Estava esperant amb candeletes els resultats de les eleccions sindicals de la SEAT del dijous passat, dia 25 de gener. Reconec que és el meu tema, que hi estic molt posat, però penso que, més enllà d'aquest fet, les eleccions sindicals a la SEAT són un fet importantíssim per al país i la seva economia, molt per sobre del tractament que han tingut als mitjans de comunicació i molt per sobre d'altres notícies, tan de la seccions d'economia com de societat o política, a les quals s'hi fa molt més cabal mediàtic.
Això és sempre així, però aquest any potser un xic més perquè eren les primeres eleccions sindicals a la primera indústria i empresa privada del país després del procés de regularització de plantilla de fa un any que va afectar a 850 treballadors i treballadores.
Els resultats varen ser els següents, en els seus diversos centres de treball i en el global:
Eleccions sindicals SEAT 2007 (entre parèntesis els del 2003)
Número de representants al Comitè d'Empresa
Totals
UGT 67 (55)
CCOO 37 (48)
CGT 22 (21)
SPC-directius 3 (3)
Fàbrica Martorell
UGT 21 (16)
CCOO 13 (15)
CGT 10 (9)
SPC 1 (1)
Fàbrica Zona Franca
UGT 12
CCOO 7
CGT 6
Centre Tècnic SEAT
UGT 16 (14)
CCOO 5 (7)
SPC 2 (2)
GEARBOX (Fàbrica de caixes de canvi de la SEATa la Z. Franca i El Prat)
UGT 10 (16)
CCOO 7 (11)
CGT 6 (5)
Centre de Recanvis
UGT 8
CCOO 5
(Continua l'article amb una valoració dels resultats)
No s'escapa a ningú que aquests resultats, a part dels traspàs de vots de CCOO cap a la UGT i de la davallada de la GEARBOX que van tenir també una reducció de plantilla, no mou massa el panorama, però en tot cas si que és una ratificació i suport a l'Acord de l'ERE darrer de fa un any -que cal recordar ja es va aprovar en referèndum per tota la plantilla-, i que penso que és dels fets cabdals de la història sindical, social i econòmica de la Catalunya recent, i que no era un mal acord -estic en disposició de parlar-ne i debatre-ho amb qui ho vulgui fer-. Era, fins i tot, un bon acord social i econòmic, també pels treballadors afectats malgrat el trasbals que suposa -que podran tornar, si així hi van optar, en un temps de 2 anys a l'empresa havent cobrat una indemnització de 20 dies per any treballat i l'atur durant aquest temps-, dins l'estret marc legislatiu actual, la gravetat dels fets i el procés de deslocalització industrial productiva que estem vivint i patint a Catalunya. Les eleccions sindicals sembla que així ho avalen. I penso que el temps ens ajudarà a jutjar-lo. Sobretot si es compleixen els compromisos d'inversions.
Quedi clar que dient això no justifico en cap cas tots els disbarats que va fer l'empresa -fer fora matrimonis, dones en estat...- i a més sempre ens quedarà el dubte de què hagués resolt la Generalitat si no hi hagués hagut un acord; penso que davant la davallada clara de ventes i la pressió de la SEAT de marxar hagués resolt a favor de l'empresa. A més l'Acord no es pot ni comparar a favor seu amb les condicions socials i econòmiques dels tancaments d'altres sectors -com el tèxtil de la Catalunya interior- i altres empreses més petites i menys sindicalitzades, que en molts casos van a petar a FOGASA, a indemnitzacions molt inferiors i en processos de liquidació que s'allarguen en el temps..
El tema com bé sabeu no és endebades; la SEAT no sols ocupa a 9000 persones sinó que en dona feina indirectament a més de 200.000; quan diem a vegades que hem de fer una lectura nacional de la SEAT vol dir que hem de valorar qui té més compromís amb el país i la societat. Jo ho tinc clar. Evidentment clar felicitar justament als vencedors de les eleccions.
I encara que no marxés hauria de competir amb la robotització que no cobren ni mengen ni es queixen....