Per segona vegada consecutiva he fet ús, per Internet, (...)
de les Oficines de Garanties Lingüístiques de la Generalitat de Catalunya, en contra del Museu Nacional d’Art de Catalunya-MNAC presidit per l’exministre Narcís Serra.
Em queixo que el personal del bar, a la planta baixa i dins la gran sala oval, només sap parlar castellà. I que això, en un Museu Nacional, i adscrit al departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, és una vergonya infamant i grossa.
En una vegada anterior, una amiga i jo vam quedar astorats com en una nota de premsa de l’esmentat Museu –a l’interior del qual sembla haver-hi un niu d’espanyolistes- el qualificava de "Museu espanyol" –insisteixo, la nota de premsa hi surt dels seus serveis de comunicació-. Si més no, pensàvem, s’hauria d’haver posat un Museu català i espanyol. No cal dir que vam parlar amb el departament de premsa, i ens hi contestaren que el MNAC, era, efectivament un "Museu espanyol". I punt.
Crec que fóra bo que algú més empaiti gent tan prepotent i de pensament forà.
PS. Us recomano l’ús de les Oficines de Garanties Lingüístiques-OGL: Cal deixar constància i empènyer els organismes públics perquè militin a favor del català.
Puc entendre que en el bar hi hagi gent que parla castellà tot i que haurien de corregir i respondre en català. Poden formar part del percentatge de la nostra realitat social i que es reflecteix en el nostre pesident.
Però que no vinguin amb punyetes de Museu espanyol perquè en financen una part. O blanc o negre. Si el Museu depèn de Cultura que s'havinguin a totes les conseqüències.
Per cert, gràcies per l'adreça de l'OGL.
No hem de plegar veles, lingüísticament ni nacional, ben al contrari; cal mantenir-s'hi ferms, a l'aguait, i actius.