Dimarts vaig escriure l'apunt "Jo també compro música en català!" per afegir-me a la campanya iniciada pel blocaire Pere Meroño en defensa de la indústria i la música catalanes. [A la foto, Antònia Font] La taca d'oli d'aquesta campanya avança més lentament del que em pensava, però començo a llegir anotacions de suport per la catosfera.
Les aniré recollint aquí:
-La trappola: Crida per la música en català
-Josep Blesa: Amadeu Adell
-Marc Roca: Soul Atac des del País Valencià
-Anna Peña (JERPV): Jo també compre música en català!
-Moisès Rial (ERC): Campanya música en català
-Borinotus: La crida per la música en català i les iniciatives per la llengua
-Jordi Eduard (ERC): Música en català, és clar
-L'Argonauta: Notes de premsa. Catalana?
-Jordi Salvia (CUP): Som la cançó que mai no s'acaba...
-Fent d Cabylia: La crida de Pere Meroño
Les aniré recollint aquí:
-La trappola: Crida per la música en català
-Josep Blesa: Amadeu Adell
-Marc Roca: Soul Atac des del País Valencià
-Anna Peña (JERPV): Jo també compre música en català!
-Moisès Rial (ERC): Campanya música en català
-Borinotus: La crida per la música en català i les iniciatives per la llengua
-Jordi Eduard (ERC): Música en català, és clar
-L'Argonauta: Notes de premsa. Catalana?
-Jordi Salvia (CUP): Som la cançó que mai no s'acaba...
-Fent d Cabylia: La crida de Pere Meroño
-Cesc Poch: Jo també compro música en català!
-Quique: "Jo també compro música en català!"
-Marc Teixidor: A mi també em regalen música en català
-Enric Gil (Bloc): La crida de Pere Meroño (Martí Domínguez)
-Jordi Martí Font (CGT): "Canto perquè és el que m'agrada"
-Antoni Escandell: Jo també compro música en català!
-Lluís Monerris: Jo també compro música en català
Llocs com l'fnac contribueixen a la difusió de la música en la nostra llengua, però no es suficient. Confio en que gràcies a la gent interessada i als que ens agrada la música, la difusió de la música feta en català sigui cada cop més extensible a la resta del pais, i perqué no, a la resta del món. Si escoltem música en anglés, quin es el problema si l'escoltem en català? jo crec que cap.
Potser, essent pràctics, hauríem de modificar una mica el lema: "Jo també baixo música en català". Cert, no?
I recordo com a daurada l'època de Ciu i la promoció de música en català. Quina mala memòria la que exhibeixen alguns! Hi hauria, per exemple, Antònia Font o Obrint Pas, si no hagués existit aquella època daurada (Sau, Sopa, Sangtraït, Pets...?)
M'afegeixo:
http://cat.bloctum.com/potipoti/2007/01/12/jo-tambe-compro-musica-en-catala/
Existeix un síndrome conegut com el Discotecat. Consisteix en comprar discs bàsicament en català i adonar-se que en aquesta llengua es fa una música excel·lent en molts àmbits que res té a envejar a la que es fa en altres llengües.
Sobre la qüestió de l’article de na Laura Crespo, que pel que es veu en la foto de la Vanguardia ve a ser una barreja entre Mari-Trini i Aida, és realment molt desafortunat, un país que a dia d’avui ens permetem el luxe de tenir gent com....
Compte, no penso ja parlar dels consagrats ni de la gent de la nova cançó, puig tothom ja els coneix, tot i que no estaria de més que que es seguissin comprant els discos de l'Ovidi, però tot i dins del meu desconeixement i que soc més del món del jazz, hi ha gent d'ara com un tal Briz que em sembla és valencià, o Bocanegra, o la Berta ja més coneguda, o en Dani Nel·lo, i els que desconec, per edat i perqué seguim instalats encara en que tot el que vingui de fora és molt bó i la promoció de la nostre música és molt minsa. A banda, si considerem rock o música en català la música que es fa a casa nostra, el ventall s’amplià en quantidad i en qualitat: Poveda, Maite Martin, Dunquende etc, per no enumerar totes aquestes bandes mestisses del Raval, o gent com Gertrudis o Plouen Catximbes i més, i ens queden encara els inclassificables o galàctics, Quimi Portet, Roger Mas, Estanislau Verdet o Antònia Font. Si no en teniu prou amb aixó, segur que encara n'hi ha més, demaneu doncs un crèdit al Banc, puig si heu de comprar tota la bona, variada i quantiosa oferta que hi ha de música en català, aixó val una pasta.
Afegitó.- També s’ha de ser crític, a mi que m’agradava molt en Cris Juanico i la seva banda “Ja t’ho diré”, en canvi la versió d’estàndards que ha fet en Juanico a “Portam a sa lluna”, sent generós diria que es una
· Som la cançó que mai s'acaba...
Només una coseta, ahir en el meu últim apunt també m'adheria a aquesta iniciativa d'en Pere.
Crec que la periodista basava els seus arguments des del profund desconeixement de la música catalana. Mantenir segons quines opinions només és possible des d'un ressentiment malaltís cap a determinades cultures. Per què ? Li hauríem de preguntar al Conde...