La situació política que s’ha conformat després del darrer atemptat de Madrid presenta com a més necessari encara que abans el reconeixement i l’aplicació del dret d’Autodeterminació.
El diàleg polític entre ETA i l’Estat espanyol és evident que està tancat per un període llarg de temps, si és que mai el govern espanyol -i el conjunt de l’aparell estatal- ha tingut mai cap mena de voluntat d’entrar en una negociació de caire polític.
Si, doncs, -com és previsible- el camí de la pau no es pot trobar a curt termini pel diàleg entre l’Estat espanyol i ETA, s’ha de trobar pel desplegament social de la consciència favorable a l’Autodeterminació, com a únic sistema democràtic de resolució de conflictes de caire col·lectiu.
La Pau vol dir Autodeterminació. L’extensió social del dret d’Autodeterminació és l’únic factor que pot modificar la conjuntura política actual, que es troba ancorada en un feixuc immobilisme.
La resta de proclames de signe pacifista pretesament apolític no són altra cosa que paraules buides i políticament innòcues, si és que no són una mostra d’hipocresia de diferents formes disfressades d’espanyolisme.
Carles Castellanos Llorenç
Secretari del FOCDA
www.esquerraipais.org
Digues si creus que, pacíficament, l'Estat Espanyol ens concediria la independència.
Jo crec que sí, per nassos. Però la majoria no. I aquesta por predemocràtica que fomenten és la seva força.
A més que ens l'hauria de suar si ens la pretenen concedir o no. Havent suficient voluntat, és suficient de proclamar-la i acordar aspectes formals. Sols cal mentalitzar-se que és la nostra única opció.
i renunciaria a la independència a canvi d'un 5% més d'IRPF.
I es faria una bonica foto a la sortida.
Si som espanyols és perquè ens ho mereixem, perquè som el poble més patètic d'Europa.