Miquel Rubirola i TorrentAlcalde d'Arenys de Mar
1. Creus que el dret d'autodeterminació és aplicable a l'actual Comunitat Autònoma de Catalunya?
L'article 96 de la Constitució Espanyola diu que: "els
tractats internacionals passen a formar part de l'ordenament jurídic
intern". En aquest sentit, cal
recordar que la resolució 2.625 de les Nacions Unides de data 16 de desembre de
1966 fou ratificada per l'Estat espanyol el 30 d'abril de 1977. Aquesta
Resolució de l'ONU diu: "En virtut del principi d'igualtats de drets i de
la lliure determinació dels pobles, consagrat a la Carta de les Nacions Unides,
tots els pobles tenen el dret de determinar lliurement, sense ingerència
externa, la seva condició política i de prosseguir el seu desenvolupament
econòmic, social i cultural, i tot Estat té el deure de respectar aquest dret
de conformitat amb les disposicions de la Carta". Així, doncs, és ben clar
que a l'empara d'aquesta Resolució de l'ONU els catalans poden optar per
determinar "la pròpia condició política" . El Dret de
l'autodeterminació ha estat solemnement reconegut en dues ocasions en el
Parlament de Catalunya. Malauradament aquest Dret no s'ha aplicat de manera
clara en cap de les tres consultes que varen aprovar: la Constitució Espanyola
de 1978, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 i l'Estatut d'Autonomia de
Catalunya de 2006.
L'aplicació del Dret a l'autodeterminació requereix aclarir
uns punts previs a partir de la voluntat majoritària del poble català. Algun
d'aquest punts giren al voltant de preguntes com ara: com s'ha d'exercir aquest
dret?: per decisió del tot el poble via consulta o com una decisió dels representats
polítics legalment reconeguts? En cas de consulta al poble, amb quins criteris
s'ha de delimitar el col·lectiu que es pronuncia?: els habitants dels Països
Catalans o només els del Principat, podrien votar? els residents, els censats,
els nascuts a Catalunya? Les respostes a aquestes qüestions determinarien un
procés més o menys democràtic. I és important remarcar que tota consulta ha de
reunir unes condicions mínimes: hi ha d'haver alternatives per triar -ratificar
una proposta no pot ser considerat com a determinació-; el poble ha d'estar
informat en profunditat sobre el contingut de la tria i les implicacions
d'aquesta tria; la tria ha de ser clara i s'ha de basar en opcions simples; i,
finalment, el poble que decideix el seu destí ha de poder fer-ho sol i, després
de la decisió, obtenir el corresponent reconeixement internacional. Tot això
fet sempre des de l'exercici pacífic de l'autodeterminació i mai des de la
violència contra la vida de les persones i, sempre, també, a partir de
garanties jurídiques i el respecte a les llibertats individuals i
col·lectives.
Com hem dit l'autodeterminació no comporta necessàriament la
independència de l'Estat. Hom pot acordar l'Estat sobirà o independent; o bé
associar-se per via federal amb sobirania asimètrica a l'Estat constituït; o bé
el federalisme amb altres pobles de la Unió Europea; o bé integrar-se a l'Estat
constituït via Estatut d'Autonomia per a Catalunya, seguint el model actual.
Crec que seria molt negatiu demanar un Estat propi que volgués emetre moneda
pròpia al marge de l'euro; dotar-se d'un exèrcit propi; elaborar una
constitució catalana xenòfoba i racista; practicar el comunisme, amb la fórmula
de "socialisme o mort ". Per tant, no sóc favorable a un esperit
independentista indiferenciat que trobés bé qualsevol proposta
d'autodeterminació sense parar-se a considerar els continguts, els rerefons,
les formes d'articulació i les conseqüències.
Dit això, a Catalunya es donen dues condicions favorables a
la independència: primera: l'existència d'una societat cohesionada, amb
consciència de poble, si no unànime, almenys netament dominant; i segona:
l'existència d'una base territorial delimitada, suficient en institucions
polítiques pròpies com per a constituir un Estat propi.
En Miquel és una persona que li tinc una consideració especial per la vàlua que té. No obstant, després d'aquestes ratlles, algunes ben argumentades i d'altres desfragmentants sobiranament parlant, ja he pogut percebre com fluctua el regionalisme dual de Convergència Democràtica de Catalunya.
El felicito per esmentar la resolució de l'ONU, tot i que tots els "futurs" juristes sabem que aquesta està blindada per altres decrets i tractats internacionals que dificultarien els anhels catalans així com sortir entre reixes davant la presó legal que ens engarjola.
Tanmateix, ara sí que ja deliro... Sembla com si la ment de Cambó abduís el raonament del nostre batlle arenyenc. Tots coneixem la Lliga, tots coneixem CDC... igual! Pretén practicar un regionalisme estancal sense aspiracions a emancipar la nació.
La via federal ja l'apuntava, des de fa una dècada, en Josep-Lluís Carod-Rovira, Convergència pensarà igual? El federalisme seria un mètode com a mitjà per aconseguir un procés d'autodeterminació, no un fi com creu en Miquel Rubirola.
Cap dels models legals: Constitució ni els ambdós Estatuts reconeixem el dret d'autodeterminació, això és una blasfèmia i més peix al cove! Prou farses!
Nosaltres no emetríem moneda adversa a l'euro, sempre i quan tot el nostre poble fóra reconegut; tot i que sempre serem europeus. La mondea de 2€ (rostre de Jaume I), la 1€ (rostre de Francesc Macià), 0'50€ (rostre de Lluís Companys), 0'20€ (rostre de Pau Claris)...
Tampoc tindríem un exèrcit propi perquè som pacífics. O és que l'exèrcit de l'estat espanyol li escau més i a través de l'article 8 de la CE té el deure de controlar a qualsevol preu la integritat i sobirania d'Espanya, per tant li escau més aquest?
Com pot dir que la Constitució Catalana seria xenòfoba i racista? Això és insultant, em trenca el cor!
Sempre hem estat un poble de pas i sempre ho serem! Cap nació com nosaltres no ha integrat i arborat civilitzacions fent-ne un exponent comú! El poble català forjaria un marc legal més democràtic, del tot, i flexible que no pas el de l'estat espanyol que és antidemocràtic, rígid i insultant.
Mireu-vos l'article que he penjat al meu bloc, va en consonància amb el "trist" pensament de l'alcalde de Sinera.
Salut!
Proposo:
Moneda de 2 euros: Ramon Llull
Mneda d'euro: Antoni Gaudí
Moneda de 1/2 euro: Joan Fuster
Moneda de 20 cèntins: Salvador Espriu
Mondea de 10 cèntims: Salvador Dalí
...
No us hi encaparreu,és tracta d'una ment colonitzada. " Crec que seria molt negatiu demanar un Estat propi que volgués emetre moneda pròpia al marge de l'euro; dotar-se d'un exèrcit propi; elaborar una constitució catalana xenòfoba i racista; practicar el comunisme, amb la fórmula de "socialisme o mort"
Així doncs seria molt positiu: demanare un estat propi amb l'euro; no dotar-se d'un exèrcit (com Suïssa); elaborar una constitució no xenòfoba ni racista (al contrari de l'espanyola); i seguir el sistema econòmic de tots els països de la UE.
Au aneu AFlM, sinyor batlle
Després, però, parla de "l'existència d'una societat cohesionada, amb
consciència de poble, si no unànime, almenys netament dominant".
I jo em pregunto: per què? Perquè cal un 50%+1 dels vots per ser espanyol, però cal una majoria "netament dominant" per a la independència.
No planteja un debat jurídic que seria interessant encetar? No entenc un borrall de lleis però potser caldria posar de manifest aquesta contradiccíó jurídica, que per una part Espanya assumeixi l'ordenament jurídic internacional i per altra en negui l'aplicació.