Hernán Imken
(A petició de l'enquestat, publico les respostes en la llengua en què han estat escrites; en cas que hi hagi algun lector que no pugui llegir la llengua castellana i que no disposi de cap traductor automàtic, pot demanar-me'n una traducció per correu electrònic.)
1. Creus que el dret d'autodeterminació és aplicable a l'actual Comunitat Autònoma de Catalunya?
No, creo que no; la constitución no sólo no lo permite sino que lo prohibe cuando garantiza la unidad indivisible del territorio español, a tiros si hace falta.
(continua)
(A petició de l'enquestat, publico les respostes en la llengua en què han estat escrites; en cas que hi hagi algun lector que no pugui llegir la llengua castellana i que no disposi de cap traductor automàtic, pot demanar-me'n una traducció per correu electrònic.)
1. Creus que el dret d'autodeterminació és aplicable a l'actual Comunitat Autònoma de Catalunya?
No, creo que no; la constitución no sólo no lo permite sino que lo prohibe cuando garantiza la unidad indivisible del territorio español, a tiros si hace falta.
(continua)
2. Creus que la celebració d'un referèndum d'autodeterminació,
amb independència del resultat, faria que l'Estat espanyol fos més
democràtic?
No, tampoco; España no puede ser más democrática porque para éso, antes, tendría que ser menos, tendría que ser algo democrática. Una democracia formal como ésta (y las demás), en realidad una dictadura plutocrática administrada por actores a sueldo, demagogos de baja intensidad (antihéroes, almodovarescos), no mejoraría gran cosa por concederle unos cuantos caprichitos a otros demagogos igualmente ridículos y, encima, de corto alcance, cortitos, de barrio, de entrecasa. Sobre todo cuando la mitad de los catalanes son charnegos y no quieren saber nada de autodeterminación y menos aún de secesión. No, la democratización no va por ahí. Democratizar no es complacer a una minoría insignificante de independentistas, negando a la mayoría que no lo es.
3. Tens decidit quin seria el sentit del teu vot en cas que es fes un referèndum d'autodeterminació perquè Catalunya formés un Estat propi?
Sí, sí que lo tengo bien decidido: votaría en contra. El nacionalismo es una ideología canallesca, caducada e impertinente, una forma tímida de fascismo para consumo de los progres descremados de hoy en día, con el alma derretida por el calentamiento global en el que creen, así que si algún día me volviera nazi seguramente elegiría el original; como dice Arguiñano: "con fundamento!" Donde haya esvásticas que se quiten las chapelas y las boinas! Mejor las piras de Nüremberg que el mecherito del Canigó. Con todo, ahora Carod-Rovira quiere crear la cultura catalana del siglo 22, así que trato de mantener la mente abierta. Pero, de momento, no soy facha y me opongo a toda medida nacionalista, por principio. España no es ninguna maravilla pero es lo único que frena las ambiciones de los señoritos locales que, pivotando sobre ERC con su 7% de apoyo electoral, siendo independientes (ellos, no nosotros), refundarían el condado de Barcelona y nos reducirían, otra vez, a la condición de siervos, aunque del siglo 22, claro. Así que ni normalización ni monolinguismo ni independencia! Lo normal para mí y para la mitad de los catalanes es seguir hablando español en la Cataluña española hasta que surja algo mejor que España. Hasta entonces a vivir en catalán con los amigos y a gozar en la República Independiente de Ikea, ole, ala!
No, tampoco; España no puede ser más democrática porque para éso, antes, tendría que ser menos, tendría que ser algo democrática. Una democracia formal como ésta (y las demás), en realidad una dictadura plutocrática administrada por actores a sueldo, demagogos de baja intensidad (antihéroes, almodovarescos), no mejoraría gran cosa por concederle unos cuantos caprichitos a otros demagogos igualmente ridículos y, encima, de corto alcance, cortitos, de barrio, de entrecasa. Sobre todo cuando la mitad de los catalanes son charnegos y no quieren saber nada de autodeterminación y menos aún de secesión. No, la democratización no va por ahí. Democratizar no es complacer a una minoría insignificante de independentistas, negando a la mayoría que no lo es.
3. Tens decidit quin seria el sentit del teu vot en cas que es fes un referèndum d'autodeterminació perquè Catalunya formés un Estat propi?
Sí, sí que lo tengo bien decidido: votaría en contra. El nacionalismo es una ideología canallesca, caducada e impertinente, una forma tímida de fascismo para consumo de los progres descremados de hoy en día, con el alma derretida por el calentamiento global en el que creen, así que si algún día me volviera nazi seguramente elegiría el original; como dice Arguiñano: "con fundamento!" Donde haya esvásticas que se quiten las chapelas y las boinas! Mejor las piras de Nüremberg que el mecherito del Canigó. Con todo, ahora Carod-Rovira quiere crear la cultura catalana del siglo 22, así que trato de mantener la mente abierta. Pero, de momento, no soy facha y me opongo a toda medida nacionalista, por principio. España no es ninguna maravilla pero es lo único que frena las ambiciones de los señoritos locales que, pivotando sobre ERC con su 7% de apoyo electoral, siendo independientes (ellos, no nosotros), refundarían el condado de Barcelona y nos reducirían, otra vez, a la condición de siervos, aunque del siglo 22, claro. Así que ni normalización ni monolinguismo ni independencia! Lo normal para mí y para la mitad de los catalanes es seguir hablando español en la Cataluña española hasta que surja algo mejor que España. Hasta entonces a vivir en catalán con los amigos y a gozar en la República Independiente de Ikea, ole, ala!
Fixeu-vos que és la intervenció que ha aconseguit més comentaris. No val la pena ni tan sols contraargumentar, ja que ell no s'ho creu tot això. És simplement que gaudeix d'aquest "esport". Ja ho feia a la llista "arenyautes".
Doncs això, no hi perdem el temps.
Potser filo massa prim , però... s'assemblen? Jo diria que l'interfecte ho sotasignaria i, com ell, la majoria de "Ciudadanos de Catalunya, y de las tierras espanyolas".
Mala peça al teler.
D'on ha sortit aquest espècimen ? Segons he vist de la recerca exhaustiva per la xarxa és llatinoamericà i resident a Arenys.
La veritat, no deixa de sorprendre, sota el meu de vista, fins a quin punt s'ha deixat influir pel nacionalisme espanyol més agressiu. El que no faré serà entrar en la fàcil desqualificació d'aquest tipus de personatges. I menys utilitzar el recurs de demanar a aquest personatge que torni al seu país o se'n vagi a les Espanyes si aquí es troba tan malament. Però en aquest cas, i recordant un article de l'Hèctor López Bofill, no serà fàcil aconseguir l'adaptació a la nostra cultura de determinats individus immigrats (que escriuen això sobre Catalunya i els catalans) per què no tenen el component espanyolista de les onades migratòries que van arribar a Catalunya durant el franquisme.
No sé d'on arrenca la visceralitat en les paraules de l'article que us he enllaçat. Només puc explicar-ho des d'un ressentiment profund cap als catalans. Una societat que em sembla és suficient respectuosa per no utilitzar paraules insultants com les que fa servir aquest senyor quan parla de nosaltres, dels catalans oriünds i dels fills d'aquella immigració dels anys 50 i 60.
Per acabar, m'agradaria felicitar-te Xavier per no deixar-te endur pel sectarisme propi d'alguns i publicar una opinió més, encara que sigui d'aquests tipus de personatges.
Un parell d'aclariments: jo sóc "charnego" i votaria a favor de la independència de Catalunya (tota) i dels Països Catalans si se'm preguntés. El terme "charnego" només el fan servir aquells que encara volen veure diferències entre els habitants de Catalunya. Jo ja fa temps que vaig deixar de fer-lo servir. Va ser en adonar-me que de català no s'hi neix, sinó que se n'exerceix (sí, sí, ja ho sé, he copiat la frase d'una cançó del primer disc d'Els Pets).
A part de despotricar dels polítics i del sistema actual, no veig que proposi res de nou, tret "que todo siga igual".
Per cert, el normal per mi és que tothom parli en català i en castellà i que no siguem sempre els catalans qui canviem d'idioma.
Em pregunto com haurà arribat fins a aquesta enquesta... quina cerca devia fer al google per arribar fins aquí.
Per cert, l'Hernán ha arribat a aquesta enquesta perquè el conec personalment i li he demanat la seva opinió, i us puc assegurar que encara que no pensi com la majoria de lectors d'aquest bloc i que cometi algun excés verbal és un paio excel·lent, amb un gran sentit de l'humor.
Benvolgut Xavier,
Aquesta no la podia deixar passar... La "provocació" és massa gran... ;-)
De "xarnegos independentistes" crec que n'hi ha hagut sempre. Sospito que d'un temps cap aquí (des de PSAN cap aquí?) són tan nombrosos que fins i tot es podria dir que són majoria en el moviment independentista. Em sembla que del fenomen fins i tot en va parlar el Candel, si no recordo malament. Però caldria distingir molt clarament entre ser xarnego, diguem-ne, "objectiu", i combregar amb la ideologia "xarnega", la qual cosa ve de fa quatre dies. I sobretot a Barcelona. Són dues coses ben diferents i en Montilla, que no crec que sigui ni xarnego, sinó "pura raça" forana, em fa tot l'efecte que si ho és, de xarnego, és de la banda dels "ideològics"...
En segon lloc, em sembla interessant la dada del nombre de visites respecte en Quim Gibert, perquè, en la meva opinió, aquesta darrera enquesta que has publicat ens perjudica, pel que fa a la percepció autocentrada, i ens obliga a passar al camp de les posicions defensives. Dic això, òbviament, sense deixar de tenir en compte que no soc jo qui decideix què publiques, i que respecto completament la teva llibertat de publicar el que vulguis al teu bloc. Només faltaria.
En tercer lloc, no nego que aquest bon senyor sigui una bona persona (jo també te'n podria posar exemples semblants de ja saps quin poble...), però permete'm dir-te que les seves opinions no contenen "excessos verbals", com tu dius, sinó clares apologies de la violència. I pel que fa als possibles arguments, ja em diràs on són. Si insultar una ideologia ("canallesca, caducada y impertinente") és argumentar... No veig quin contraargument es pot esgrimir quan hom ja ha trencat previament la baralla del diàleg mínimament seriós. I és que en això consisteix, crec jo, la "lògica" feixista: com deia, si no recordo malament, l'autor de "La pesta blava" (Vicent Bello), el feixisme no té lògica: és pur eructe epistemològic. I això crec que és així perquè una de les característiques ideològiques del feixisme, és, precissament, que aquest comença allà on falla la lògica convencional (o "burgesa") i hom (les classes dominants) han de començar a emprar el garrot (ni que sigui verbal). Com deia Josep Fontana parlant de "La rebelión de las masas", d'Ortega, hi ha gent a la qual, en determinades circumstàncies, sembla que se'ls suspengui el sentit comú. Aquesta és la lògica "argumental" de fons del feixisme, i ho veiem ben clarament en les paraules d'aquest senyor.
El que vull dir és que per contraargumentar cal desmuntar un argument, i aquest senyor no n'ha presentat gaires, la veritat. En la tercera resposta cap ni un (a banda d'equivocar-se repetidament de segle, perquè no crec pas que visquem en el segle 22...). En la primera resposta, alguna cosa hi ha, sí. Però dir que el dret d'autodeterminació no és aplicable a Catalunya perquè no ho permet la Constitució espanyola és confondre naps i cols, perquè el dret d'autodeterminació és un dret reconegut internacionalment, per tant, pertanyent a un àmbit del dret de rang superior al dret constitucional. Això sense tenir en compte que la Constitució només és una llei, i que, com totes les lleis, es pot canviar perquè reconegui el dret d'autodeterminació... Ah! Té una remota raò en una cosa, en allò dels "tiros si hace falta", perquè l'article 8 fa l'exèrcit el garant de la "integridad territorial". Evidentment, confondre això amb la "unidad de Espanya" és, com a mínim, una lectura més de les moltes possibles del text constitucional, i, com a màxim, una interpretació tendenciosa. Interpretació tendenciosa que no manca de suport, perquè qualsevol que hagi fet la "mili" sap que l'exèrcit s'autopercep com a garant de la unitat d'Espanya, per mandat constitucional. Si és que la "lògica" castrense tampoc ha donat mai per gaire...
I pel que fa a la resposta a la segona pregunta, a banda d'exhibir el típic despreci feixista pel parlamentarisme democràtic, no hi veig cap argument... Sí, una afirmació arbitrària: "la mitad de los catalanes son charnegos y no quieren saber nada de autodeterminación y menos aún de secesión". Home, una societat tan complexa com la catalana, per sort, no està dividida en dues meitats clarament diferenciables. Aquí el senyor Hernán comet el mateix error ingenu que van cometre els nazis quan van pensar que la seva societat estava composada de "jueus", per una banda, i "aris" per l'altra (i van pagar ben car l'error, amb els maldecaps que els va produir haver de determinar qui era i qui no era jueu. Ho explica molt bé Ian Kershaw en la seva magnífica biografia de Hitler en dos volums). O el mateix error que van cometre els americans "alliberadors" en acabar la Segona Guerra Mundial i veure que la societat alemanya no es componia de "nazis" i "no nazis". Les coses són molt més complexes... Com s'ho faria per delimitar qui és i qui no és xarnego? Perquè per la paternitat... I els adoptats? I els que tenen els dos pares foranis, també són xarnegos? Perquè en cas afirmatiu aleshores a la meitat "xarnega" li hauriem d'afegir la quantitat de nascuts fills de foranis els dos... En fi, que dividir la societat catalana en dues meitats, una "xarnega" i una catalana és un infantilisme intel·lectual que ja dóna fe de la pobresa d'idees del subjecte en qüestió.
Mira, al final m'han sortit alguns arguments. Però sospito que és perquè jo els he tret més punta del que tenien de substància, o de "fundamento"... ;-)
Un darrer apunt. He partit de la base que les opinons de l'Hernán són feixistes sense tenir en compte que ell es declara "no feixista" perquè crec que, en aquest punt, o menteix conscientment o s'autoenganya clarament, ja que algú que insulta primer el nacionalisme, amb la qual cosa admet que és quelcom despreciable, però "a renglón seguido", com diuen els espanyols, es capaç de dir que si es fes nacionalista seria de la banda del, segons ell, autèntic nacionalisme, o sigui, del feixisme, és clarament feixista, encara que o no ho admeti o no en sigui conscient.
A banda d'això hi ha el fet que les seves idees bàsiques (antiparlamentarisme, nacionalisme estatalista agressiu, intolerància expressada a través d'insults vers les idees dels altres, etc.) i el seu estil de prosa "joseantoniana", el delaten com a feixista a ulls de qualsevol que tingui uns mínims coneixements històrics sobre la matèria.
Manel
No home, això és el que li passa a la gent que perd referents i tremp nacional.
Ja sabeu què passa quan vas destrempat a la vida. Mai us deixeu vèncer pel desànim!
Per cert al De Juana li han caigut 12 anys per delicte d'opinió dient això:
"Hace años le escuché a un muy apreciado compañero chillar con fuerza «Sacad vuestras sucias manos de Euskal Herria». Sí, sacadlas, porque otro camino sólo implica más sufrimiento. O el futuro terminará demostrando, sin duda, que os quedásteis sin ellas. - "
i a aquest tal Hernán, que ha dit
"a tiros si hace falta."
quan li podria caure? No val l'excusa que cita la constitució, perquè fa seves les afirmacions. Té la sort que el poder judicial postfranquista ampara gent com ell, i que mai seria partidari de crear una aberració així a la meva nació.
Xavier, el fet que tingui DNI, i per tant de nacionalitat espanyola, no vol dir que "la retòrica" no sigui com el de molts argentins, fet que corrobora una adreça electrònica en una de les entrades del cercador, unida a una d'Arenys.. molta casualitat no creus? Per una altra banda, no he dit en cap moment "els argentins", sinó "molts".
Visc en una ciutat costera del Baix Llobregat on la colònia argentina és molt important, i en conec molts d'ells, i per motius professionals tinc estrets col·laboradors en Bs As i Mar del Plata. Espero, doncs, que no treguis opinions equivocades del meu comentari.
De ben segur dirà: Ciudadano del mundo, o Ciutadans de El Mundo... quina colla, deu meu.
Felicitats Xavier per acostar-nos aquestas perles.