Si Mahoma no va a la muntanya, que la muntanya vagi a Mahoma. I això és del que es tracta. Perquè tot això de la integració també s'ha de provocar. S'ha de forçar. I tots hi tenim un paper imprescindible.
Ja fa un parell d'anys que quan he d'anar a tallar-me el pèl vaig a una perruqueria amb un nom molt nostrat; "Perruqueria Reus". La porta un barber d'origen marroquí que es diu Ahmed i que després d'estar-se uns anys a Brusel·les i a París, s'ha acabat instal·lant a Reus amb la seva família.
El primer dia que hi vaig anar em miraven amb cara estranya. Deurien pensar que era de la policia, de sanitat o vés a saber què. De fet mai hi he trobat ningú que no fos d'origen marroquí. Però i què? Segur que no hi tardo massa.
No és fàcil matenir una conversa amb l'Ahmed. Una mica de francès, poc castellà i el català que li poso jo. És com una parella lingüística indirecte perquè ell no n'ha sol·licitat els serveis però cada dia que hi vaig afegim alguna paraula al seu vocabulari. Ara ja diu cabells, orella, serrell, cap, ulleres, pinta, set euros, adéu... I de mica en mica s'omple la pica.
M'assegura que els seus dos fills parlen un català d'allò més de Reus. És qüestió de temps, tenir algú amb qui fer-ho i una espenteta i l'Ahmed el parlarà sense més problemes. Segur.
