Us presento el primer capítol de la sèrie on us explicaré anècdotes, costums, fets i curiositats amb les que em trobo i són noves per a mi. Vosaltres mateixos, a gust del consumidor. (...)
1.) "Nom artístic"
A l'oficina de Critèria a la Xina hi treballen 2 companys cantonesos, l'Àngela i l'Antonio (sic). Van estudiar espanyol a la universitat i el parlen força bé. Quan estudies un idioma estranger, el primer dia de classe el professor et bateja amb un nom, el qual ja et queda per sempre quan parles en aquest idioma.
Així, la Lihua (es pronuncia l'aigua) té un preciós nom cantonès, que es converteix en Ángela quan parla espanyol, i en Catherine quan té interlocutors que li parlen en anglès.
Quin nom els posaré quan els comenci a ensenyar el català seriosament?
2.) Formalisme
En les presentacions d'una reunió de treball la teva targeta de presentació de l'empresa, (9cmx5,5cm) s'entrega agafant-la amb les dues mans. I el seu receptor fa el mateix al recollir-la.
Un signe de bona educació que cal respectar.
3.) El número de la mala sort
A la Xina és el quatre. Es veu que la seva pronunciació és molt semblant a la pronúncia del mot "mort".
Resultat: en els edificis és habitual que en els ascensors o en els seus rètols, no trobis senyalitzada la planta número 4, que és converteix en 3A o simplement no apareix.
3 A.)Preu entrada al Parc de la Muntanya de Bayun
Tarifes:
-Preu persona: 5 iuans (=0,5 Euros)
-Preu per nens: 2,5 iuans els que tinguin d'1,1 a 1,4 metres d'alçada.
- Gratuït: per nens per sota d'1 metre d'alçada.
5.) Any Nou Xinès
El proper 18 de febrer es celebra el Nou Any a la Xina.
La propera setmana col·locarem a l'oficina un taronger (amb les seves corresponents taronges) i que ve a ser com un arbre de Nadal a Occident. Un desig de prosperitat, d'abundància, de bona collita per l'any nou.
6.) La tassa del water
Als banys públics (o privats) no hi ha tassa WC. És com fa uns anys al nostre país, un forat on hom/don ha d' "asseures a l'aire" per fer les seves necessitats.
Ensurt: l'altre dia, de nit, quan estava escrivint el penúltim post del bloc, vaig anar al servei comunitari de la meva planta on tinc l'oficina. Havia d'utilitzar l'urinari (que aquest cas si que són com els nostres), i queden per davant de les cabines dels WC's. Hi havia un altre usuari en un dels WC's que no havia tancat la porta i que estava "assegut a l'aire" llegint el diari, completament immòbil, una estàtua vivent. No el vaig veure fins que vaig ser a 40 cm seu: em vaig endur un bon ensurt!
El més curiós es que 10 minuts més tard, el paio seguia en la mateixa postura, absort amb la seva "lectura".
---
Foto: l'esmentat diari...
---
quatre = sì (mandarí)
A l'oficina de Critèria a la Xina hi treballen 2 companys cantonesos, l'Àngela i l'Antonio (sic). Van estudiar espanyol a la universitat i el parlen força bé. Quan estudies un idioma estranger, el primer dia de classe el professor et bateja amb un nom, el qual ja et queda per sempre quan parles en aquest idioma.
Així, la Lihua (es pronuncia l'aigua) té un preciós nom cantonès, que es converteix en Ángela quan parla espanyol, i en Catherine quan té interlocutors que li parlen en anglès.
Quin nom els posaré quan els comenci a ensenyar el català seriosament?
2.) Formalisme
En les presentacions d'una reunió de treball la teva targeta de presentació de l'empresa, (9cmx5,5cm) s'entrega agafant-la amb les dues mans. I el seu receptor fa el mateix al recollir-la.
Un signe de bona educació que cal respectar.
3.) El número de la mala sort
A la Xina és el quatre. Es veu que la seva pronunciació és molt semblant a la pronúncia del mot "mort".
Resultat: en els edificis és habitual que en els ascensors o en els seus rètols, no trobis senyalitzada la planta número 4, que és converteix en 3A o simplement no apareix.
3 A.)Preu entrada al Parc de la Muntanya de Bayun
Tarifes:
-Preu persona: 5 iuans (=0,5 Euros)
-Preu per nens: 2,5 iuans els que tinguin d'1,1 a 1,4 metres d'alçada.
- Gratuït: per nens per sota d'1 metre d'alçada.
5.) Any Nou Xinès
El proper 18 de febrer es celebra el Nou Any a la Xina.
La propera setmana col·locarem a l'oficina un taronger (amb les seves corresponents taronges) i que ve a ser com un arbre de Nadal a Occident. Un desig de prosperitat, d'abundància, de bona collita per l'any nou.
6.) La tassa del water
Als banys públics (o privats) no hi ha tassa WC. És com fa uns anys al nostre país, un forat on hom/don ha d' "asseures a l'aire" per fer les seves necessitats.
Ensurt: l'altre dia, de nit, quan estava escrivint el penúltim post del bloc, vaig anar al servei comunitari de la meva planta on tinc l'oficina. Havia d'utilitzar l'urinari (que aquest cas si que són com els nostres), i queden per davant de les cabines dels WC's. Hi havia un altre usuari en un dels WC's que no havia tancat la porta i que estava "assegut a l'aire" llegint el diari, completament immòbil, una estàtua vivent. No el vaig veure fins que vaig ser a 40 cm seu: em vaig endur un bon ensurt!
El més curiós es que 10 minuts més tard, el paio seguia en la mateixa postura, absort amb la seva "lectura".
---
Foto: l'esmentat diari...
---
quatre = sì (mandarí)
el mas dulce es el cagar,
con un periódico extendido
y un cigarrillo encendido
queda el culo complacido
y la mierda en su lugar.
Cagar es un placer;
de cagar nadie se escapa
caga el rey,
caga el papa
caga el buey,
caga la vaca,
y hasta la señorita mas guapa
hace sus bolitas de caca.
Viene el perro y lo huele
viene el gato y lo tapa.
Total, en este mundo de caca
de cagar nadie se escapa.
Que triste es amar sin ser amado,
pero mas triste es cagar sin haber almorzado.
Hay cacas blancas por hepatitis,
las hay blandas por gastritis
cualquiera que sea la causa
que siempre te alcanza
aprieta las piernas duro
que cuando el trozo es seguro
aunque este bien fruncido el culo
será por lo menos, PEDO SEGURO!!!!!
No hay placer más exquisito,
que cagar bien despacito.
El baño no es tobogán
ni tampoco subibaja.
El baño es para cagar
y no pa' hacerse la paja.
Los escritores de baño
son poetas de ocasión
que buscan entre la mierda
su fuente de inspiración.
Vosotros que os creéis
sagaces y de todo os reís,
decidme si sois capaz
de cagar y no hacer pis.
En este lugar sagrado,
donde tanta gente acude,
la chica se pasa el dedo
y el tipo se lo sacude.
Caga tranquilo,
caga sin pena,
pero no se te olvide
tirar la cadena.
El tipo que aquí se sienta
y escribir versos se acuerda,
no me vengan a decir
que no es un poeta de mierda!.
En este lugar sagrado
donde acude tanta gente
hace fuerza el mas cobarde
y se caga el mas valiente.
Ni la mierda es pintura
ni los dedos son pinceles
por favor, pendejo
límpiense con papeles!.
Para ti que siempre
estas en el baño:
Caguen tranquilos,
caguen contentos,
pero por favor,
caguen adentro!.
Hoy aquí yacen los restos
de este olímpico sorete
que lucha de forma estoica!
para salir del ojete.
Estoy sentado en cuclillas
en este maldito hoyo...
quien fue el hijo de mil putas
que se terminó el rollo!!!
Anónimo
Què tal Gerard! Ja veig que força bé
M'han encantat totes aquestes anècdotes, són tan curioses. M'imagino que si tots els xinesos "s'asseuen a l'aire" durant tot aquest tremps deuen estar super "caches".
Ja veig que t'ho estas passant de conya i que està sent una aventura genial i molt enriquidora. Aquest matí he llegit al diari al tema del nou any xinès (l'any del porc daurat segons diuen). Es una gran sort poder estar allà i viure tot aixo en directe. Continua explicant-nos totes les teves aventures. Una abraçada ben gran
Yolanda