vicent |
dijous, 1 de febrer de 2007 | 13:05h
Quan escrius cada dia passa que hi ha temes que domines més i d'altres que no tant. Passa que un dia el tens més espès que un altre. Però també passa que els lectors et contesten i el debat s'enriqueix. Un exemple el tinc avui. Després de publicar el mail obert sobre la iniciativa d'apagar els llums durant cinc minuts he rebut aquesta rèplica interessant de David Campos, que crec que paga la pena compartir amb els lectors. (He demanat permís per a rebotar-la ací...)
"Benvolgut,
Segueixo atentament els teus articles i la prova és que en la meva secció al Diari de Tarragona et cito sovint. Gairebé sempre admiro la manera que tens d’ordenar idees i plasmar-les en articles que qualificaria de brillants molts cops. Per aquesta raó m’ha sorprès que l’article d’avui (1/2/7) referent a la iniciativa d’apagar els llums, parlessis alegrament del ‘canvi climàtic’ com una amenaça real i donessis tant de reconeixement a la iniciativa d’apagar els llums 5 minuts aquest vespre.
A banda que considero la mesura absurda perquè un dels moments que es consumeix més és quan els aparells s’encenen i s’encendran tots els dels qui segueixin la proposta a les 20.00, tinc una sèrie de consideracions a fer:
1) el correu que va propagar la iniciativa ha tingut èxit perquè ha tocat el tema del canvi climàtic. Si no ho hagués fet, hauria tingut la mateixa transcendència de molts d’altres com els de les benzineres (allò de boicotejar un distribuïdor concret), la fals triomf del PP en una població on suposadament hi havia hagut la il·legalització d’una llista electoral en un poble d’Euskal Herria en les municipals de 2003 (que resulta que no només es va poder presentar la llista, sinó que va aconseguir majoria absoluta) i d’altres FWD que segur que podríem recordar i que inunden les bústies de correu de mig món amb alarmes diverses. Però aquest ha triomfat perquè toca la fibra en una preocupació artificial generada per una pressió mediàtica insòlita.
2) El canvi climàtic és un concepte redundant, similar al de ‘persones humanes’ ja que el clima és dinàmic, no és estàtic com una fotografia. Per tant, el clima sempre canvia. Llavors, quin interès pot tenir lluitar contra el canvi climàtic? Cal tenir clar que és una batalla perduda que forma part de la supèrbia humana de voler controlar-ho tot.
3) És per aquesta supèrbia antropocèntrica que l’única explicació possible per al ‘canvi climàtic’ és que la mà humana hi ha intervingut. Com deien fa anys del forat de la capa d’ozó, i que ara s’està demostrant que varia de tamany espectacularment en períodes de temps relativament curts on la mà humana difícilment hi influeix.
4) Es pot discutir si en l’escalfament que sembla (no és cap error que aparegui aquesta paraula) que s’està produint al planeta (0.5 graus en 100 anys) la mà humana hi ha intervingut, és a dir si el CO2 abocat a l’atmosfera intervé en aquest canvi. Si el frena (si escalfa la terra en una època de refredament) o l’accelera (si la terra s’encamina cap a un escalfament que l’augment de la presència de CO2 potencia). I, de fet, això discuteix la comunitat científica, encara que sembli que existeix un consens que no existeix. Les glaceres augmenten a Nova Zelanda i també el gel de l’Antàrtida. La temperatura mitjana en aquests llocs disminueix, encara que a la península antàrtica (5% aproximadament del territori antàrtic) augmenti. Però aquests informes són silenciats. És com si un dia al camp el barça amb 94.000 espectadors, fem una fotografia de les 5 cadires que estan buides i titulem “Mitja entrada a Can Barça”, no seria seriós.
5) Dic això per rebatre que el ‘canvi climàtic’ sigui cap amenaça, en tot cas ho seria ‘l’escalfament global’ i tot i això no estaria massa clar.
6) Crec que, des d’una perspectiva crítica, com des de la que em penso que informa vilaweb, caldria també ser crítics no només amb qui ja ho sou normalment, sinó també amb els qui s’autoanomenen ‘crítics’, com algunes organitzacions que clamen d’una manera absolutament apocalíptica contra el canvi climàtic.
7) Per acabar, i deixar-vos treballar, us demano una petita reflexió: si els homes del temps de Tv3 tenen tantes dificultats per encertar el temps a 2 o 3 dies vista i molta gent els dóna un crèdit relatiu, per què se li dóna tanta credibilitat a les previsions per aquí a 100 anys?
8) Jo he tractat d’esbrinar quins interessos hi ha darrere del tema del ‘canvi climàtic’ i començo a sospitar els qui promouen l’energia nuclear estarien molt beneficiats si els governs es decidissin a disminuir de debò el CO2. I jo, la veritat, prefereixo que la temperatura augmenti 0.5º en 100 anys (l’únic augment que s’ha demostrat fins ara és el que s’ha produït, i tot i això hi ha qui el discuteix) que generar els residus radioactius de les nuclears, quan no està gens clar que els contenidors aguantin estancs més de 1.000 anys amb uns residus dins que en triguen 24.000 a deixar de ser perillosos. Això sí que és un llast per a les generacions futures!
Doncs això, crítics sempre, també amb els qui se’n consideren."
"Benvolgut,
Segueixo atentament els teus articles i la prova és que en la meva secció al Diari de Tarragona et cito sovint. Gairebé sempre admiro la manera que tens d’ordenar idees i plasmar-les en articles que qualificaria de brillants molts cops. Per aquesta raó m’ha sorprès que l’article d’avui (1/2/7) referent a la iniciativa d’apagar els llums, parlessis alegrament del ‘canvi climàtic’ com una amenaça real i donessis tant de reconeixement a la iniciativa d’apagar els llums 5 minuts aquest vespre.
A banda que considero la mesura absurda perquè un dels moments que es consumeix més és quan els aparells s’encenen i s’encendran tots els dels qui segueixin la proposta a les 20.00, tinc una sèrie de consideracions a fer:
1) el correu que va propagar la iniciativa ha tingut èxit perquè ha tocat el tema del canvi climàtic. Si no ho hagués fet, hauria tingut la mateixa transcendència de molts d’altres com els de les benzineres (allò de boicotejar un distribuïdor concret), la fals triomf del PP en una població on suposadament hi havia hagut la il·legalització d’una llista electoral en un poble d’Euskal Herria en les municipals de 2003 (que resulta que no només es va poder presentar la llista, sinó que va aconseguir majoria absoluta) i d’altres FWD que segur que podríem recordar i que inunden les bústies de correu de mig món amb alarmes diverses. Però aquest ha triomfat perquè toca la fibra en una preocupació artificial generada per una pressió mediàtica insòlita.
2) El canvi climàtic és un concepte redundant, similar al de ‘persones humanes’ ja que el clima és dinàmic, no és estàtic com una fotografia. Per tant, el clima sempre canvia. Llavors, quin interès pot tenir lluitar contra el canvi climàtic? Cal tenir clar que és una batalla perduda que forma part de la supèrbia humana de voler controlar-ho tot.
3) És per aquesta supèrbia antropocèntrica que l’única explicació possible per al ‘canvi climàtic’ és que la mà humana hi ha intervingut. Com deien fa anys del forat de la capa d’ozó, i que ara s’està demostrant que varia de tamany espectacularment en períodes de temps relativament curts on la mà humana difícilment hi influeix.
4) Es pot discutir si en l’escalfament que sembla (no és cap error que aparegui aquesta paraula) que s’està produint al planeta (0.5 graus en 100 anys) la mà humana hi ha intervingut, és a dir si el CO2 abocat a l’atmosfera intervé en aquest canvi. Si el frena (si escalfa la terra en una època de refredament) o l’accelera (si la terra s’encamina cap a un escalfament que l’augment de la presència de CO2 potencia). I, de fet, això discuteix la comunitat científica, encara que sembli que existeix un consens que no existeix. Les glaceres augmenten a Nova Zelanda i també el gel de l’Antàrtida. La temperatura mitjana en aquests llocs disminueix, encara que a la península antàrtica (5% aproximadament del territori antàrtic) augmenti. Però aquests informes són silenciats. És com si un dia al camp el barça amb 94.000 espectadors, fem una fotografia de les 5 cadires que estan buides i titulem “Mitja entrada a Can Barça”, no seria seriós.
5) Dic això per rebatre que el ‘canvi climàtic’ sigui cap amenaça, en tot cas ho seria ‘l’escalfament global’ i tot i això no estaria massa clar.
6) Crec que, des d’una perspectiva crítica, com des de la que em penso que informa vilaweb, caldria també ser crítics no només amb qui ja ho sou normalment, sinó també amb els qui s’autoanomenen ‘crítics’, com algunes organitzacions que clamen d’una manera absolutament apocalíptica contra el canvi climàtic.
7) Per acabar, i deixar-vos treballar, us demano una petita reflexió: si els homes del temps de Tv3 tenen tantes dificultats per encertar el temps a 2 o 3 dies vista i molta gent els dóna un crèdit relatiu, per què se li dóna tanta credibilitat a les previsions per aquí a 100 anys?
8) Jo he tractat d’esbrinar quins interessos hi ha darrere del tema del ‘canvi climàtic’ i començo a sospitar els qui promouen l’energia nuclear estarien molt beneficiats si els governs es decidissin a disminuir de debò el CO2. I jo, la veritat, prefereixo que la temperatura augmenti 0.5º en 100 anys (l’únic augment que s’ha demostrat fins ara és el que s’ha produït, i tot i això hi ha qui el discuteix) que generar els residus radioactius de les nuclears, quan no està gens clar que els contenidors aguantin estancs més de 1.000 anys amb uns residus dins que en triguen 24.000 a deixar de ser perillosos. Això sí que és un llast per a les generacions futures!
Doncs això, crítics sempre, també amb els qui se’n consideren."
Jo vaig escriure un text que pot semblar un "galimaties", com ha dit algú, amb una sèrie d'idees agafades de centenars de textos que he anat llegint els darrers anys, des de que em vaig començar a interessar per saber més al voltant d'allò que s'anomenava canvi climàtic. No pretenia sentar càtedra, només pretenia reflexionar perquè s'arribés a algunes conclusions:
1) Que hi ha gent que no és acrítica. Som crítics i com a tals ens agrada pensar, no que els altres pensin per nosaltres. Això no treu evidentment que ens poguem equivocar. Els qui no pensen per ells mateixos, lògicament, difícilment s'equivocaran.
2) Que si tot està tan clar i malgrat això existeix gent que té dubtes raonables (com s'ha vist arrel del meu correu), potser és que els professionals de la comunicació científica que transmeten el missatge del canvi climàtic en versió apocalíptica no ho fan prou bé. Ho dic perquè l'alarmisme no crec que sigui la millor eina per informar, ara, va molt bé per fer bones audiències, ja ho sabem.
3) Caldria a vegades ser una mica humil. Ho dic perquè les previsions sobre el futur hi ha el risc d'equivocar-se. I sembla que la humilitat és un valor que ja no es porta. A mi, la veritat, els que els envolta una àurea d'infalibilitat em generen certa desconfiança.
4) Existeix gent que no combrega amb les tesis majoritàries. Però per ser minoritaris queden desautoritzats? podríem estar d'acord en que podrien tenir una presència mediàtica proporcional al seu pes teòric, però que jo sàpiga en els mitjans catalans no n'hi ha ni rastre.
Fins i tot els experts que estan convençuts del tema de l'escalfament global però es mostren més cauts a l'hora de parlar de les conseqüències, tampoc tenen gaire seguiment.
Per acabar, tres coses:
A) El meu text no va ser escrit per ser publicat. Si hagués estat així hagués acompanyat les afirmacions amb els corresponents estudis que les sostenten.
Tret d'això, les reflexions que hi surten crec que són perfectament vàlides. Repasso punt per punt:
1) Que el correu va tenir ressò mediàtic pel tema que tractava, sinó hagués anat directe a la paperera.I sense ressò mediàtic ni el 3,3%, esteu-ne segurs.
2) Que el clima sempre ha canviat i ho seguirà fent amb humans o sense.
3) Que la mà humana no és l'únic factor que intervé en l'evolució del clima.
4) Que hi ha gent que discuteix que es produeixi escalfament. I les seves raons tenen.Dubto que molts dels qui m'han criticat tan sols les coneguin.
5) Que a l'hora de parlar d'amenaces seria més acurat parlar de l'amenaça de l'escalfament global i no de l'amenaça del canvi climàtic.
6) Que els crítics han de ser crítics sempre.
7) Que les previsions a més llarg termini són més difícils que a curt termini
8) Que existeix una sospita creixent sobre un possible benefici en les nuclears arrel de la psicosi.
B) Trobo molt pobre dues de les estratègies que s'han utilitzat per desacreditar-me:
1) Utilitzar com a arma el mitjà on treballo.
2) Posar-me al mateix sac que segons qui.
3) Dir que he dit coses que no he dit.
C) Ah! i es poden defensar molts punts de vista sense destil·lar tanta mala llet, que l'únic que he fet ha estat pensar i, almenys fins ara, això no estava mal vist.
Salut!
Vicent,
No entenc per què has volgut fuetejar-te publicant una crítica com la de David Campos al teu mail obert sobre l’apagada. El teu escrit em va semblar ponderat i argumentat (com sempre) i en canvi la resposta m’ha semblat un galimaties sense cap ni peus. Com que en altres comentaris ja s’han criticat algunes de les principals inconsistències de l'escrit de rèplica, vull assenyalar només tres punts:
El problema existeix, tant si en diem “canvi climàtic” com si en diem “escalfament global”: pura qüestió de noms. Però hi ha un club selecte de privilegiats que saben que tot és una gran mentida, un gran muntatge; ara que en Bush sembla que es vol donar de baixa d’aquest club, està bé saber que en Sala-i-Martín no es quedarà sol.En David Campos troba que és “supèrbia antropocèntrica” creure que la influència humana és l’única causa del canvi climàtic. Que jo sàpiga, ningú ha dit que fos l’única causa. En tot cas, em sembla que demostra molta més supèrbia per part de la nostra espècie creure que podem disposar il·limitadament dels recursos del planeta.Ens hem de plantejar quin futur energètic volem i sospesar totes les possibilitats, deixant de banda partits presos, arguments fal·laços i suposades conxorxes. Sobre l’energia nuclear, concretament, el debat ha de ser especialment rigorós i ampli. Jo, com l’amplíssima majoria dels que vam ser joves als anys 70 i 80, estava en contra de l’energia nuclear, però després d’haver llegit les opinions de James Lovelock sobre aquest punt ja no n’estic tan segur; crec que el pare de la “hipòtesi Gaia” mereix un cert crèdit, oi?Salut i llibertat!
Marcús
Per poder opinar sobre l'energia nuclear s'ha de conèixer del tema. Comparar els vells, de concepte i disseny, reactors RBMK de Txernòbil amb els que estan en projecte o construint-se actualment en molts països (Finlàndia entre ells) de la Generació III+ , és com comparar un Ford T de començament del segle XX amb un BMW actual. Ignorar que el problema dels residus de la fissió de llarg semiperíode de desintegració pot tenir solució en vint anys amb la TRANSMUTACIÓ és típic dels quatre gurús antinuclears que existeixen i que intoxiquen l'opinió pública. Què opinin els científics i els enginyers i no els polítics sense idees i professionals de la demagogia ancorats a l'any 1986!!
Aquests professionals de la desinformació oculten que el 75% de l'energia elèctrica francesa és d'origen nuclear, i que, com tenen superàvit, venen electricitat "nuclear" a les "pures" Itàlia i Espanya, donant-se la circumstància que l'ente italià d'energia vol entrar en el capital d'una generadora nuclear de França, que comença el projecte de construcció del model europeu ERP de III Generació per substituir els PWR actuals. Això com se'n diu? engany? hipocresia?
Per què no expliquen que en UK comencen a parlar de construcció de reactors AP1000 de III Generació per substituir els actuals dels anys 50-60?
Per què no expliquen que els govern alemany i suec tracten seriosament la possibilitat d'acabar la moratòria nuclear i "apuntar-se" als EPR, després del tancament de la clau del gas rus?
Al cap i a la fí...
Amb l'excusa del canvi climatic , hi ha bancs, consultories i paisos que s'aprofiten per fer grans negocis.
En el meu bloc he escrit sobre un article que vaig lleguir en el NY Time al respecte:
Fer-se ric a costa del medi-ambient
Si llegeixes l'article veuràs que el que passa amb l'actual sistema de compra i venda de paquets d'emissió de CO2, el que s'esta fent es subvencionar que a la Xina es construeixin mes fàbriques de fluor-carbonats, es a dir que tot el que a Europa hem prohibit, ara a la Xina i a l'Índia ho estant fent amb els nostres diners.
Dius que poses en dubte els estudis que parlen sobre l'escalfament global i que et creus només això de l'augment de 0,5 °C en 100 anys, però en canvi, després, dius sense cap mena de pudor que no està clar que els contenidors aguantin més de 1000 anys els residus radioactius que trigaran 24000 anys en deixar de ser perillosos.
El que no entenc és: per què et creus certes coses que diuen els cientÃfics (et creus fefaentment que els residus radioactius deixaran de ser perillosos d'aquà a 24000 anys) i no te'n creus d'altres (no et creus els estudis cientÃfics que dieun que el canvi climà tic és un fet)?
Una altra cosa és el comentari sobre els homes del temps; no és el mateix la meteorologia i el clima. Em sembla que aquest punt teu marxa molt del tema que pretens criticar.
Una última cosa. El clima, certament és dinà mic, però la dinà mica del clima es pot veure afectada per molts aspectes de les coses que passen al planeta. Una de les coses som els humans, nosaltres hi som aquÃ, per tant qualsevol cosa que fem o deixem de fer afectarà , vulguis o no, a la dinà mica de l'ecosistema. Ãs un problema, si vols, redundant, perquè no es pot estudiar un sistema sense interaccionari, però en el moment que s'hi interacciona, deixa de ser el sistema que volies estudiar. Ãs un dels principis bà sics de la mecà nica quà ntica (el principi d'incertesa de Heisenberg), que s'ilustra amb la paradoxa del gat de Schrödinger. Amb això vull dir que tot i que el clima és dinà mic, el seu dinamisme és afectat per TOT el que hi ha al planeta i NO es pot saber amb precisió com era el clima abans ni com serà el clima després, perquè el sistema "clima" no es pot aïllar de la resta.
Tens raó en què, a priori, pot semblar una contradicció.
I el fet que una cosa sigui més palpable que l'altre no veig que li tregui credibilitat.
Jo només he trobat un article on s'estudiés això i la conclusió era que tenint apagat el fluorescent uns quants segons, ja compensava l'energia extra de l'encesa.
Si a més es considerava la reducció en la vida del fluorescent, la conclusió era que si s'havia d'engegar després d'uns 10 o 15 minuts era millor apagar-lo.
Carai! Aquest sí que és un comentari crític i intel·ligent!
Amb comentaris com aquest, realment aquest país no avançarà mai! Gràcies Miquel per participar en el debat.
2. "lo més espanyolista..." no és català, és catanyol potiner. En català podies haver escrit, entre d'altres opcions, "allò més espanyolista..."
Hola!
Veig que avui tan l'article del Vicent Partal com el del David Campos han estat molt polèmics. Pel que fa al tema de ser crític amb els crítics, crec que és un exercici que tothom hauria de practicar. Avui, he rebut del rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona un mail proposant-nos que ens adheríssim, com a treballadors, a l'apagada de les 19.55h, tot justificant-ho com una manera de minimitzar la petjada ecològica. A continuació us copio l'escrit:
"Benvolgudes companyes i companys
La nostra universitat des de fa molt de temps va portant a terme accions que comportin la minimització de la nostra petjada ecològica i especialment en els darrers anys s’han realitzat accions tendents a disminuir les emissions de gasos a l’atmosfera.
Davant la convocatòria d’apagada de llums d’avui entre les 7,55 i les 8 de la tarda farem també una acció simbòlica al campus i us encoratgem que vosaltres hi participeu i, on sigueu a aquesta hora, us adheriu a la convocatòria "
Tot i que no dubto de la bona fe del comissionat ambiental de la UAB, la persona responsable no deu saber que el 99% de les llums de l'autònoma són florescents i que quan més energia gasten és quan s'engeguen. Així que si tothom apaga i encén els florescents, no minimitzarem la nostra petjada ecològica sinó que al contrari! Avui serà, tot i l'acció simbòlica, el dia que més energia gastarem!
A partir del consum mitjà de tubs i de cebadors i del cost de cada part del fluorescent, se'n desprèn que el llindar de temps en que val la pena apagar el fluorescent és de cinc minuts.
En aquest article parla de 10 minuts, no? no pas de 5. o potser ho entès malament?
De tota manera, gràcies per l'enllaç pq siguin 5, 10 o 15 està bé l'anàlisi que han fet.
Primer de tot una correcció lingüística: tamany no existeix en català, és mida. La veritat és que ja fa relativament poc que me'n vaig assabentar, ja que utilitzava tamany per referir-me a la mida, fins que vaig comprovar consultant el diccionari que la paraula tamany no existeix.
Ara ja centrat amb el contingut de l'article:
La totalitat de la comunitat científica internacional està d'acord que estem a les portes d'un canvi climàtic. El 90 % de científics (de 130 estats diferents) estan d'acord que aquest canvi climàtic està provocat per l'escalfament global, i que aquest és provocat per els gasos d'efecte hivernacle provocat per els humans.
D'altra banda afirmes que a l'Antàrtida estan augmentant les glaceres. Pots demostrar-ho això amb algun article o estudi d'algun científic amb dades fefaents? Ho dic perquè jo he vist diversos documentals on afirmen que justament s'està produint el trencament de grans blocs de gel de la massa antàrtica que esdevenen icebergs i es desfan a l'oceà.
Si et fixes a la zona del continent antàrtic, es pot veure el que dic de la península antàrtica. Mentre allà s'escalfa, el continent es refreda. Els documentals els fan a la en aquella península, que no és representativa de tot el continent.
Gràcies per opinar.
Això és un article de The Guardian
ara estic buscant les dades per l'antàrtida.
New Zealand glaciers growing - 30 August 2005 - The most recent survey of the 50
glaciers monitored annually by the National Institute of Water & Atmospheric
Research (NIWA) was undertaken in March of this year. Dr Jim Salinger of NIWA
said today that the glaciers in New Zealand's Southern Alps had gained much more
ice than they had lost during the past glacier year
This year's gains
are due to more snow in the Southern Alps , particularly from late
winter to
early summer 2004. During this five month period, temperatures were 0.6°C below
average, producing more snow.
"Over the last three years, the glaciers
have gained in mass, halting the declines seen between 1998 and 2002. This past
year was the seventh largest gain since we started aerial surveys in 1977," said
Dr Salinger.
New Zealand glaciers continue to
recover
30 August 2005
Glaciers in New Zealand's Southern
Alps gained ice mass again in the past year. Fifty glaciers are monitored
annually by the National Institute of Water & Atmospheric Research (NIWA).
NIWA's most recent survey of the glaciers was undertaken in March this
year. Dr Jim Salinger of NIWA said today that analysis of the aerial photographs
shows the glaciers had gained much more ice than they had lost during the past
glacier year (March 2004 – February 2005).
This year's gains are due to
more snow in the Southern Alps, particularly from late winter to early summer
2004. During this five month period, more depressions ('lows') to the southeast
of the Chatham Islands brought frequent episodes of strong cold southwesterly
winds, and temperatures were
0.6°C below average, producing more snow.
"Over the last three years,
the glaciers have gained in mass, halting the declines seen between 1998 and
2002. This past year was the seventh largest gain since we started aerial
surveys in 1977," said Dr Salinger. "Since 1977 overall for the Southern Alps
there has been little change in size of the glaciers."
"The recent gains
do not compensate for the large overall losses seen over the past century. The
iconic Franz Josef glacier is still much shorter now than in 1900, and the
volume of ice in the Southern Alps dropped by about 25-30% last century. This is
linked to an increase in regional mean temperatures of 0.7°C."
En definitiva, em semblen adequades les iniciatives encaminades a fer un ús racional de l'energia, però aquesta histèria actual contra un catastròfic canvi climàtic emb sembla demencial. Per cert, al segle XX van existir almenys 4 prediccions "científicament demostrades" d'imminents canvis climàtics amb resultat apocalíptic, és clar, unes vaticinant la gran glaciació i altres vaticinant terribles calors. Ja ningú se'n recorda. Amb aquesta dèria actual passarà el mateix.
La veritat és que és bastant penós anar sentint sempre uns arguments que s'han refutat públicament infinitat de vegades i tot i això alguns no es cansen de repetir, com si fos la "veritat revel·lada".
Per començar, si parlem d'escalfament global, hauriem de tenir una idea mínima del que significa el concepte "global", contraposat al concepte "local". Que hi hagi zones on la temperatura mitjana disminueixi (NB: la temperatura LOCAL), com és ben sabut que passa (i de fet és el que prediuen els models), no es contradiu amb el fet que la temperatura GLOBAL del planeta augmenti:
http://www.ncdc.noaa.gov/oa/climate/research/2006/ann/global.html#Ttrends
És cert que no és un increment regular a curt termini, però el que compta, si estem parlant del clima, són les tendències a llarg termini; tothom sap que hi ha èpoques més o menys càlides, o més o menys plujoses, però això no vol dir que el clima canvii. El que indica que el clima està canviant són les tendències a llarg termini, i aquestes mostren que s'està produïnt un augment constant de la temperatura mitjana al planeta.
El que provoca aquest increment de la temperatura és una combinació de factors. Resumidament: un factor és la radiació solar (la quantitat de calor que ens arriba), que és variable, i l'altre la composició de l'atmosfera, els gasos d'efecte hivernacle (vapor d'aigua i CO2) que atrapen la calor i la retenen a l'atmosfera. Doncs els científics, t'agradi o no, el que diuen és que la major part de l'escalfament s'ha produït a causa de l'augment de gasos d'efecte hivernacle (concretament, d'origen humà):
http://www.grida.no/climate/ipcc_tar/wg1/007.htm
Les històries de les vinyes a Anglaterra i el nom de Greenlàndia també són un clàssic: Per si no ho saps, en la actualitat conreen vinyes a Anglaterra i produeixen vins; ho fan ara i ho feien a l'Edat Mitjana, això no és cap "prova" de res. I Greenlànda doncs també és el que es diu una "evidència anecdòtica" que no demostra res de res; potser no ho saps però el gel no cobreix ni de lluny tota l'illa i la costa, que és on es van establir els vikings, és ben verda, igual que ho deuria ser en aquella època.
Resumint, qualsevol teoria o opinió científica es pot criticar i s'ha de criticar. Ara bé, no de qualsevol manera, dient aquestes tonteries. Si hi ha un consens sobre aquest tema és precisament perquè no s'ha trobat cap explicació alternativa que expliqui més convincentment el que s'està observant.
protagonisme dels metereolegs de TV3,no tots,es cert,es evident ,que es protagonisme sense cap consistència, a veure amb que intenten angoixar-nos aquesta setmana, i per qué haurien d´encertar el clima d´aquí a quaranta anys si no l´encerten ni el cap dee setmana.
Del IEC:
clima m. Conjunt de condicions atmosfèriques pròpies d'una regió, esp. en tant que afecten la vida animal i vegetal. | clima equatorial Clima humit i calorós caracterÃstic de les terres pròximes a l'equador. | clima mediterrani Clima caracteritzat per una estació seca i cà lida a l'estiu i una altra d'humida i freda a l'hivern. | clima monsònic Clima regit pel sistema de vents del monsó. || Qualsevol
de les zones en què es divideix la Terra, compresa entre dos paral·lels
tals que de l'un a l'altre hi ha una diferència de mitja hora en la
durada del dia més llarg de l'any (vint-i-quatre climes entre l'equador
i cada cercle polar). || FIG. Conjunt de condicions enmig de les quals s'esdevé un fet, un ambient, una atmosfera. Un clima d'amor.
Un clima no canvia a curt termini, només canvia a llarg termini (han de passar segles perquè hi hagi variacions notables en el clima d'una regió). Ara es diu canvi climà tic perquè hi han indicadors (això ho diu un 90% de la comunitat cientÃfica) que avalen que s'està començant a produir un canvi de cima a nivell mundial, i que es pot concretar en només algunes decenes d'anys.
meteorologia f. Branca de la fÃsica que tracta de l'atmosfera i dels seus fenòmens.
Si un dia fa sol i l'endemà fa una forta nevada es diu que hi ha hagut un canvi de temps. I aquà és on es pot dir per exemple: "A causa de la condicions meteoròlogiques els vehicles han de circular amb cadenes".
Anem a pams. Que el clima és dinàmic i que els models de predicció no són infalibles no ho nega ningú.
Ara bé, la qüestió que hem de respondre és si els canvis que es puguin produir afavoreixen les condicions de vida del planeta i, de forma implícita, les nostres propies condicions, si nosaltres hi tenim alguna cosa a veure i si nosaltres hi podem fer alguna cosa (la segona condició implica la tercera però no a l'inrevés).
En referència a que hi ha un escalfament global ho demostra la famosa gràfica anomenada "pal de hockey" en la que es veu clarament l'increment de les temperatures en l'hemisferi nord des de l'inici de l'època industrial (tot i que és cert que falten dades fiables respectives a les èpoques anteriors que podrien posar aquest increment en un context).
Sobre si nosaltres hi tenim rés a veure comentaré tres fets:
En primer lloc que el consens entre el experts és prou significatiu si tenim en compte l'informe encarregat per l'ONU a 2.500 científics en el que les conclusions sobre la influència humana deixaven poc marge de maniobra.
En segon lloc, en un número especial de la revista Scienfic American (Investigación y Ciencia en l'edició en español) publicat recentment hi havien un bon tou d'articles on prestigiosos experts donaven per fet que el de CO2 influeix en el canvi i proposaven solucions per reduir-ne les emissions. Ningú s'arrisca a publicar articles (ni els científics ni les revistes) que poden ser posats clarament en dubte per qualsevol a la primera de canvi i perjudicar el seu prestigi si no ho té una mica clar.
En tercer lloc, recentment s'ha sabut que la petroliera EMRON va pagar multitud d'entitats i personatges varis perquè neguessin la influència de les emissions en el canvi climàtic. En aquests cas els motius subjacents de tot plegat són obvis.
Amb tot, és evident que la ciència es pot equivocar. Ho fa constantment. Però també és cert que no hi ha mètode més fiable en termes racionals que el científic (la fe no és un mètode de coneixement acceptable com a tal). I si es vol negar el que majoritàriament està acceptat s'han d'aportar proves fiables i arguments sòlids, i el que puguin dir economistes com en Sala i Martín sobre aquest tema o la cadena conservadora Fox, al servei del partit republicà de EEUU, el qual a la vegada defensa els interessos de la petroliera abans esmentada (per posar alguns exemples que res tenen a veure amb el senyor Campos) no em genera, en cap cas, la confiança ni dels científics (l'interès dels quals (generalment) és el coneixement) ni, sempre que hi hagi al darrera un treball seriós de documentació sobre el tema en qüestió, dels ecologistes (l'interès dels quals (generalment) és la conservació de l'entorn).
En tot cas, com que el senyor Campos sembla que parli com un entès en el tema i com un ecologista pendré nota del que diu però li agrairia que si no ho té clar del tot no vagi difonent un missatge que confongui la opinió pública i que pot resultar contraproduent per al bé comú.
Aquí beneficia que el clima de la terra sigui més calent?.
Jo que visc a Alemanya ja m'he esta bé!. Aquest hivern ha estat el primer any que el consum elèctric a disminuït des de els anys posterior a la 2 guerra mundial!.
En tot cas, no se qui dona l'etiqueta de ecologista (es potser ara una carrera universitària?) o diu el que es contraproduent pel bé comú?.
Anem amb compte amb aquest tipus de expressions.
El que tinc clar es que la Terra amb la seva biodiversitat continuarà amb o sense la nostra civilització, potser momentàniament serà mes o menys pobra, però segur que la possible influència al canvi climàtic que es pugui donar, només tindrà conseqüències amb l'economia dels humans, la natura s'espavilarà amb les noves condicions climàtiques. Ho ha fet durant milions anys, mentre que nosaltres només portem en prou feina uns milers d'anys.
Manel des de l'exili
S'entèn pel context, i si no, ho aclareixo, que quan parlo dels "ecologistes" em refereixo a les organitzacions en general que s'autodenominen així i que comunament són conegudes o qualificades amb aquest mot perquè es dediquen a promoure activitats, reivindicacions i accions diverses que promouen la preservació del medi ambient de les possibles conseqüències de l'activitat humana. Quan em refereixo a que el senyor Campos parla com un "ecologista" ho faig en relació al que esmenta de l'energia nuclear (típica reivindicació dels anomenats grups ecologistes).
Les guerres per l'aigua, les sequeres i la reducció dràstica de la superfície habitable del planeta que preveia l'informe britànic al qual tingué accés el govern de Blair i del qual se'n van filtrar algunes dades a l'opinió pública (va sortir al telenoticies) si que afecten,de ser certes, al bé comú de la humanitat (o almenys de bona part d'ella).
Les extincions de certes espècies que es preveuen a partir de cert augment de la temperatura SI afecten la biodiversitat (encara que molt a la llarga, si ho mirem a escala humana, es pogués recuperar). I la disminució d'aquesta SI pot afectar l'equilibri de certs ecosistemes tot generant plagues o més extincions. I les plaguesi les extincions massives Si ens poden afectar.
També és curiós que parlis d'Alemanya perquè per allà hi ha passat un huracà (el primer documentat si no ho vaig entendre malament) causant forces destrosses. I això no és trivial perquè una de les coses que preveuen els que estudien l'escalfament global és l'augment dels huracans.
Tant de bó que no hi hagi escalfament però amb el coneixement i les eines que es tenen avui en dia tot sembla indicar que l'escalfament és una realitat i que nosaltres molt probablement hi tenim bastant a veure.
Negar això, i més si no és tenen proves prou sòlides, no ajuda a evitar el problema, al contrari, ens en fa còmplices. I dir que, des del punt de vista d'uns quants, el canvi tampoc no és tan dolent, a part d'egoísta, és poc prudent, perquè encara que acceptèssim que el canvi beneficiarà clarament certes regions, no en podríem preveure les conseqüencies indirectes derivades dels problemes originats en regions més o menys llunyanes (guerres, migracions massives, crisis econòmiques globals, ...).
A mi el que em sembla més prudent és intentar assimilar el missatge i obrar en conseqüència, enlloc de matar el missatger o en un acte de fe creure que el missatge és erroni. I si després resulta que és tracta d'una confusió tampoc no crec que buscar vies alternatives o intentar estalviar energia sigui quelcom que ens hagi de portar a mal port.
Salut des del sud.
El Diari de Tarragona( on aquest senyor tan respectable treballa) fa uns suplements de medi ambient d'allò més monos, PATROCINATS PER LES CENTRALS NUCLEARS I GAS NATURAL( com tothom sap, dos dels grans garants de la defensa ambiental). I ja se sap, no és de bona persona mossegar la mà que et dóna menjar.
No seria més productiu pel debat que enlloc de qüestionar la meva ètica professional, qüestionessis els meus arguments?
Però deu ser més fàcil llançar l'ombra del dubte sobre les persones quan no es té el valor suficient per encarar els plantejaments.
Encara que ho dubto, el que dius tindria algun sentit si el diari on treballo hagués publicat alguna cosa en el sentit del que he defensat en el correu que he enviat a en Vicent Partal, però mlauradament no és així. Ni el text està publicat al diari, ni el diari s'ha manifestat mai en aquesta direcció.
Fixa't que fins i tot en això nado a contracorrent.
Salut!
(a) L’energia elèctrica no es pot emmagatzemar: tot allò que es produeix
s’ha de consumir.
(b) Les màquines que generen l’electricitat que consumim no són precisament dinamos de bicicleta, en les que quan hom deixa de pedalejar, la llum deixa
de lluir: les centrals tèrmiques de consum nuclear o fòssil tenen un procés
de posta en marxa i aturada no instantani.
(c) La corba de consum elèctric d’una nació no deixa de ser una previsió
basada en valors històrics de posta en marxa i aturada de punts de consum
elèctric, a la qual s’han d’adaptar les centrals generadores anteriorment
esmentades amb un cert temps de decalatge.
Donades aquestes consideracions, i tot i que el consum elèctric de l’àmbit
domèstic no suposa més que el 15% del total nacional, una disminució de
la
demanda no programada (com la que es vol fer avui) podria suposar una
situació de cert risc per un motiu prou senzill: la corba de consum elèctric
de la nació DEIXARIA de ser una previsió basada en valors històrics de
posta
en marxa i aturada de punts de consum elèctric a la qual NO ES PODRIEN
adaptar PROU RAPIDAMENT les centrals generadores anteriorment esmentades
(doncs tampoc podríem emmagatzemar aquest sobrant elèctric). El resultat
final podria ser una caiguda del sistema i una apagada generalitzada de
dimensions notables.
En primer lloc, vull agraïr a David Campos les seves reflexions i consideracions entorn a aquest tema tan sensible. He de dir que el seu escrit m'ha permès endreçar algunes idees i intuicions que de manera molt desdibuixada m'havia plantejat.
De totes maneres no vull deixar d'apuntar la meva preocupació per la gran despesa energètica i que d'una manera o altre hem de començar a qüestionar (ja sé que això no és el lema d'avui però és la lectura que jo en faig). És bo que siguem crítics, també amb els crítics, però alhora hem d'anar alerta a que l'actitud crítica finalment ens porti a no fer res.
Crític, però amb tothom. El que passa és que a Catalunya tot el que sigui progre i guai, no es qüestiona. Un país, així no avança.
A tota aquesta campanya li trobo un punt perillós: no tinc gens clar que el disseny de l'actual xarxa elèctrica pogués suportar un descens sobtat i molt gran del consum elèctric. Conec el precedent de Bèlgica, que és un de les poques coses de la Terra que es veu des de la Lluna degut a la gran quantitat d'il·luminació artifical que gasten (totes les autopistes estan il·luminades). M'havien explicat que això era perquè tenen molta producció d'energia nuclear i han de tenir maneres de gastar-la, que si no es consumeix és un problema. Potser seria interessant consultar amb algun enginyer qualificat perquè doni el seu parer sobre aquest supòsit...
CAMPOS DIU:
"A banda que considero la mesura absurda perquè un dels moments que es consumeix més és quan els aparells s’encenen i s’encendran tots els dels qui segueixin la proposta a les 20.00"
>> CREC QUE CAL VEURE QUANTA GENT FINALMENT APAGA L'APARELL PER FER DETERMINATS CÀLCULS. TANMATEIX, NO SUBESTIMIS EL PODER QUE TÉ EL FET QUE TANTES PERSONES HÀGIN 'PROPAGAT' UN MISSATGE SOBRE UN TEMA FINS FA BEN POC SITUAT A L'ACADÈMIA I ARA JA INCORPORAT EN L'AGENDA QUOTIDIANA DE TOTS PLEGATS. LA CAMPANYA HA TRIOMFAT ABANS D'APAGAR CAP APARELL.
"... el correu que va propagar la iniciativa ha tingut èxit perquè ha tocat el tema del canvi climàtic. Si no ho hagués fet, hauria tingut la mateixa transcendència de molts d’altres com els de les benzineres (allò de boicotejar un distribuïdor concret), la fals triomf del PP en una població on suposadament hi havia hagut la il·legalització d’una llista electoral en un poble d’Euskal Herria en les municipals de 2003 (que resulta que no només es va poder presentar la llista, sinó que va aconseguir majoria absoluta) i d’altres FWD que segur que podríem recordar i que inunden les bústies de correu de mig món amb alarmes diverses. Però aquest ha triomfat perquè toca la fibra en una preocupació artificial generada per una pressió mediàtica insòlita...
VOLS DIR QUE ÉS TAN ARTIFICIAL, LA PREOCUPACIÓ. HO DIC PQ LES ADMINISTRACIONS I ELS MITJANS NOMÉS S'HAN AGAFAT A AQUEST TEMA, QUAN JA CIRCULAVA A TRAVÉS DE MILERS DE CORREUS DE CIUTADANS...
"El canvi climàtic és un concepte redundant, similar al de ‘persones humanes’ ja que el clima és dinàmic, no és estàtic com una fotografia. Per tant, el clima sempre canvia. Llavors, quin interès pot tenir lluitar contra el canvi climàtic? Cal tenir clar que és una batalla perduda que forma part de la supèrbia humana de voler controlar-ho tot.
EL PROBLEMA NO ÉS EL CANVI CLIMÀTIC, ÉS CERT. SINÓ ELS EFECTES QUE EL SOBREESCALFAMENT, INDUÏT PER LA MA DE L'HOME, PODEN TENIR EN L'EQUILIBRI COMPLEX I INCERT DEL CLIMA. NO ÉS EXACTAMENT UN PROBLEMA AMBIENTAL, DONCS, SINÓ ECONÒMIC I HUMÀ. ET RECOMANO L'ARTICLE DE RAMON FOLCH D'AVUI A EL PERIÓDICO.
"És per aquesta supèrbia antropocèntrica que l’única explicació possible per al ‘canvi climàtic’ és que la mà humana hi ha intervingut. Com deien fa anys del forat de la capa d’ozó, i que ara s’està demostrant que varia de tamany espectacularment en períodes de temps relativament curts on la mà humana difícilment hi influeix.
Es pot discutir si en l’escalfament que sembla (no és cap error que aparegui aquesta paraula) que s’està produint al planeta (0.5 graus en 100 anys) la mà humana hi ha intervingut, és a dir si el CO2 abocat a l’atmosfera intervé en aquest canvi. Si el frena (si escalfa la terra en una època de refredament) o l’accelera (si la terra s’encamina cap a un escalfament que l’augment de la presència de CO2 potencia). I, de fet, això discuteix la comunitat científica, encara que sembli que existeix un consens que no existeix. Les glaceres augmenten a Nova Zelanda i també el gel de l’Antàrtida. La temperatura mitjana en aquests llocs disminueix, encara que a la península antàrtica (5% aproximadament del territori antàrtic) augmenti. Però aquests informes són silenciats. És com si un dia al camp el barça amb 94.000 espectadors, fem una fotografia de les 5 cadires que estan buides i titulem “Mitja entrada a Can Barça”, no seria seriós. 5) Dic això per rebatre que el ‘canvi climàtic’ sigui cap amenaça, en tot cas ho seria ‘l’escalfament global’ i tot i això no estaria massa clar. "
BUF, DAVID, NO EM VEIG EN COR DE REBATRE AIXÒ... SENZILLAMENT PENSO QUE HI HA UN CONSENS, QUE POTS PARLAR AMB EL 99% DE CIENTÍFICS I QUE TOTS VAN EN UNA ALTRA LÍNIA. NO SÉ, POTSER ÉS QUE L'ACADÈMIA ESTÀ EQUIVOCADA I TU TENS LA RAÓ...
"Crec que, des d’una perspectiva crítica, com des de la que em penso que informa vilaweb, caldria també ser crítics no només amb qui ja ho sou normalment, sinó també amb els qui s’autoanomenen ‘crítics’, com algunes organitzacions que clamen d’una manera absolutament apocalíptica contra el canvi climàtic"
TENS RAÓ. LA MIRADA CRÍTICA HA DE SER PER A TOTHOM.
"Per acabar, i deixar-vos treballar, us demano una petita reflexió: si els homes del temps de Tv3 tenen tantes dificultats per encertar el temps a 2 o 3 dies vista i molta gent els dóna un crèdit relatiu, per què se li dóna tanta credibilitat a les previsions per aquí a 100 anys?"
BUF, LA CIÈNCIA ÉS AIXÒ, UNA LLUITA CONSTANT... L'ENCERT, L'ERROR...
"Jo he tractat d’esbrinar quins interessos hi ha darrere del tema del ‘canvi climàtic’ i començo a sospitar els qui promouen l’energia nuclear estarien molt beneficiats si els governs es decidissin a disminuir de debò el CO2. I jo, la veritat, prefereixo que la temperatura augmenti 0.5º en 100 anys (l’únic augment que s’ha demostrat fins ara és el que s’ha produït, i tot i això hi ha qui el discuteix) que generar els residus radioactius de les nuclears, quan no està gens clar que els contenidors aguantin estancs més de 1.000 anys amb uns residus dins que en triguen 24.000 a deixar de ser perillosos. Això sí que és un llast per a les generacions futures!"
AMB LES NUCLEARS NO ARRIBEM, DAVID. NO HI HA PROU URANI PER SUBSTITUIR EL PETROLI, HI HA PROBLEMES NO RESOLTS AMB ELS RESIDUS, LA SEGURETAT. FINS I TOT A DAVOS NO HO HAN VIST CLAR, AIXÒ DE LES NUCLEARS. NO SÉ SI HI HA CAP INTERÈS OCULT, LA VERITAT.
"Doncs això, crítics sempre, també amb els qui se’n consideren."
ÉS CLAR QUE SI!