joanvila |
dilluns, 29 de gener de 2007 | 05:25h
El dijous de fa dues setmanes Enric Pardo, responsable d´energia del Cilma, va presentar en roda de premsa un estudi sobre les alternatives a la MAT. L´estudi va ser encarregat a l´enginyeria Emetres SL, empresa que treballa sovint en el món de línies elèctriques d´alta tensió per l´administració i per les companyies elèctriques L´informe em va sobtar el mateix dijous quan vaig sentir la notícia a la ràdio en boca de Ramon Iglesias. Divendres vaig tenir el quadre resum i em vaig quedar de pedra quan vaig llegir que la conclusió de l´informe era que amb la línia MAT de 400 kV i amb la interconnexió amb França la xarxa elèctrica de les comarques de Girona només tenia capacitat de creixement fins a l´any 2011. Dissabte un diari va concloure que per això no feia falta tanta infraestructura. I tenia raó. Vaig llegir i rellegir el quadre resum per arribar a la conclusió següent: la potència de curtcircuit de 9.000 MW suposada per al TAV no estava reflexada convenientment, fet que conduïa a conclusions errònies. Calia saber d´on havia sortit el càlcul de curtcircuit, per quin espai de temps era, si el càlcul era aigües amunt o avall del transformador... Em vaig posar en contacte amb el Cilma per veure l´informe en la totalitat, amb alcaldes contra la MAT amb el mateix objectiu, amb l´enginyeria, amb REE i amb la Direcció General d´Energia de la Generalitat. Fruit d´aquests contactes he pogut veure l´informe, i consultar d´on havien sortit les hipòtesis. L´informe està ben fet, i és molt exhaustiu. Les dades de potència de curtcircuit les han obtingut d´ADIF que alhora ho ha passat a l´operador de la línia que és REE. ADIF preveu alimentar el tren amb dos transformadors de 50 MW per a cada punt d´alimentació i demana que la potència de curtcircuit sigui de 9.000 MW. D´aquesta manera és tota la xarxa la que pren la potència de curtcircuit.Ha estat l´estudi detallat de l´informe que l´enginyeria italiana CESI va fer pel debat francès el que m´ha confirmat que la hipòtesi de la potència de curtcircuit de 9.000 MW per a tota la xarxa és una hipòtesi dolenta, una solució que no ens convé. L´enginyeria CESI va treballar al Rosselló per demostrar que era possible alimentar el TAV amb línies de 225 kV; per demostrar-ho va aportar una solució d´alimentació amb dos transformadors dedicats de 300 MW per a cada punt d´alimentació de la línia del tren.
Alimentació actual de les comarquesLes comarques de Girona tenen una alimentació no adient a les actuals necessitats. L´alimentació actual és la conseqüència històrica del subministrament per 2 antigues grans companyies, Hidroelèctrica de Catalunya i Enher. Així hi ha dues línies que alimenten pel sud, des de Sant Celoni, dues línies que vénen de les Guilleries i una línia que ve del nord-oest des de Ripoll fins a Olot i Salt. Només la línia que va des de Vic fins a Juià, de 220 kV és de prou potència. Amb tot, els augments desmesurats de potència dels últims anys a les comarques de Girona posen la xarxa a la vora del col·lapse, fet que obliga a una nova alimentació. La situació de punta que es va donar l´estiu passat de 915 MW va suposar una baixada important en la tensió en el nus de Vic. Cal afegir que només el 10% de l´energia elèctrica consumida es produeix dins les comarques de Girona. La potència de les centrals de cogeneració dins aquest espai és de 130 MW, i és difícil que aquesta xifra augmenti amb la legislació actual.
Desequilibri a causa del TAV
El tren d´alta velocitat circula a 300 km/h. S´alimenta elèctricament per trams de 60 km. Per recórrer un tram de 60 km el tren hi estarà 12 minuts, per la qual cosa no hi poden circular molts trens simultàniament. Prenem la hipòtesi que hi hagi un tren al mig, un altre tren estigui entrant i el darrer estigui a punt de sortir; 2,5 trens simultàniament per cada direcció, o sigui 5 trens anant i tornant.
Els trens necessiten corrent altern per funcionar, al contrari dels trens actuals que ho fan amb corrent continu. El corrent altern emprat és de 25 kV amb dues fases i la potència varia de 8,8 MW fins a 12 MW, segons la tecnologia del tren. Per tant, la potència màxima a cada tram en aquesta línia és de 50 MW.
Quan el tren arriba a un tram amb alimentació elèctrica diferent, passa per un zero; la inèrcia fa que arribi amb facilitat a l´altre tram elèctric. Per fer això el tren treu el gas de l´accelerador de forma automàtica. Com que hi ha un sistema d´abalisament que sap contínuament on es troba el tren, quan arriba a aquest punt desconnecta el motor i el torna a connectar amb una rampa d´acceleració una vegada ha entrat en el nou tram elèctric. Si no fa això, la pertorbació derivada d´entrar amb consum en una nova línia genera una espurna elèctrica que fon el cable de la catenària.
El desequilibri elèctric del TAV es deu en part a aquestes entrades i sortides dins un tram elèctric, i també al fet que el consum de 25 kV bifàsic s´ha d´alimentar amb una línia d´alta tensió trifàsica. Les pertorbacions del tren poden esdevenir intolerables, i provocar deficiències en la tensió de la xarxa: aquestes pertorbacions s´anomenen «taxa de desequilibri». Per poder absorbir aquesta taxa de desequilibri la xarxa elèctrica ha de tenir una potència elèctrica disponible, és la potència de curtcircuit. No és igual absorbir una taxa de desequilibri amb una xarxa petita que amb una xarxa gran, es necessita un pulmó.
El tren s´alimenta a 25 kV que s´ha de transformar des d´una tensió més elevada. A aquesta línia ADIF hi instal·larà dos transformadors de 50 MW, un per a cada direcció. La transformació es fa des de 400 kV fins a 25 kV. Per tant, és probable que la pertorbació deguda al pas del tren es transmeti per tota la xarxa.
Per saber la reserva que ha de tenir la línia per absorbir la potència de curtcircuit em refereixo a l´informe que l´enginyeria italiana CESI va fer per al francesos al seu debat públic. L´enginyeria demostrava que es podia alimentar el tren amb línies de 220 kV, sempre que es posessin dos transformadors dedicats de 300 MW a cada punt d´alimentació. Per tant, la reserva de la xarxa ha de ser de 600 MW per a cada punt. Hem de suposar que si la tensió és de 400 kV la reserva serà inferior donada la major tensió de la xarxa; nosaltres considerarem la mateixa reserva.
Tot plegat vol dir que si a les comarques de Girona tenim dos trams elèctrics de TAV, la potència consumida serà com a molt de 50 MW i la reserva de potència de la xarxa haurà de ser de 600 MW per Santa Llogaia i de 600 MW per Riudarenes, 1.200 MW en total.
L´informe de l´enginyeria Emetres també cita aquesta possibilitat. Quan parla de requisits tècnics de la xarxa d´alimentació diu que es poden aconseguir potències de curtcircuit altes mitjançant:
- Connexió a la xarxa de 400 kV.
- Connexió a xarxes de 220 kV fortament mallades.
- Connexió a través de línies i transformadors de dedicació exclusiva per al TGV. D´aquesta manera les pertorbacions queden aïllades i no es transmeten als altres usuaris.
L´informe en parla, però no fa servir aquesta última connexió per plantejar els escenaris possibles. És així com arriba a conclusions que no s´entenen, com el fet que una gran infraestructura com aquesta quedi petita només el moment d´engegar-la.
Així doncs em permeto aportar els escenaris que a mi em semblen possibles a més dels indicats en l´informe Cilma.
Escenaris
- Escenari 1. S´alimenta les comarques de Girona amb una nova línia de 400 kV que substitueix la de 220 kV. És la línia que es construeix entre Sentmenat i Bescanó. Aquesta línia, a part de suprimir la línia de 220 kV, augmenta l´alimentació elèctrica de les comarques de Girona fins a assolir els 3.000 MW. Si la reserva per al tren és de 1.200 MW, sobren 445 MW per augments de consum futurs, és a dir, el ritme de creixement actual dóna un potencial de creixement per 16 anys, fins a l´any 2023. Els trens s´alimenten directament des d´una desviació de la línia de 400 kV fins al punt de Riudarenes i de Santa Llogaia on es transformarà a 25 kV amb transformadors de 300 MW.
- Escenari 2 . S´alimenta amb 400 kV fins a Bescanó i des d´aquí s´alimenten els punts del TAV amb línies de 220 kV amb transformadors de 300 MW. Això significa que des de Bescanó ha de sortir la línia actual que va a Juià, més una línia nova de 220 kV que va a Santa Llogaia, més la línia de 220 kV que va a Riudarenes. Com en el cas anterior sobren 445 MW que ens permet arribar fins a l´any 2023.
- Escenari 3. S´alimenta les comarques de Girona amb la línia de Sentmenat-Bescanó (escenari 1) a la qual s´afegeix la connexió Santa Llogaia-Baixàs. La doble alimentació a 400 kV augmenta la capacitat de la xarxa fins a 5.600 MW. Si sostraiem la reserva de 1.200 MW per al tren (amb transformadors de 300 MW), queden 3.045 MW per cobrir les necessitats dels propers 113 anys, fins al 2120.
També hi podríem haver afegit la central de cicle combinat de 400 MW. Aporta un plus de creixement de 15 anys més, però sempre amb l´ampliació de la xarxa actual. Per ella sola la central no resol el problema de la potència de curtcircuit.
Cal veure si és millor anar des de Bescanó fins a Santa Llogaia amb 220 kV o amb 400 kV. Si és la línia de 400 kV, aquesta substituirà la línia actual de 220 kV i compactarà la de 132 kV fins a Santa Llogaia, no creant cap nou corredor. Si es tria la línia de 220 kV, s´ha de construir un nou corredor entre Bescanó i Santa Llogaia, essent l´impacte ambiental el doble del de la línia de 400 kV. A més, això no permet la connexió amb França, i no ajuda l´evacuació del futur parc eòlic de l´Alt Empordà.
Cal preguntar-se després de tot això per què ADIF no fa servir transformadors dedicats i obté la potència de curtcircuit de tota la xarxa. A cap usuari particular se´ns permetria una cosa així. No és una solució cor-recta i malbarata una part de les infraestructures energètiques del país.
El debat sobre l´alimentació elèctrica de les comarques de Girona hauria d´haver començat per aquest punt de la discussió. Sobre si tècnicament és viable una solució o una altra.
Lluny de ser així, en no haver aportat prou elements de discussió, el debat s´ha anat decantant cap actituds passionals, de fe, de suport a l´equip propi, malbaratant un munt d´energies personals. És clar que també hi ha un costat positiu. Molts, entre els quals ens trobem vostè, amic lector, i jo mateix, hem tingut la possibilitat d´aprofundir i reflexionar en temes que mai hauríem fet.
Alimentació actual de les comarquesLes comarques de Girona tenen una alimentació no adient a les actuals necessitats. L´alimentació actual és la conseqüència històrica del subministrament per 2 antigues grans companyies, Hidroelèctrica de Catalunya i Enher. Així hi ha dues línies que alimenten pel sud, des de Sant Celoni, dues línies que vénen de les Guilleries i una línia que ve del nord-oest des de Ripoll fins a Olot i Salt. Només la línia que va des de Vic fins a Juià, de 220 kV és de prou potència. Amb tot, els augments desmesurats de potència dels últims anys a les comarques de Girona posen la xarxa a la vora del col·lapse, fet que obliga a una nova alimentació. La situació de punta que es va donar l´estiu passat de 915 MW va suposar una baixada important en la tensió en el nus de Vic. Cal afegir que només el 10% de l´energia elèctrica consumida es produeix dins les comarques de Girona. La potència de les centrals de cogeneració dins aquest espai és de 130 MW, i és difícil que aquesta xifra augmenti amb la legislació actual.
Desequilibri a causa del TAV
El tren d´alta velocitat circula a 300 km/h. S´alimenta elèctricament per trams de 60 km. Per recórrer un tram de 60 km el tren hi estarà 12 minuts, per la qual cosa no hi poden circular molts trens simultàniament. Prenem la hipòtesi que hi hagi un tren al mig, un altre tren estigui entrant i el darrer estigui a punt de sortir; 2,5 trens simultàniament per cada direcció, o sigui 5 trens anant i tornant.
Els trens necessiten corrent altern per funcionar, al contrari dels trens actuals que ho fan amb corrent continu. El corrent altern emprat és de 25 kV amb dues fases i la potència varia de 8,8 MW fins a 12 MW, segons la tecnologia del tren. Per tant, la potència màxima a cada tram en aquesta línia és de 50 MW.
Quan el tren arriba a un tram amb alimentació elèctrica diferent, passa per un zero; la inèrcia fa que arribi amb facilitat a l´altre tram elèctric. Per fer això el tren treu el gas de l´accelerador de forma automàtica. Com que hi ha un sistema d´abalisament que sap contínuament on es troba el tren, quan arriba a aquest punt desconnecta el motor i el torna a connectar amb una rampa d´acceleració una vegada ha entrat en el nou tram elèctric. Si no fa això, la pertorbació derivada d´entrar amb consum en una nova línia genera una espurna elèctrica que fon el cable de la catenària.
El desequilibri elèctric del TAV es deu en part a aquestes entrades i sortides dins un tram elèctric, i també al fet que el consum de 25 kV bifàsic s´ha d´alimentar amb una línia d´alta tensió trifàsica. Les pertorbacions del tren poden esdevenir intolerables, i provocar deficiències en la tensió de la xarxa: aquestes pertorbacions s´anomenen «taxa de desequilibri». Per poder absorbir aquesta taxa de desequilibri la xarxa elèctrica ha de tenir una potència elèctrica disponible, és la potència de curtcircuit. No és igual absorbir una taxa de desequilibri amb una xarxa petita que amb una xarxa gran, es necessita un pulmó.
El tren s´alimenta a 25 kV que s´ha de transformar des d´una tensió més elevada. A aquesta línia ADIF hi instal·larà dos transformadors de 50 MW, un per a cada direcció. La transformació es fa des de 400 kV fins a 25 kV. Per tant, és probable que la pertorbació deguda al pas del tren es transmeti per tota la xarxa.
Per saber la reserva que ha de tenir la línia per absorbir la potència de curtcircuit em refereixo a l´informe que l´enginyeria italiana CESI va fer per al francesos al seu debat públic. L´enginyeria demostrava que es podia alimentar el tren amb línies de 220 kV, sempre que es posessin dos transformadors dedicats de 300 MW a cada punt d´alimentació. Per tant, la reserva de la xarxa ha de ser de 600 MW per a cada punt. Hem de suposar que si la tensió és de 400 kV la reserva serà inferior donada la major tensió de la xarxa; nosaltres considerarem la mateixa reserva.
Tot plegat vol dir que si a les comarques de Girona tenim dos trams elèctrics de TAV, la potència consumida serà com a molt de 50 MW i la reserva de potència de la xarxa haurà de ser de 600 MW per Santa Llogaia i de 600 MW per Riudarenes, 1.200 MW en total.
L´informe de l´enginyeria Emetres també cita aquesta possibilitat. Quan parla de requisits tècnics de la xarxa d´alimentació diu que es poden aconseguir potències de curtcircuit altes mitjançant:
- Connexió a la xarxa de 400 kV.
- Connexió a xarxes de 220 kV fortament mallades.
- Connexió a través de línies i transformadors de dedicació exclusiva per al TGV. D´aquesta manera les pertorbacions queden aïllades i no es transmeten als altres usuaris.
L´informe en parla, però no fa servir aquesta última connexió per plantejar els escenaris possibles. És així com arriba a conclusions que no s´entenen, com el fet que una gran infraestructura com aquesta quedi petita només el moment d´engegar-la.
Així doncs em permeto aportar els escenaris que a mi em semblen possibles a més dels indicats en l´informe Cilma.
Escenaris
- Escenari 1. S´alimenta les comarques de Girona amb una nova línia de 400 kV que substitueix la de 220 kV. És la línia que es construeix entre Sentmenat i Bescanó. Aquesta línia, a part de suprimir la línia de 220 kV, augmenta l´alimentació elèctrica de les comarques de Girona fins a assolir els 3.000 MW. Si la reserva per al tren és de 1.200 MW, sobren 445 MW per augments de consum futurs, és a dir, el ritme de creixement actual dóna un potencial de creixement per 16 anys, fins a l´any 2023. Els trens s´alimenten directament des d´una desviació de la línia de 400 kV fins al punt de Riudarenes i de Santa Llogaia on es transformarà a 25 kV amb transformadors de 300 MW.
- Escenari 2 . S´alimenta amb 400 kV fins a Bescanó i des d´aquí s´alimenten els punts del TAV amb línies de 220 kV amb transformadors de 300 MW. Això significa que des de Bescanó ha de sortir la línia actual que va a Juià, més una línia nova de 220 kV que va a Santa Llogaia, més la línia de 220 kV que va a Riudarenes. Com en el cas anterior sobren 445 MW que ens permet arribar fins a l´any 2023.
- Escenari 3. S´alimenta les comarques de Girona amb la línia de Sentmenat-Bescanó (escenari 1) a la qual s´afegeix la connexió Santa Llogaia-Baixàs. La doble alimentació a 400 kV augmenta la capacitat de la xarxa fins a 5.600 MW. Si sostraiem la reserva de 1.200 MW per al tren (amb transformadors de 300 MW), queden 3.045 MW per cobrir les necessitats dels propers 113 anys, fins al 2120.
També hi podríem haver afegit la central de cicle combinat de 400 MW. Aporta un plus de creixement de 15 anys més, però sempre amb l´ampliació de la xarxa actual. Per ella sola la central no resol el problema de la potència de curtcircuit.
Cal veure si és millor anar des de Bescanó fins a Santa Llogaia amb 220 kV o amb 400 kV. Si és la línia de 400 kV, aquesta substituirà la línia actual de 220 kV i compactarà la de 132 kV fins a Santa Llogaia, no creant cap nou corredor. Si es tria la línia de 220 kV, s´ha de construir un nou corredor entre Bescanó i Santa Llogaia, essent l´impacte ambiental el doble del de la línia de 400 kV. A més, això no permet la connexió amb França, i no ajuda l´evacuació del futur parc eòlic de l´Alt Empordà.
Cal preguntar-se després de tot això per què ADIF no fa servir transformadors dedicats i obté la potència de curtcircuit de tota la xarxa. A cap usuari particular se´ns permetria una cosa així. No és una solució cor-recta i malbarata una part de les infraestructures energètiques del país.
El debat sobre l´alimentació elèctrica de les comarques de Girona hauria d´haver començat per aquest punt de la discussió. Sobre si tècnicament és viable una solució o una altra.
Lluny de ser així, en no haver aportat prou elements de discussió, el debat s´ha anat decantant cap actituds passionals, de fe, de suport a l´equip propi, malbaratant un munt d´energies personals. És clar que també hi ha un costat positiu. Molts, entre els quals ens trobem vostè, amic lector, i jo mateix, hem tingut la possibilitat d´aprofundir i reflexionar en temes que mai hauríem fet.
