M'adhereixo a la campanya blocaire, com promou en Pere Meroño i recull el bloc d'en Saül Gordillo. Perquè m'ho crec i en compro molta (tot i que la imatge d'aquí al costat és de l'Orxata Sound System que és música amb llicència Creative Commons i us la podeu baixar de la seva web).
Des de ben jove m'ha acompanyat el debat (intern) de si compro massa música en català o no, (i és que no puc pas comprar-me, per pressupost, tot el què m'agradaria!!!), i de si així, amb aquesta debilitat per la música d'aquí, em perdo coses d'altres llocs, no perquè no m'hi interessen, sinó perquè no m'hi arriba la butxaca, que la cultura és cara. Té un cost gran seguir el què es fa al teu país i als altres, però procuro fer-ho tan com puc, i ara amb internet les possibilitats són més grans.
Sempre he cregut que ser cosmopolita vol dir ser tan competent amb altres cultures com ho pots ser amb la pròpia; no pas deixar de ser-ho i abjurar de la teva com es pensen alguns. Si deixes de ser competent amb la teva cultura perquè penses que fa més internacional et converteixes en un "inculte" en el sentit més literari i concret de l'expressió i demostres una manca des sensibilitat per la cultura en "global" que tan defensa el suposat cosmopolitisme; rebutjar la pròpia cultura és incompatible amb ser cosmopolita!!!
I afegiria, la música catalana actual mostra aquesta visió de l'obertura cosmopolita com enriquiment de la pròpia identitat cultural. Ja n'hi ha prou d'autoodis!!!
Us conto les meves darreres adquisicions, les nadalenques, amb el comentari corresponent:
La Troba Kung-Fú, Clavell morenet: excepcional!!! Aquí va un vídeo:
Xerramequ tiquismiquis, Obrador, el 2on: li costa una mica més que el primer disc, que tenia autèntiques joies. M'agrada més quan l'hi foten més electrònic.
Sabor de Gràcia, la nova cançó amb rumba: algunes de molt trobades i altres que ho destrossen tot.
NOVO. Aire lounge. Chill Out en català: Versions chill d'"estandarts" musicals catalans. Per sota les expectatives. L'intent és bo, però la Berta sembla sortida de l'"Operación Triunfo"!
I hem queda pendent de comprar, com a mínim i obligatòriament, el darrer d'Al Tall i el Raimon a l'Olympia, i tothom parla molt bé del d'en Feliu Ventura (el Camp de l'Erra, des de Cal Penyora al Lluçanès, per exemple).
A part, m'han regalat i cagat el tió el cançoner de'n Quico el Cèlio, amb un DVD i la BSO de Salvador.
I pels que diuen que aquí la cosa no va bé musicalment, que no hi ha renovació no us perdeu ni en Sanjosex ni en Guillamino o l'Orxata Sound System, i Jalea Real, aquests dos darrers per internet des de València i Alcoi. Jalea, que em sembla que s'ha dissolt però faran altres projectes, són autors de la BSO del Taxista Full.
A més hi ha públic i la cultura musical catalana va bé! sovint poso un exemple relacionat amb l'E-mule:
Tinc un amic (ja m'enteneu, oi? no us puc dir qui és) que té penjat al seu ordinador molta discografia d'en Xesco Boix. Jo sempre l'hi faig de veu de la consciència: no et sap greu això que fas als hereus del Xesco, al seu fill, que els hi fots els drets? i ell em contesta que ja paga el cànon del CD. Però quan m'explica les còpies que intercanvia amb l'E-mule penso que és una senyal de que el país va bé. Em vaig emocionar en veure quantes persones han cercat el Xesco i l'Ara va de Bo al E-mule: no us enganyo, són milers!!!! i de la còpia d'un sol ordinador!!! Gent de la meva generació, del Baby boom dels 70, penso, que estem tenint fills ara i que vam veure el Xesco fa 20 anys i que es baixen música en català pels nostres fills: el país té futur, no en tinc cap dubte.
La música catalana va bé, (però millor si la consumim com cal i els seus autors en poden viure).
en aquesta petita i tan preciosa crisis s'ens ha caigut el real, i ara serem simplement Jalea per evitar-nos gracietes idiotes sobre un posible caracter monarquic, si perque Jalea som els putos reis, el millor concert de rock que haureu vist amb les vostres precaries vides per aixo el real no escau
molt cordialment mantis1 i enrecordat pots descarregar-ho tot a costellam.net