Dubto de la lleialtat d’en Rubalcaba i de la intel·ligència d’en Zapatero. Ahir al vespre amb un parell d’amics i amb una cervesa a la mà, conversàvem animadament en un balcó amb vistes a la Torre Agbar. En altres temps la conversa hauria estat plena d’esperança i d’il·lusió, però ahir la frustració era palpable. Ser català sembla cada cop més dur, sense referents clars, sense projectes clars.
L’atemptat d’ETA és la prova més palpable que el govern espanyol dóna pals de cec, i que els catalans ens hem deixat prendre el pèl per un govern que improvisa constantment i que no sap cap on navega ni com solucionarà el proper entrebanc. Lamentable. Els bascos, de moment, no els posen les coses tan fàcils.
No puc obviar que Otegi sembla haver quedat en una situació de debilitat, i que aparentment l’atemptat l’ha agafat a contrapeu. Però no és menys cert que ja feia temps que advertia que les coses no anaven bé en la negociació amb el govern. ETA també havia fet públic el seu malestar reiteradament, però per contra Zapatero semblava tenir informacions que li feien pensar tot el contrari, fins el punt que el mateix dia que ETA aparcava una furgoneta amb 500kg d’explosius a Barajas, Zapatero declarava que estàvem més a prop de la pau que mai. Algú l’ha enganyat. Em sembla evident que algú li ha fet arribar informacions que no es corresponien amb la realitat. Com podia creure Zapatero que les coses anaven bé quan tots, repeteixo, tots els indicis feien pensar el contrari? La persona que ha dut les negociacions fins ara (i per tant en tenia la informació) ha estat Alfredo Pérez Rubalcaba. Per si algú no ho recorda ha mantingut històricament postures “guerristes”, i al congrés en el que Zapatero va obtenir la secretaria general del PSOE, Rubalcaba donava suport a la candidatura de José Bono. A més a més va encapçalar la delegació socialista que va signar el “Pacto por las libertades” amb el PP. I malgrat tot va ser el propi Zapatero qui el va repescar, potser per acontentar alguns sectors socialistes. A mi tot plegat em fa pudor. Posar-se l’enemic a casa em sembla poc intel·ligent. I ara està blindat. Fins i tot si Zapatero fos conscient que Rubalcaba li ha pres el pèl no el pot fer saltar. Seria un daltabaix a les portes d’unes municipals i unes autonòmiques. Em sembla sospitós que Blanco digués públicament que hi havia hagut problemes d'interlocució però no aclarís per quin cantó. Rubalcaba és una bèstia política que ha aconseguit sobreviure a totes les etapes del socialisme espanyol.
A mi el que més em dol és que els catalans ens haguem abaixat els pantalons amb l’estatut per batalles estèrils i sectàries davant d’un govern dèbil i desorientat com el de Zapatero. No som ni serem (a diferència dels bascos).
www.sexeencatala.blogspot.com