pereto |
diumenge, 4 de febrer de 2007 | 00:22h
Haver escrit fa poc sobre dues dones cientÃfiques, Rachel Carson i Lynn Margulis, m’ha dut a rellegir Trop belles pour le Nobel. Les femmes et la science de Nicolas Witkowski (Seuil, 2005).Amb estil lleuger, Witkowski presenta una sèrie de narracions ordenades cronològicament que tracta de traçar la trajectòria de la presència femenina en la ciència, massa vegades amagada en el discurs oficial de la història. Aquesta «invitació a descobrir la meitat femenina de la ciència» presenta un panorama poc optimista del passat però serveix a l’autor per a llençar un missatge optimista atesa la irrupció massiva de les dones a les universitats i els laboratoris.
De Witkowski n’hi ha altres llibres interessants, per ser visions novedoses de les temà tiques cientÃfiques, que aprofiten les perspectives històriques, anecdòtiques o culturals per apropar-nos els personatges i les idees. A Une histoire sentimentale des sciences (Seuil, 2003), Witkowski sap trobar els racons més entranyables, les històries mig amagades, de la ciència.
I al Dictionnaire culturel des sciences (Seuil, 2001), va coordinar gairebé un centenar d’autors per a recollir més de mil articles sobre «art, literatura, cinema, sociologia, mites, polÃtica, història, religió, humor, ètica, economia, poesia, divulgació», atès el subtÃtol del volum de 441 pà gines de gran format. La imatge, les fotografies, tenen un lloc destacat en l’edició d’un llibre alhora informatiu i provocador.
Busque una entrada referida a una dama: Hipà tia. Segons ens informa aquest diccionari, aquella llegendà ria matemà tica, astrònoma i filòsofa neoplatònica alexandrina del segle IV fou martiritzada per fanà tics cristians, acusada de paganisme. L’autor de l’article (Jean-Marc Lévy-Leblond) suggereix que la memòria d’Hipà tia ha estat usurpada en forma de Santa Caterina d’Alexandria, exacta contemporà nia d’Hipà tia de la qual no resta cap testimoni històric i que també és venerada com a mà rtir i considerada una gran pensadora. De Santa Caterina, verge i mà rtir, ens queda la iconografia religiosa que la representa amb una roda de crocs esmolats, instrument de tortura. D’Hipà tia, a la que el romanticisme afegà bellesa fÃsica i virginitat a la seua intel·ligència, no ens ha quedat cap de les seues obres, tret d’un aforisme atribuït: «Preserveu davant i contra tot el vostre dret a pensar; més val pensar i equivocar-se que no pensar.»
Fotografia: Hypatia (1867) segons Julia Cameron.
I al Dictionnaire culturel des sciences (Seuil, 2001), va coordinar gairebé un centenar d’autors per a recollir més de mil articles sobre «art, literatura, cinema, sociologia, mites, polÃtica, història, religió, humor, ètica, economia, poesia, divulgació», atès el subtÃtol del volum de 441 pà gines de gran format. La imatge, les fotografies, tenen un lloc destacat en l’edició d’un llibre alhora informatiu i provocador.
Busque una entrada referida a una dama: Hipà tia. Segons ens informa aquest diccionari, aquella llegendà ria matemà tica, astrònoma i filòsofa neoplatònica alexandrina del segle IV fou martiritzada per fanà tics cristians, acusada de paganisme. L’autor de l’article (Jean-Marc Lévy-Leblond) suggereix que la memòria d’Hipà tia ha estat usurpada en forma de Santa Caterina d’Alexandria, exacta contemporà nia d’Hipà tia de la qual no resta cap testimoni històric i que també és venerada com a mà rtir i considerada una gran pensadora. De Santa Caterina, verge i mà rtir, ens queda la iconografia religiosa que la representa amb una roda de crocs esmolats, instrument de tortura. D’Hipà tia, a la que el romanticisme afegà bellesa fÃsica i virginitat a la seua intel·ligència, no ens ha quedat cap de les seues obres, tret d’un aforisme atribuït: «Preserveu davant i contra tot el vostre dret a pensar; més val pensar i equivocar-se que no pensar.»
Fotografia: Hypatia (1867) segons Julia Cameron.
