bielmamengual |
dimarts, 16 de gener de 2007 | 21:53h
FÀBRICA DE TENDRESA INFINITA
Aquest és el títol d'un text sobre el llibre de poemes Erms que ha fet el meu amic Antoni Sbert i que es presentarà el pròxim dijous a les 20.30 hores al restaurant Horiginal de Barcelona.
&&&
El suspens: el retardament d'alguna cosa que es desitja que arribi i que, en tant que no arriba, garanteix l'atenció del Lector.
&&&
Digues-li que m'ha cruiat el cor.
& &&
Nick em parlava de Pushkin, de les velles estepes i la neu als capaltards d'hivern quan des del mirador de les Barques contemplàvem els estralls de la tramuntana mentre bevíem un parell de cremats.
&&&
Assaboresc aquesta boca on creix el meu nom.
&&&
El mar nàufrag. Aquest era el títol d'un quadre — no sé de qui era, em recordava les pinzellades d'Antoni Gelabert— que em produïa unes ganes terribles de plorar. Sempre que entrava a la sala del piano del casal racionalista dels oncles de Sant Agustí em quedava bocabadat mirant-lo fins que s'obrien els finestrals semicirculars i tot Calamajor m'envaia.
&&&
Deixa pensar els teus sentits.
&&&
Potser un record d'adolescència. una fesomia que, sense témer-te'n, et va quedar dedins, un somni de fa molt temps que et pensaves que havies oblidat...
Aquest és el títol d'un text sobre el llibre de poemes Erms que ha fet el meu amic Antoni Sbert i que es presentarà el pròxim dijous a les 20.30 hores al restaurant Horiginal de Barcelona.
&&&
El suspens: el retardament d'alguna cosa que es desitja que arribi i que, en tant que no arriba, garanteix l'atenció del Lector.
&&&
Digues-li que m'ha cruiat el cor.
& &&
Nick em parlava de Pushkin, de les velles estepes i la neu als capaltards d'hivern quan des del mirador de les Barques contemplàvem els estralls de la tramuntana mentre bevíem un parell de cremats.
&&&
Assaboresc aquesta boca on creix el meu nom.
&&&
El mar nàufrag. Aquest era el títol d'un quadre — no sé de qui era, em recordava les pinzellades d'Antoni Gelabert— que em produïa unes ganes terribles de plorar. Sempre que entrava a la sala del piano del casal racionalista dels oncles de Sant Agustí em quedava bocabadat mirant-lo fins que s'obrien els finestrals semicirculars i tot Calamajor m'envaia.
&&&
Deixa pensar els teus sentits.
&&&
Potser un record d'adolescència. una fesomia que, sense témer-te'n, et va quedar dedins, un somni de fa molt temps que et pensaves que havies oblidat...
un poc tou i una mica fluix pel qu és d'habitud