paisos |
divendres, 26 de gener de 2007 | 16:34h
"La fiscalia demana una multa de 21.600 euros per a l'actor Pepe Rubianes
L'acusa d'ultratge a l'estat espanyol per les declaracions que va fer al programa de TV3 "El club"."
D'una banda demostra com l'estat espanyol respecta la llibertat d'expressió. O més ben dit, la llibertat d'alguns. Perquè quan es tracta d'insultar els Països Catalans tot s'hi val, i fins i tot s'esdevé un heroi pels poders fàctics espanyols. Ara, quan algú engega a la merda a espanya, el multen i l'amenacen de mort. I encara gràcies que no li hagin aplicat llei antiterrorista.
Però... Quants diners ens deuria espanya si li apliquéssim la mateixa regla? En "petits" detalls com aquests, es nota qui és el colonitzant, i qui el colonitzador.
D'una banda demostra com l'estat espanyol respecta la llibertat d'expressió. O més ben dit, la llibertat d'alguns. Perquè quan es tracta d'insultar els Països Catalans tot s'hi val, i fins i tot s'esdevé un heroi pels poders fàctics espanyols. Ara, quan algú engega a la merda a espanya, el multen i l'amenacen de mort. I encara gràcies que no li hagin aplicat llei antiterrorista.
Però... Quants diners ens deuria espanya si li apliquéssim la mateixa regla? En "petits" detalls com aquests, es nota qui és el colonitzant, i qui el colonitzador.
I és que quants ultratges pateixen els Països Catalans tant des de dins com de fora del seu territori? Quants diners ens deuria espanya si li apliquéssim una multa de 21.000 eurus cada cop que un representant PÚBLIC espanyol (cosa que no era en Rubianes, senzillament va expressar l'opinió com a ciutadà, de professió actor) diu o fa un ultratge a la Nació Catalana. Evidentment, a part de l'incalculable deute que té amb els PPCC després de 300 anys de saqueig econòmic, d'èxits esportius, científics....
I és que quants insults van explotar del volcà espanyol quan es discutia l'estatut? I amb les Seleccions Catalanes? I amb el Cas Carod? Per posar tres exemples.
Quants diners ens deuria d'indemnització pel malestar psicològic i personal que provoca viure en un país ocupat, amb una identitat negada, amb una Nació esquarterada, amb una llengua intencionadament minoritzada... Quants catalans estan contaminats per l'autoodi com a mecanisme de defensa pel fet de ser català, pel fet d'estar obligat dia a dia a lluitar per existir com a tal, de parlar com a tal, de sentir-se com a tal? I és que és així com neixen, creixen i moren els botiflers. Gent incapaç de suportar la terrible pressió mediàtica i quotidiana, tant a dins com a fora dels Països Catalans, per viure essent català, per parlar en català, pre sentir-se català. I com a defensa, creient que així assoliran la felicitat, renguen del què són, i assoleixen l'amargura que els enfosa més en el botiflerisme esdevenint una relació que creix en forma d'espiral i exponencialment. Ara hi ha hagut nazis jueus, creient que així se salvarien, i curiosament esdevenien més ferotges, fins i tot, que els nazis alemanys. Però compte! Molts es van suïcidar, i difícilment els que van sobreviure van reeixir de l'amargura pel fet de portant la traïció a la seva consciència.
Quants diners ens deurien en indemnitzacions pels joves que van, han i, avui també, són torturats només per defensar la seva terra, només per les seves idees?
I així una llarguíssima llista...
Per tant, Rubianes, jo també dic: a la merda espanya (i frança)
I és que quants insults van explotar del volcà espanyol quan es discutia l'estatut? I amb les Seleccions Catalanes? I amb el Cas Carod? Per posar tres exemples.
Quants diners ens deuria d'indemnització pel malestar psicològic i personal que provoca viure en un país ocupat, amb una identitat negada, amb una Nació esquarterada, amb una llengua intencionadament minoritzada... Quants catalans estan contaminats per l'autoodi com a mecanisme de defensa pel fet de ser català, pel fet d'estar obligat dia a dia a lluitar per existir com a tal, de parlar com a tal, de sentir-se com a tal? I és que és així com neixen, creixen i moren els botiflers. Gent incapaç de suportar la terrible pressió mediàtica i quotidiana, tant a dins com a fora dels Països Catalans, per viure essent català, per parlar en català, pre sentir-se català. I com a defensa, creient que així assoliran la felicitat, renguen del què són, i assoleixen l'amargura que els enfosa més en el botiflerisme esdevenint una relació que creix en forma d'espiral i exponencialment. Ara hi ha hagut nazis jueus, creient que així se salvarien, i curiosament esdevenien més ferotges, fins i tot, que els nazis alemanys. Però compte! Molts es van suïcidar, i difícilment els que van sobreviure van reeixir de l'amargura pel fet de portant la traïció a la seva consciència.
Quants diners ens deurien en indemnitzacions pels joves que van, han i, avui també, són torturats només per defensar la seva terra, només per les seves idees?
I així una llarguíssima llista...
Per tant, Rubianes, jo també dic: a la merda espanya (i frança)
Jo no sóc partidari de l'estil barroer del Rubianes, crec que les coses s'han de dir i fer amb convenciment, coratge, sense cedir un mil·límetre, però sobretot amb classe i elegància. El Rubianes de fet quina catalanitat mostra, a part que sigui aquí on es guanya les garrofes?
Dit això, mentre li toquin els nassos d'aquesta manera seguiré afirmant que, a mi, Espanya També Em Sua La Poya :)