Sempre m'han fascinat les construccions rurals de pedra seca. I no puc entendre el perquè del forat negre de l'oblit on han caigut. Existeix alguna iniciativa municipal. Alguna petita restauració aquí o allà, però no massa cosa més. I tot, fet des de la modèstia econòmica. Avui, que tot allò propi i original es reivindica, molt pocs s'en recorden d'elles. I és una llàstima.
A la tècnica de la pedra seca se li atribueix un origen oriental, d'antiga tradició mediterrània que es perd en els temps. A Medòcia se'n pot trobar d'una o altra tipologia al Penedès, al Camp, a la Terra Ferma, al Bages, a l'Empordà, a les Terres de l'Ebre, al Maestrat, a Mallorca, a Menorca... I fora de casa nostra en podem trobara a Occitània, Sardenya, Itàlia, Grècia, Malta, Creta i Xipre. La Mediterrània, vaja!!!
Quan em vaig casar vam anar a Xina. I enmig de l'aeroport de Shanghai vaig veure, de lluny, una fotografia que semblava d'una barraca de pedra seca. Em va estranyar i m'hi vaig acostar i... efectivament; ho era! Hi posava "Visita Provença". Un anunci publicitari de Turisme de França. Això és no tenir complexes! I nosaltres... el més calent és a l'aigüera.
La pedra seca es mereix una vida millor. Es mereix que ens la fem plenament nostra. I es mereix més recursos i millor tracte per dignificar-la culturalment i fer-ne atractiu turístic de qualitat.
PS: He demanat als Reixos que ho esmenin. A veure que hi poden fer.
+ INFO
Web Revista "Pedra Seca"
Pedra seca a Vilafranca (Els Ports)
Hola: He vist la vostra plana i realment estic d'acord amb la deixadesa de les
Institucions de Catalunya, vers aquest tipus de construcció tant estètica.
Som moltes persones que tenim inquietuds per trobar, fotografiar, mesurar
i de vegades arreglar l'entorn d'aquests llegats culturals. Entre tots, hauriem
de fer pressió, de forma organitzada a la Conselleria de Cultura perque
d'una vegada prengui cartes en aquest tema de conservació i promoció d'aquest tipus de construcció en pedra seca.
Joan
Efectivament les construccions de pedra en sec són un patrimoni oblidat i generalment abandonat a la seva sort per les administracions, les locals i comarcals les primeres. Voldria afegir que a Occitània també es queixen de la manca d'atenció administrativa que pateix el seu patrimoni de pedra en sec, però com que la gent té més cultura que aquí, doncs, hi surten més iniciatives de restauració. També vull afegir que a Santes Creus (Alt Camp) recentment s'ha restaurat una important barraca, la del "Manilles" amb un pressupost de 6000€ gràcies a la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya en col·laboració amb el Centre Excursionista de Catalunya, per tal de millorar les construccions de pedra en sec de la ruta d'aquesta població.
Estic admirat de la vostra afició a la pedra seca. Jo també estic tocat.
M'agradaria que vosté m'acompanyés per veure aquesta m<jestuosa
barraca del Manilles. Si pot fer-ho enviim un correu per organitzar el
recorregut. Joan Gost pedrasecajoangost.blogspot.com
Les construccions fetes de pedra seca formen part del nostre patrimoni, i com bé dius això a Occitània ho tenen clar. Als Països Catalans costa i al Camp de Tarragona Déu n'hi do, tret d'alguns municipis com ara Mont-roig, Cabra o El Pla... n'hi ha molts que no només no valoren el que tene sinó que ho destrueixen, a l'igual que passa amb les oliveres centenàries i mil.lenàries: que són venudes al millor postor per ser encastades a una rotonda o xalet de milionari.
Bé, una abraçada.
Tondo Rotondo
Des de l'AP-7 se'n poden veure moltes abandonades i desmanegades. Diria que a l'altura del Baix Gaià n'hi ha una que la nova variant ha deixat literalment penjant d'un fil. Està clar que no se'ls dóna cap valor i que hi ha molta feina per fer.
Si, a Altafulla n'hi han moltes d'aquestes constuccions, algunes però, estan en perill a casa de les noves urbanitzacions...