bielmamengual |
divendres, 19 de gener de 2007 | 21:09h
Ahir no vaig poder escriure perquè no tenc la capacitat de treball que voldria.
Viatge a Barcelona per presentar el poemari Erms de l'amic Toni Sbert.
Vaig anar a La Central del Raval i em vaig comprar massa llibres i revistes (destacaré Prunus spinosa de Danielle Memoire, El cop de la destral de Jordi Larios, La ciudad sitiada de Clarice Linspector, Le savoir-vivre de Marcelin Pleynet, La Mélancolie de Zidane de Jean-Philippe Toussaint, etc.)
Dinar de feina al restaurant Quo Vadis que no contaré.
L'habitació 42 de la Residència d'Investigadors del CSIC del carrer Egipcíaques es va convertir en el taller de repàs dels trenta fragments d'escriptura envoltant aquest poemes sbertians: críptics, íntims, tímids, depilatoris i una mala fi d'adjectius i qualificatius que vaig inventar després de moltes relectures. El paisatge de la Biblioteca de Catalunya, just a l'enfront, i dels fal·lus dels campanars de l'església del Pi, de la Catedral, i de les torres de la Zona Olímpica, un sky-line prodigiós, m'agombolaven.
M'agradaria transcriure alguns fragments d'aquest palimpsest per a Toni Sbert emperò li vaig regalar l'original: una plagueta negra tota manuscrita.
El resturant Horiginal a les nou de la nit era una festa: una gentada ben d'alta qualitat (Marc Romera, El Llibreter, Pau F., Anna C., Marc Recha, Katina Penyafort, Emili Manzano, Lluís Urpinell, Sara Carrasco, Pepa L., Daniel E., Rosa V., Fabrici D., Joan Rodríguez-Amat, Elizabeth D., Pau Vadell, Jordi B.,
Josep Pedrals, Agustí Villaronga, Rafel H., Montse Serra són les primeres persones que em vénen al cap), un escenari amb un piano, una taula, una cadira i un taburet.
I un quadre de lletres: M'exalta el nou i m'enamora el vellEl director literari de Can Moll, Sebastià Alzamora, introduí l'acte.
Em va tocar el segon.
Segut en un taburet de barra vaig dir Fabrica de Tendresa Infinita dins una altíssima qualitat de silenci. (Quan tengui el text en suport electrònic el mostraré)
Després una pianista, Rut Martínez, acompanyà amb justesa el poeta AS que va fer un recital antològic de la seva obra: paraula ombrosa, gra de veu fosc i empegueïdor, sentits voleiadisssos, himnes de revolta secreta. Satie, Chopin i d'altres clàssics acompanyaren, contrapuntejaren i rellançaren les paraules fondes, fosques i fosforescents d'Erms. Una festa llenguatgera: un fester.
El públic va fer moltes de mabelletes.
Acabàrem a Can Lluís, un restaurant magnífic i clàssic (on en Tomeu, el propietari em donà la sorpresa d'un dibuix i un text meu de fa anys emmarcats) menjant bunyols de bacallà, risotto de ceps i un llobarro de palangre. Vi de Rioja (B de L). Conjugàrem tesi i pler a voler, a pleret, a balquena. Vaig riure tant! I m'arribaren també notícies, no gaire bones, de la vida cinematogràfica catalana!
(En un dia tres restaurants. Ha! Ha! Ha!)
Em colgava a les dues i mitja, sol. La resta de la colla sortiren de marxota.
El Prat a les vuit del matí és un espectacle.
Tenc un cansament dolç i m'adorm mentre escric.
Una alegria: quan a les set i mitja, mort de son, he baixat a berenar al menjador de la Residència d'Investigadors m'he trobat, a l'Avui, amb una bona notícia: el nomenament d'Oriol Izquierdo com a director de la Institució de les Lletres Catalanes.
En bona hora, en hora bona, col·lega Oriol.
L'OI és company de la junta del Pen català i company de bloc. Recoman Oi?
Estic segur que serà un bon gestor del bestiar literari català.
Enhorabona Oriol!!!
I coratge!
Viatge a Barcelona per presentar el poemari Erms de l'amic Toni Sbert.
Vaig anar a La Central del Raval i em vaig comprar massa llibres i revistes (destacaré Prunus spinosa de Danielle Memoire, El cop de la destral de Jordi Larios, La ciudad sitiada de Clarice Linspector, Le savoir-vivre de Marcelin Pleynet, La Mélancolie de Zidane de Jean-Philippe Toussaint, etc.)
Dinar de feina al restaurant Quo Vadis que no contaré.
L'habitació 42 de la Residència d'Investigadors del CSIC del carrer Egipcíaques es va convertir en el taller de repàs dels trenta fragments d'escriptura envoltant aquest poemes sbertians: críptics, íntims, tímids, depilatoris i una mala fi d'adjectius i qualificatius que vaig inventar després de moltes relectures. El paisatge de la Biblioteca de Catalunya, just a l'enfront, i dels fal·lus dels campanars de l'església del Pi, de la Catedral, i de les torres de la Zona Olímpica, un sky-line prodigiós, m'agombolaven.
M'agradaria transcriure alguns fragments d'aquest palimpsest per a Toni Sbert emperò li vaig regalar l'original: una plagueta negra tota manuscrita.
El resturant Horiginal a les nou de la nit era una festa: una gentada ben d'alta qualitat (Marc Romera, El Llibreter, Pau F., Anna C., Marc Recha, Katina Penyafort, Emili Manzano, Lluís Urpinell, Sara Carrasco, Pepa L., Daniel E., Rosa V., Fabrici D., Joan Rodríguez-Amat, Elizabeth D., Pau Vadell, Jordi B.,
Josep Pedrals, Agustí Villaronga, Rafel H., Montse Serra són les primeres persones que em vénen al cap), un escenari amb un piano, una taula, una cadira i un taburet.
I un quadre de lletres: M'exalta el nou i m'enamora el vellEl director literari de Can Moll, Sebastià Alzamora, introduí l'acte.
Em va tocar el segon.
Segut en un taburet de barra vaig dir Fabrica de Tendresa Infinita dins una altíssima qualitat de silenci. (Quan tengui el text en suport electrònic el mostraré)
Després una pianista, Rut Martínez, acompanyà amb justesa el poeta AS que va fer un recital antològic de la seva obra: paraula ombrosa, gra de veu fosc i empegueïdor, sentits voleiadisssos, himnes de revolta secreta. Satie, Chopin i d'altres clàssics acompanyaren, contrapuntejaren i rellançaren les paraules fondes, fosques i fosforescents d'Erms. Una festa llenguatgera: un fester.
El públic va fer moltes de mabelletes.
Acabàrem a Can Lluís, un restaurant magnífic i clàssic (on en Tomeu, el propietari em donà la sorpresa d'un dibuix i un text meu de fa anys emmarcats) menjant bunyols de bacallà, risotto de ceps i un llobarro de palangre. Vi de Rioja (B de L). Conjugàrem tesi i pler a voler, a pleret, a balquena. Vaig riure tant! I m'arribaren també notícies, no gaire bones, de la vida cinematogràfica catalana!
(En un dia tres restaurants. Ha! Ha! Ha!)
Em colgava a les dues i mitja, sol. La resta de la colla sortiren de marxota.
El Prat a les vuit del matí és un espectacle.
Tenc un cansament dolç i m'adorm mentre escric.
Una alegria: quan a les set i mitja, mort de son, he baixat a berenar al menjador de la Residència d'Investigadors m'he trobat, a l'Avui, amb una bona notícia: el nomenament d'Oriol Izquierdo com a director de la Institució de les Lletres Catalanes.
En bona hora, en hora bona, col·lega Oriol.
L'OI és company de la junta del Pen català i company de bloc. Recoman Oi?
Estic segur que serà un bon gestor del bestiar literari català.
Enhorabona Oriol!!!
I coratge!
A can Lluis havies d'haver menjat carxofes al forn, les millors del món, Més que a Roma. Els escriptors no sou de menú.