Un dels temes que més em preocupava abans de venir era el menjar. Omplir la panxa sempre ha estat una gran preocupació, vagis on vagisUn cop arribats aquí, les preocupacions s'han esvaït i també la fam. La cuina que m'he trobat per ara és força bona i variada, res a veure amb el clàssic rollet de primavera i l'arrós tres delícies que et trobes en qualsevol menú d'un restaurant xinès del nostre país o a les seccions de congelats dels supermercats. Aquí aquests dos plats es perden entre la variada i extensa oferta culinària existent.
De totes maneres, caldrà prendre paciència amb el menjar, donat que això és el principi i encara queden molts dies per davant i per acabar avorrint la més exquisida menja. En aquests inicis segueixo la recomanació d'en Guillem (gerent de Critèria), quan em receptava que alternés la cuina xinesa amb l'occidental o preparada a casa. I així ho estic fent, per dinar me'n vaig amb els meus companys d'oficina (xinès) i al vespre menjo a casa (fins ara cuina de supervivència: amanides i entrepans). Avui però, em prepararé una bona truita de patates acompanyada amb els embotits dels Reis del Mercat de Sant Antoni que van viatjar dins la meva maleta. Faltarà el vi, però no el pa amb tomàquet. De vi, se'n pot trobar de xinès amb facilitat, però encara no m'he llançat. El pa, inexistent en les botigues i mercats, el vaig trobar excepcionalment en una pastisseria de la ciutat regentada per un senyor vietnamita que va viure fa una pila d'anys a París. Un altre personatge del que parlarem...
El millor àpat, fins ara, el vaig fer el passat dilluns, quan una editorial de Guangzhou, després de tancar uns serrells i signar les modificacions d'un contracte, ens va convidar a dinar. En l'esmentat dinar ens van servir cuina tradicional cantonesa, en una taula amb una gran rodona de vidre on feien girar variats plats: verdura, peix, pollastre, pota d'ànec, fideus, sopa de coco i un dolç de pasta deliciós.
El fet que hagi manifestat que aquest àpat ha estat el millor fins ara, és motiu de gran orgull de la Lihua, una de les companyes d'oficina que com a bona cantonesa sempre presumeix que la cuina d'aquesta regió és més bona que la cuina tradicional xinesa.
---
bon profit = màn yòng (mandarí)
Nota: no estic segur si ho vaig apuntar bé a l'hora de dinar que es quan aprofito per fer classes improvisades de vocabulari bàsic.
De totes maneres, caldrà prendre paciència amb el menjar, donat que això és el principi i encara queden molts dies per davant i per acabar avorrint la més exquisida menja. En aquests inicis segueixo la recomanació d'en Guillem (gerent de Critèria), quan em receptava que alternés la cuina xinesa amb l'occidental o preparada a casa. I així ho estic fent, per dinar me'n vaig amb els meus companys d'oficina (xinès) i al vespre menjo a casa (fins ara cuina de supervivència: amanides i entrepans). Avui però, em prepararé una bona truita de patates acompanyada amb els embotits dels Reis del Mercat de Sant Antoni que van viatjar dins la meva maleta. Faltarà el vi, però no el pa amb tomàquet. De vi, se'n pot trobar de xinès amb facilitat, però encara no m'he llançat. El pa, inexistent en les botigues i mercats, el vaig trobar excepcionalment en una pastisseria de la ciutat regentada per un senyor vietnamita que va viure fa una pila d'anys a París. Un altre personatge del que parlarem...
El millor àpat, fins ara, el vaig fer el passat dilluns, quan una editorial de Guangzhou, després de tancar uns serrells i signar les modificacions d'un contracte, ens va convidar a dinar. En l'esmentat dinar ens van servir cuina tradicional cantonesa, en una taula amb una gran rodona de vidre on feien girar variats plats: verdura, peix, pollastre, pota d'ànec, fideus, sopa de coco i un dolç de pasta deliciós.
El fet que hagi manifestat que aquest àpat ha estat el millor fins ara, és motiu de gran orgull de la Lihua, una de les companyes d'oficina que com a bona cantonesa sempre presumeix que la cuina d'aquesta regió és més bona que la cuina tradicional xinesa.
---
bon profit = màn yòng (mandarí)
Nota: no estic segur si ho vaig apuntar bé a l'hora de dinar que es quan aprofito per fer classes improvisades de vocabulari bàsic.
Ei Gerard,
Sóc la Mercè, ja veig que es tracte de fàbula per aquí, per tant no hem de patir!!!!!!!!!! futbol, bon menjar........ I si, suposo que com diu algun altre comentari et deuen estar a punt d'arribar les caixes de cervessa a un bon barcelonista com tu!!!!!!!!!!!!!
Un petonàs,
Mercè
Hola, com va?
El meu cap m'ha comentat que et demani l'adreça de la Xina, no sé pas perquè, està força guillat!
Salutacions grogues!!!
Veient aquesta foto i desprès de llegir tot el que has menjat...la veritat es que m'has fet obrir la gana.
Diu el Joan que ja et farem arribar algun vinet per acompanyar el pà amb tomàquet...i per que els hi deixis provar als xinesos lo bo que és el vi de Costers del Segre!!
Molts records i fins aviat
Gerard, veig que triomfes, fins i tot a la Xina... com no podria ser d'una altra manera, coneixent-te.
Impressionant aquest àpat en família! No és ben bé el d'una nit de Santa Llúcia, però es veu ben clar que vas per bon camí.
per cert, la Damm ja t'ha enviat la primera caixa?
Una abraçada, xaval!
Jordi Bosch
L'entrada triomfal, connecting people a tope, futbol, festa.... Si hi ha llista d'espera apunta'm!!
Li hauràs de canviar el tratje d'astronauta per una bata d'anar per casa al teu clic.
Bé, només ens faltava saber que t'alimenten com cal per XinaSur. I els palillos que tal?
Ahir només restava que el Jordi ens passés en diapositives el seu viatge en bicicleta pel Tíbet. Impressionant. Ai perdona! que parlàvem de la Xina.
Per acabar agrair-te aquest magnífic bloc i no et cansis d'escriure sobre aquesta nova amèrica que xino xano va avançant.
My better frequency of vibrations for you.
David