joanvila |
divendres, 2 de febrer de 2007 | 10:36h
Ahir hi havia lluna plena. Qui va convocar l´apagada de llums per Internet sabia el que es feia. L´objectiu era fer un acte per ensenyar que cal fer alguna cosa pel canvi climàtic. Protesta contra la passivitat de molts polítics i de molts governs. Heus aquí que els governs i polítics també s´han sumat a la convocatòria. És el mateix que passa quan la moda absorbeix els corrents marginals de protesta. Passa amb molts vestits, amb tallats de cabells i amb els piercings.
La convocatòria sembla inofensiva, però no ho és. Sabem que l´electricitat no s´emmagatzema, que es produeix al mateix moment de consumir-se. La xarxa té diferents sistemes de generació. Uns són molt lents de posar en marxa, per exemple les nuclears o les turbines de vapor amb gas. Altres són més ràpids, els salts hidroelèctrics. I finalment altres ho tenen impossible perquè el vector que els mou no hi és en aquell moment, com l´energia solar o l´eòlica.
Fer una apagada general és posar problemes al sistema elèctric. Pot ser un acte simpàtic, però en el fons és jugar amb foc, és jugar a fer caure el sistema.
L´aturada d´ahir ha restat 1.000 MW de la demanda de tot Espanya, 250 MW de Catalunya. Una disminució del 3,3%. Una aturada té com a conseqüència que alguna central ha de baixar potència o desconnectar-se. El problema ve quan tothom que s´havia apagat es torna a connectar. Llavors el sistema pot no ser prou ràpid per generar tota l´electricitat que se li demana. Expliquen a Barcelona que a la mitja part d´un partit del Barça el sistema de vigilància de la xarxa d´aigües ha d´estar a l´aguait perquè tothom va al lavabo. Aquests fenòmens són més greus del que sembla, i no s´hi pot jugar.
REE havia previst l´apagada d´ahir; havia previst una baixada de consum del 4%. Desconnectar 1.000 MW de la xarxa elèctrica, és molt, o és poc? És poc si es produeix distribuïdament. Seria molt si només hagués estat per Catalunya. És l´equivalent a una central nuclear; és una avaria possible que la xarxa ha de poder aguantar. De fet cada dia el consum varia des de 27.000 MW consumits a la nit fins els més de 40.000 MW que consumim a les vuit del vespre.
El que fa un acte com el d´ahir perillós és el fet que és un acte que estableix un precedent. Estic convençut del poder d´Internet, molt superior al poder judicial. Aquesta convocatòria és el primer intent. Inofensiu. No sé quants intents faran falta fins que el sistema salti, però arribarà.
No es pot entendre que els polítics es facin seva una protesta que va contra ells. És clar que si els polítics no fan més coses és perquè els que els votem no estem d´acord amb les coses que els reclamem amb la protesta. Quin embolic! Proposo pensar en positiu: que algú inventi bicicletes estàtiques amb dinamo connectada a la xarxa i que cada vegada que ens vingui de gust protestar ens posem a pedalar fins generar 1 kWh que injectarem gratis a la xarxa.
REE havia previst l´apagada d´ahir; havia previst una baixada de consum del 4%. Desconnectar 1.000 MW de la xarxa elèctrica, és molt, o és poc? És poc si es produeix distribuïdament. Seria molt si només hagués estat per Catalunya. És l´equivalent a una central nuclear; és una avaria possible que la xarxa ha de poder aguantar. De fet cada dia el consum varia des de 27.000 MW consumits a la nit fins els més de 40.000 MW que consumim a les vuit del vespre.
El que fa un acte com el d´ahir perillós és el fet que és un acte que estableix un precedent. Estic convençut del poder d´Internet, molt superior al poder judicial. Aquesta convocatòria és el primer intent. Inofensiu. No sé quants intents faran falta fins que el sistema salti, però arribarà.
No es pot entendre que els polítics es facin seva una protesta que va contra ells. És clar que si els polítics no fan més coses és perquè els que els votem no estem d´acord amb les coses que els reclamem amb la protesta. Quin embolic! Proposo pensar en positiu: que algú inventi bicicletes estàtiques amb dinamo connectada a la xarxa i que cada vegada que ens vingui de gust protestar ens posem a pedalar fins generar 1 kWh que injectarem gratis a la xarxa.
Abans no es produeixi l’apagada simbòlica que ha de deixar simbòlicament a les fosques aquesta simbòlica Europa que simbòlicament lluita contra un simbòlic canvi climàtic, goso escriure quatre mots simbòlics sobre el tema.
Tant la ministra del ram com el conseller de Medi ambient de la Generalitat han remarcat aquest caràcter simbòlic de l’acció d’avui. Ambdós governs, s’hi adhereixen a través dels respectius departaments mediambientals, i apagant simbòlicament els llums de les façanes. Perquè d’això es tracta, d’una acció de façana. Mentrestant, a l’interior dels edificis governamentals es continuarà treballant per assegurar que es mantingui el nivell d’incompliment del Protocol de Kyoto (poca cosa més que un símbol); i si fins ara no solament no s’han reduït les emissions de CO2 tal com pretenia establir el Protocol, sinó que s’han incrementat en un 15%, així, mig a les fosques, entre apagades simbòliques i collonades cursis, es pot mirar d’arribar a increments superiors al 20%. I el mateix es pot dir dels Ajuntaments, molts dels quals també han anunciat que s’afegien a l’apagada simbòlica, sempre que no retardi massa segons la competició per un creixement desbocat dels nostres municipis, amb l’objectiu del creixement pel creixement, i amb planejaments urbanístics que ocupin el màxim de territori.
Doncs, bé. Apaguem el llum cinc minutets, no fos cas que algú ens titllés de poc sensibles amb el medi ambient, però sobretot procurem que això quedi en una acció estrictament simbòlica. Perquè hi ha el risc que algun ximple s’ho prengui massa seriosament i comenci a parlar d’estranyes teories com l’aturada en el creixement, o fins i tot alguns filoterroristes arriben a parlar de “decreixement”, com si el progrés no vingués precisament d’aquesta cursa infinita cap al creixement sostingut (mal anomenat “sostenible”), imparable i indefinit, que no té res de simbòlic.