Aquest propers dies, veurem si realment els dirigents d'ERC estan disposats a renunciar el seu ideal polític per mantenir el govern d'en Montilla.
Hi ha alguns símptomes que indiquen que acabaran acceptant i empesant els gripaus que el PSOE-PSC està posant d'amunt de la taula.
Tal com ja vaig dir anteriorment en el meu bloc "En la meitat dels 100 dies del govern de Carod-Puigcercós", la negociació pel pacte de formació del govern s'ha fet amb preses i malament. Com a conseqüència ara ERC esta en una posició feble dins del govern i tots els altres partits polítics ho saben.
Resumint aquesta posició feble be donada per:
- Negociació amb preses (menys de 3 dies) demostra que ERC volia el pacte amb el PSC-PSOE per d'amunt d'altres opcions o fins i tot que ja estava emparaulat prèviament.
- ERC pacta a la baixa les conselleries i accepta l'eliminació del Conseller en Cap per una simple conselleria que rep el nom de conselleria de la vicepresidencia.
- ERC demostra amb el fet de no escoltar les altres opcions, concretament en el cas de CiU , que aquesta formació no pot esperar res d'ERC i per tant tenen carta blanca per torpedinar tot el que Carod i Puigcercós facin o diguin, es una guerra a mort.
- Tant PSOE-PSC com CiU , saben que l'aposta d'ERC per mantenir el govern d'en Montilla no te marxa enrera perquè implicaria el final de la carrera política de alguns dels actuals dirigents d'ERC.
- El PSOE-PSC sap que, per un costat si obliguen a ERC ha acceptar polítiques no catalanistes o espanyolistes, cada vegada tindran ERC amb més problemes interns que faran que siguin encara més dèbils dins i fora del govern. Per l'altre costat PSOE-PSC sap que ERC si intenta plantar cara a aquestes polítiques espanyolistes serien els responsables del trencament del govern per dues vegades (amb en Maragall i ara amb en Montilla) i que quedaria només el PSOE-PSC com l'única alternativa d'esquerres responsable que li queden als ciutadans catalans enfront la dreta de CiU - PP.
- CiU sap que reivindicant i ficant en contradicció les polítiques anticatalanes o espanyolistes del PSC-PSOE (cosa que no es difícil) , estan obligant constantment a ERC a ficar-se en contradicció amb el seu electorat si volen mantenir-se al govern. Això provoca per un costat que augmenta la debilitat interna d'ERC provocant de retruc més possibilitats de que el govern es trenqui i per tant que hagi noves eleccions. Per l'altre costat que augmenti el nombre de possibles votants descontents amb ERC que considerin votar CiU en les properes eleccions.
- Tant el PSOE-PSC com CiU estarien encantats si ERC es trenques o tingues una escissió. Per PSOE-PSC l'estabilitat del govern d'en Montilla estaria garantida amb l'ERC "oficial", es a dir la que actualment tenen càrrecs de responsabilitats, que quedarien totalment entregats al PSOE-PSC, ja que saben que es l'única oportunitat de poder sobreviure. Per CiU sabria que amb l'actual llei electoral, tant l'escissió com l'ERC oficial casi desapareixerien del mapa en les properes eleccions i ells com la "casa comuna del Catalanisme" recollirien molts del actuals votants d'ERC.
Totes aquestes debilitats son degut només per una mala negociació. El fet de pactar amb el PSOE-PSC o amb CiU son figues d'una altre paner. Jo soc dels que penso, que malgrat que no seria pas la meva opció preferida, que el fet de pactar amb el PSC-PSOE no seria pas tant dolent si s´hages pactat de manera més intel.ligent i sobretot demostrant una posició de força: La força que donava l'ideal d'ERC que al meu parer era la de "Estar disposat per d'amunt de tot d'aconseguir l'independència de Catalunya defensant i promocionant el sobiranisme catalanista mitjan polítiques socials i d'esquerres". En canvi ara el que tenim es "Estar disposat per d'amunt de tot d'aconseguir mantenir el govern d'Entesa per poder aplicar polítiques socials i d'esquerres i com a conseqüència d'aquestes esperar que la gent no catalanista canvi cap al sobiranisme.
Aquests son els punt dèbils d'ERC que es veuran més o menys confirmat en el que passi en els propers dies.
Estic expectant per veure quina solució trobaran per defensar l'aplicació dels darreres decrets del govern espanyol que envaïssen les competències del nou Estatut.
Ara es l'hora de la veritat per en Carod i Puigcercós.
