Benaurat país de rucs i beneits (...),
societat dimitida: en coneixeu cap altre que tingui lleis de defensa i promoció de la llengua i que hi renuncia a la coerció i, doncs, les hi fa inaplicables, les lleis?. Doncs, sí, n’hi ha un d’excels i engrescat: Catalunya.
L’altre dia, el beneitó d’en Carod Rovira es vantava del fet que, pobrissó, que no s’havia imposat cap sanció a cap empresa per motius lingüístics. I jo em demano: i perquè carall, sí, sí, carall, vol la llei si és paper mullat.
Ahir, en Joaquim Nadal, qui no tingué la dignitat de plegar quan la catàstrofe del Carmel, va propugnar "estimular el català a les línies aèries "sense sancions". I n'afegí: "és evident que les lleis són per complir-les però la llengua catalana ha de convèncer". Voldria saber si en tota la resta de coses del seu, de departament, el senyor Conseller renuncia, tan amable i comprensiu, a aplicar sancions. En quin país viuríem si no.
De manera que el català té el trist honor de ser l’única matèria, l’única llengua oficial, que té llei però que no l’aplica, i que contempla sancions però decididament hi renuncia a tirar-les endavant.
¿Em vol dir algú com convencerem a les multinacionals del cinema, als distribuïdors d’aquí, a les grans empreses… i a tutti quantti que es passa l’idioma, per l’arc de triomf?!!!
Us ho confesso: n’estic cansat, fatigat, fart de polítics covards, genuflexos, barruts. De llepaculs, empassahotot, i prostituts del quedem bé. De gentola que no creu en el seu país, que no el sap defensar, que demanen perdó, dia sí, dia també, pel sol fet de voler ser normalment catalans.
Tens tota la raó en aquest tema. Si els responsables de fer complir les lleis no ho fan deliberadament, cometen un acte de PREVARICACIÓ, i si no les volen complir que donin la cara i les deroguin. No hi ha alternatives.
La classe política catalana (no m'interessen las d'altres contrades) és roïna. Doncs bé, un d'aquests catalans que han de demanar perdó cada els diu: MISERABLES
Les lleis són per complir-les i fer-les complir, si no no són lleis i millor no fer-les o bé derogar-les. I que cadascú assumeixi la seva pròpia responsabilitat.
Prou, doncs, de comèdia, de fer-se el simpàtic. No s'hi val fer l'enganyaire.