Si en saps el pler no estalviïs el bes que el goig d'amar no comporta mesura Deixa't besar, i tu besa després que és sempre als llavis que l'amor perdura.
No besis, no, com l'esclau i el creient, mes com vianant a la font regalada, deixa't besar -sacrifici fervent-, com més roent més fidel la besada.
Què hauries fet si mories abans sense altre fruit que l'oreig en ta galta? Deixa't besar, i en el pit, a les mans, amant o amada -la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire el temor. besa en el coll, la més bella contrada. Deixa't besar i si et quedava enyor besa de nou, que la vida és comptada.
