No he estat mai mitòman, ni tampoc partidari de córrer a elevar als altars al primer que es presenta com a profeta. A més tal com van les coses, qualsevol que tregui una mica el cap, o bé li tallen o bé el coronen, en una utilització política o mediàtica que acaba per desvirtuar-ho tot. Amb tot no em puc estar de doldre la pèrdua de l'Abbé Pierre.
Sense entrar a valorar les seves propostes en el terreny social i econòmic, fan falta avui els referents morals: persones que saben interpretar la realitat des de conviccions profundes però no pas dogmàtiques; persones del món però amb una finor espiritual que els fa anar més enllà dels purs anàlisis ideològics; persones realistes però amb esperança... Pel que he llegit i conegut, l'Abbé Pierre tenia molt de tot això.
Nosaltres tenim una figura semblant en Pere Casaldàliga. Us animo a visitar l'exposició que hi ha al Palau Robert Una veu compromesa organitzada per Araguaia i la Generalitat de Catalunya. Hi veureu la vida d'un home i les seves causes. La vida d'un profeta d'aquells que avui fan tanta falta.
Nosaltres tenim una figura semblant en Pere Casaldàliga. Us animo a visitar l'exposició que hi ha al Palau Robert Una veu compromesa organitzada per Araguaia i la Generalitat de Catalunya. Hi veureu la vida d'un home i les seves causes. La vida d'un profeta d'aquells que avui fan tanta falta.
Bon dia, Santi! he obert el teu bloc, convençuda que hi trobaria senyal de dol per l'abbé Pierre. El comparteixo. Sense ser tampoc mitòmana, reconec que hi ha persones a la vida que ens fan de referents, que ens hi posen lletra i música, que ens acompanyen... que ens mantenen l'esperança... com ell, com en Pere Casaldàliga, com... cadascú hi pot afegir els seus noms... potser massa pocs?
Pel paper de crossa que fan, o pel de trampolí, (segons el dia!) dol que se'n vagin. Hi ha prou relleu, Santi?
amunt i crits! Salut!
1- per la trivialització i utilització de tot tipus a què es sotmet a tot personatge quan esdevé públic.
2- per l'abundància de falsos referents, creats i consumits en pocs dies.
Caldrà una sensibilitat especial per saber buscar i trobar aquests nous referents, perquè seran persones discretes, treballades en el silenci, en l'estudi o l'acció ben fonamentada, en els compromisos a llarg termini. Per tant persones a contracorrent, que basaran tota la seva força no en el ressó dels mitjans sinó en la categoria del testimoniatge.
Sort n'hi haurà d'aquestes persones per no morir definitivament de fàstic o avorriment.
Salut teresa!
estic completament d'acord amb l'anàlisi, Santi, però justament les dues raons que esmentes són tan poderoses que no ajuden a desenvolupar aquesta sensibilitat especial que cal per...........
penso sobretot en els nostres joves, els que veiem cada dia a classe o pel carrer... és enorme la pressió que reben, a tots nivells i justament en sentit contrari a´la que creiem que fora necessària per cultivar la seva formació... a dins de classe fem el que podem per compensar pressions, però, naturalment les nostres propostes són més exigents que les de "fora" i ells i elles són encara massa vulnerables.... ep! també n'hi ha de valents que es rebel.len i es resisteixen i intueixes que s'aniran fent grans amb seny i responsabilitat. Segur que hi haurà relleu.
Uf! potser he marxat de tema, sense voler. Cosa que, davant el "desconcert" de l'educació, em permet reivindicar la "utilitat" de la nostra feina: explicar el que calgui, però fent de contrapés per tal que aquests joves que dèiem puguin veure i viure (sobretot!) que hi ha altres models de vida que no surten a la tele.
au... me'n vaig a treballar... amb més ganes i tot!
una abraçada