Ja coneix tothom, aquella dita catòlico-franquista, sobre la
masturbació: No us masturbeu que us tornareu cecs, sort que no vàrem fer cas.
Més tard a la mili, la cosa seguia igual, el contingut del
menjar tenia gust de bromur. Un altre control sobre les nostres inclinacions sexuals.
Arribada la democràcia s’obrien les finestres de bat a bat,
podríem decidir per nosaltres mateixos. Sobre la sexualitat, sobre les opcions polítiques
i sobre el destí del nostre País.
Però la cosa es va anar refredant (interrompent) a mesura que
passava el temps. Transició, Estatut poc ambiciós, Pactes de la Moncloa, Loapas,
reconversions industrials ferotges, a València sortien els blaveros i el PSOE i
el PP rebaixaven les pretensions de País. A Catalunya governava CDC i durant 23
anys manteníem l’esperança de veure al poder un govern d’esquerres que reconduís
la situació i tornés a situar les coses al lloc d’on no havien d’haver sortit mai.
Escollim un President que reclama poder per a Catalunya, recolzat
per uns partits que feien el mateix. Volien un nou Estatut que comportés reequilibrar
les finances, volien una Nació, en definitiva volien governar-nos des de la Plaça
Sant Jaume sense la cotilla de l’Estat. Tot molt clar i meridià. El poble va respondre
obertament, ens vàrem entusiasmar amb el projecte d’Estatut del 30 de setembre.
Però ens han decebut, el President i els Partits, no cal repetir a on ens han portat,
tothom ho coneix sobrerament (una nova interrupció). Això ens ha passat aquests
darrers anys, tot plegat ha representat una important decepció per una part molt
significativa de ciutadans de Catalunya.
Ara, amb el nou Govern, les coses han anat a pitjor. Ells,
ens volen fer veure blanca una cosa que és negra, i per aquí ja no hi podem passar.
És obscè negar la privatització de la sanitat, l’ensenyament
no aixecarà cap fins que hagin fracassat més d’una generació de catalans, la protecció
de l’entorn depèn més de la voluntat de fer urbanitzacions que no pas d’un interès
real de protegir el nostre malmenat paisatge, i ara per acabar-ho d’adobar ens volen
fer passar bou per bèstia grossa amb el tema de l’hora de castellà. Faran un decret
per vestir el decret del Govern central, ja només ens faltava això per tornar a
veure una altra interrupció en la nostra vida.
En portem massa d’interrupcions o reconduccions de la nostra
voluntat, com perquè ara hàgim de tornar a baixar el cap per fer cas a un Govern
que vol tornar a posar-nos el morrió. Cosa que ve a ser com el bromur d’abans, però
ara ja no ens hi juguem una masturbació més o menys, ens hi juguem el futur del
nostre País i la seva Llengua.
En la primera part del teu article no hi estic gaire d'acord perquè menysprea al Clero que, a la fi i al cap segueix sent el col·lectiu més fiable, i pobres de nosaltres si desapareixés.
Referent al coitus interruptus de la Generalitat, la cosa s'ha posat molt calmada i alguns s'avorreixen però, es veu que esperen les eleccions municipals per poder tenir la "brújula" que asenyali la drecera. En la política sempre s'espera que en peti alguna de forta per prendre decisions.