Text relacionat amb la missió encarregada a la Dra. Françoise Molenat, pel govern Francès, professora meva, de la qual vaig aprendre molt i amb la qual vaig treballar col·laborant en casos d'embarassos de risc a Montpeller.

Dra. Françoise Molénat, Psiquiatra, Servei Universitari de Psiquiatria Montpeller( França ).

Presidenta de l'Associació de Formació i Investigació del Nen i el seu Ambient. Creadora de la Revista "Naixements”.

Vicepresidenta de la Societat Francesa de Medicina Perinatal.

Experta encarregada del PLA PERINATALITAT 2005-2007 del Govern de França (Ministeri de Salut i Solidaritat ).

Desenvolupar la col·laboració medico psicològica en perinatalitat (recordatori d'una mesura integrada en el PLA PERINATALITAT) els professionals del naixement es posen d'acord sobre la necessitat de considerar les vulnerabilitats personals i familiars particulars a aquest període com un factor que influeix sobre el bon desenvolupament del procés natural del naixement, com ho va destacar la Dra. Françoise Molénat en les conclusions de la seva missió sobre l'enfocament psicològic del naixement. Aquestes vulnerabilitats poden en efecte pertorbar la instauració del vincle esperat entre els pares i el nen, disfuncions que poden ser un factor de problemes psicopatològics posteriors en el nen fins a l'adolescència i més enllà, o fins i tot del maltractament.

És necessari destacar també la superioritat de la seguretat mèdica que dificulta una atenció a les emocions o una escolta des del principi de l'embaràs, atenció i escolta que requereix un acompanyament ajustat a cada etapa del procés, del període antenatal (durant l'embaràs) fins a la volta al seu domicili. Concretament, cadascun dels professionals del naixement potser a l'escolta d'una paraula expressada per un pare o mare que revela una fragilitat. L'expressió de les esperes dels pares, de les seves necessitats i possibles vulnerabilitats no pot assolir-se sinó a través de relacions directes, que permeten als pares confiar les seves angoixes, les seves traumatismes actuals o antics i de sentir-se suficientment en confiança per a tornar-se cap a les ajudes de les quals podrien beneficiar-se. El que està en joc consisteix a ajudar als professionals, en l'exercici de les seves pràctiques respectives i col·lectives, a establir la resposta millor adaptada a les necessitats d'aquesta mare o aquest pare en dificultat, amb eventualment el suport d'un psiquiatra i/o d'un psicòleg. Que ha de fer-se, òbviament, especialment en el cas que ocorri una mort fetal.

Inscrita en el pla PERINATALITAT anunciat al desembre de 2004, aquest plantejament encaminat a reforçar la prevenció dels desordenis del desenvolupament emocional psicoafectiu dels nens, millorant a partir de l'embaràs la seguretat emocional dels pares mobilitzant els seus recursos, es basa en la instauració;

- Veritables col·laboracions medicopsicologicas en maternitat.

- De l'entrevista del quart mes d'embaràs.

- De formacions interprofessionals agrupant el conjunt dels professionals del naixement l'objectiu del qual consisteix a facilitar la reflexió comuna, en particular, entorn de reprendre cada cas, i a millorar així la coherència de les intervencions, d'una xarxa de professionals centrada en cada família, basant-se en l'expressió de les seves necessitats pròpies, actuant en una coherència suficient de l'ant al post natal.   

Traduït de l'original en francès pel Dr: Jaume Cañellas Galindo (Psiquiatra) /  Gener 2007.