puc canviar el meu parer cap a Catalunya independent, si trobo que ser-ho m'aporta il.lusió i una possibilitat de millorar el meu nivell de vida (tot referent patriòtic, cultural i tradicional no serveix aquí). ERC ha de mostrar aquest camí als nous immigrats, engegant un projecte engrescador i a la vegada integrador, però basat en una visió: Catalunya Independent!. Tot el contrari que esta fent ara, ja que semble que vulgui amagar-se de que es catalanista i independentista en nom de la gestió. Es tant poc engrescador, que fins i tot els sectors nacionalistes de CiU han deixat de considerar-nos una alternativa al trist i humiliant "peix al cova" que ens tenia acostumats el darrers anys d'en Pujol. Ara estem fent el mateix.
Si amb els fets idèntitaris, demostrem que aquest tenen un preu, els immigrats veuran que en el fons no ens creiem que Catalunya pot arribar a esser una nació Independent i que relament val la pena apostar-hi. Es a dir nosaltres mercadejàrem amb la nostra pàtria, mentre que els Espanyols estan a disposats a matar i a morir per el seu ideal: l'Unitat de Espanya. Quin referent creus que mostra ser més fort i per tant més creïble pels nous immigrats?
Per altre costar no podem donar per perduts el milió de votants de CiU per uns immigrats que encara no poden votar o no volen votar perquè no entén prou be el que passa.
Pel que fa CiU, la teníem a punt de trencar-se amb la disputa entra Durant i Mas, i també pel malestar de la campanya d'en Madi. I en canvi ara gràcies a la poca fermesa i dignitat dels nostres dirigents, ningú en parla de la crisis de CiU, en canvi si de ERC. I el més greu es que hem passat de tenir la possibilitat de captar els vots descontents de CiU, a tenir la situació al revés. Però en canvi els descontents amb PSOE-PSC després de la defenestració d'en Maragall tornarien a votar a ells. Els hem donat oxígens tant a CiU com al PSC-PSOE. En canvi ara nosaltres ens falta aire.
Realment som la pera!
Salut i sobretot visió de futur, sense oblidar el
Amics. D'entrada, els immigrants actuals (sud-americans i africans) encara no voten. I els immigrants antics, és a dir els andalusos i murcians dels 60, mai votaran ERC perque són declaradament anti-catalans i unionistes a ultrança. Els seus fills ja son una altra cosa, però com diuen les enquestes d'en Saura, no voten... de moment. No els interessa la política ... caldria afegir "catalana". El que passa és que no els interessa "Catalunya".
En definitiva. ERC no pot crèixer massa a costa dels nous catalans. Ha fet estudis seriosos ERC del mercat? Em sembla que només pot crèixer cap al votant sobiranista descontent de l'unionisme de CiU. De fet, d'aquí és d'on li venen els darrers vots.
La meva opinió és que ERC s'hauria d'haver sabut quedar a l'oposició. Deixar que PSC i CiU es cremèssin amb el seu regionalisme sense futur. Si cap dels dos té horitzons polítics més enllà de l'autonomisme, no podien anar massa lluny i no calia pactar amb ells... ni per les polítiques socials. Si no tenim els diners... quines polítiques socials volem fer? Pactar amb un d'ells és agafar-se a la poltrona i perpetuar una situació miserable... que bàsicament és el que han fet Carod i Puigcercós. I a canvi de quai res. Perquè no es nota gens ni poc la seva influència dins el govern.
Segueixo pensant que els sobiranistes d'aquest país només podem votar a ERC perquè és'únic que hi ha. Però és trist haver d'admetre que en Carretero té molta raó en algunes de les crítiques que fa a l'actual direcció d'ERC. Si no fan un tomb i comencen a "marcar paquet" no passaran de ser una segona CiU. I així no van enlloc. I a la gent se li està començant a acabar la paciència. Poden marcar paquet tranquilament perquè van donar el poder a un fracassat, com és en Montilla. A un perdedor. Per tant, cal posar Montilla al seu lloc i evitar tot suport a Zapatero. A ERC li funciona millor electoralment l'animadversió dels Aznars que no pas la falsa hipocresia del PSOE. Al cap i a la fi, cap dels dos partits té una concepció d'Espanya que no sigui l'unitarisme cultural i polític.
Mentrestant, en Zapatero va enviant-nos missils. No volien tocar temes identitaris i no paren d'enviar-nos des de Madrid fletxes enverinades: polèmica amb les banderetes, terceres hores de castellà, etc. La idea és clara... anar creant l'ambient adient per fer saltar ERC del govern quan ja no la necessitin. Així els republicans tornaran a quedar com uns radicals i els socialistes com uns moderats responsables.