En un article
publicat recentment a Quan l’any 1991 el Rock Català va omplir el Palau Sant Jordi, la premsa musical —i els seus satèl·lits a la premsa generalista— majoritàriament establerta a Barcelona s’adonaren que hi havia un moviment que feia tres o quatre anys que estava omplint places, pavellons i camps de futbol amb 2.000, 4.000, 6.000 persones arreu de les comarques del Principat i el seu enuig va ser enorme. Qui els havia donar permís per triomfar? No eren ells, els què decidien i pontificaven qui era bo i qui era dolent? Allò va ser una falta de respecte per a la seva professió basada en un snobisme que els havia de situar com a jutges absoluts de la qualitat musical.
Estaven acostumats a que només existia allò que ells beneïen i batejaven, i de cop una colla de profans havia sortit de la marginalitat i havien gosat existir. I això era intolerable.
Aleshores, aquesta colla de “professionals ultratjats”, aprofitant que hi ha certs mitjans independents que depenen de les consignes del partit que en aquells era a l’oposició; i que el partit que en aquells moments era a l’oposició tant li era cremar llenya com cultura si el foc del desgast era ben viu; engegaren—i cal reconèixer que, de manera eficient— una campanya de desprestigi més que ferotge contra el Rock Català.
Sense ni una sola
prova i només amb insinuacions, van arribar a fer creure a tothom que el Rock
Català era poc interessant i que si havia tingut alguna repercussió era per la gran
quantitat de subvencions que rebia. I d’aquí es desprenia, per lògica, que la
gent que cantava en català ho feia no per les pròpies dots o idees sinó en tant
que funcionari de
Fixeu-vos en la perversa eficàcia de la manipulació que fins i tot alguns dels músics —que evidentment no havien vist mai ni una ombra de subvenció— s’ho van arribar a creure.
Deixeu-me aclarir que quan utilitzo l’adjectiu “provincià” no ho faig en l’accepció de “pagès” o “rural” sinó en el sentit més romà de la paraula. Això és “els vençuts”, aquells a qui l’imperi no només ha conquerit el cos, sinó també l’ànima i prefereixen engrossir les legions de la metròpoli sense importar-los el fet que precisament en l’acció d’unir-se als vencedors està l’autèntica derrota.
El cas és que quinze anys després seguim sentint la mateixa cantarella de la premsa provinciana, però aquest cop amb l’agreujant que es repeteix des de la ignorància absoluta. Potser en la “professió” ja ha quallat el fet que contínuament estiguin sortint als programes de telebrossa de safareig una sèrie de personatges que pel sol fet d’anar jugant amb un bolígraf entre les mans es pensen que són periodistes.
Es queixa, Laura Crespo que el disc català més destacat de l’any és un recopilatori de Sopa de Cabra i blasma la poca creativitat i la necessitat de recórrer sempre a les mateixes cançons. Deu ser que el disc “Love: Special Edition” que ha aparegut dels Beatles són tot cançons inèdites i no es remeten al passat sinó al futur.
Es queixa que tots
els grups utilitzen els mateixos acords i rasquen igual les guitarres però només
sap anomenar Sopa de Cabra, Whiski’ns i Gossos. Deuen ser els únics que coneix.
Sona igual Obrint Pas, Xerramequ Tiquis
Miquis,
Possiblement anomena els primers perquè no pot evitar que existeixin. la premsa provinciana mai parlaran de la resta perquè no volen que existeixin. Prefereixen parlar de subvencions, unes subvencions que cap grup ha rebut.
No pot dir el mateix el diari on treballa Laura Crespo.
visca la terra!!
però no crec que vagi ben bé per aquí la cosa.
Laura Crespo, segons fonts fidedignes, quan anava a l'institut duia la carpeta folrada de fotos de Carles Sabaté.
Jo tot plegat més ho atribuiria a una barreja d'autoodi i síndrome de Piterpan.
Ai, si els seus amics "modelnos" s'assabentessin del seu passat indigne!!!
Salut des de l'Empordà Titot,
Cal fer una lectura positiva de l'article de Laura Crespo. Ens ha tocat allò que no sona, ens ha indignat i ens ha fet opinar. Ara cal demostrar-li que s'equivoca, que l'escena musical en català és creativa i variada que s'han publicat un bon grapat de discos collonuts que han quedat oblidats per manca d'aparadors on fer-se sentir. A vegades és bo que ens busquin les pessigolles i ens facin reaccionar...encara que sigui amb alguna barbaritat.
Dius que la Laura Crespo parla sens contrastar les dades. Potser sigui cert, però perdona que també corregeixi el que dius en el teu article. Assegures que cap grup català ha rebut mai una subvenció. Potser sigui així. Però el que segur que no és així és que en el seu dia, devia ser a principis dels 90, després que aquells 4 aconseguissin omplir el Sant Jordi un dia de juny de 1991, grups com Sau van rebre una oferta per rebre subvencions. Això ho ha explicat públicament Pep Sala en més d'una ocasió. També diu l'ex-Sau, i sento no tenir ara mateix el document al davant per citar-lo literalment, que ells la van rebutjar defensant que ells el que feien era música que no necessitaven cap ajuda de cap govern perquè tenien un contracte amb una discogràfica i que aquesta era ja la seva font d'ingressos.
D'altra banda tampoc em sembla lògic que critiquis la Laura Crespo pel seu article, i parles de manipulació. Et recordo que la pàgina que has penjat tu de "La Vanguardia" no és precisament la que ens permeti tenir al davant l'article per poder-lo jutjar, sinó un exemplar de l'època franquista en el que molt bé es recorda que, en el seu dia, va ser un rotatiu fatxa. Ella manipula, però tu, també.
Que la imatge que acompanya el meu escrit és tendenciosa? I tant! El meu bloc no és pas un mitjà pretesament independent, sinó la meva opinió personal.
I de fet, és una portada que he trobat al Google, no l'he retocada ni res. Cadascú té el passat que té.
Més que allò que digui un diari estranger com La Vanguàrria, que és normal que ignori i/o menyspreï la nostra música, a mi m'amoïnia molt més allò que fan els mitjans de comunicació que teòricament són "nostres":
TVC passa de la música en català -
http://votant.bloc.cat/post/8645/129726
I en una cosa sí que li he de donar tota la raó a la Laura Crespo. Aquest estiu farà 20 anys que segueixo la música que es fa en català. Llavors en tenia 16, ara en tinc pràcticament 36 i ***mai, mai i mai*** en aquests anys havia vist el panorama musical català tan fluix a nivell de concerts i de públic.
Hi ha 4 o 5 grups que més o menys funcionen (Els Pets, Lax'n'Busto, Obrint Pas i ????), la resta a pa i aigua, perquè el pastís se'l mengen grups estrangers o que són de casa nostra amb mentalitat estrangera, sobretot espanyola.
Tot el "cuento" del mestissatge des del meu punt de vista també fa estralls, perquè tal com s'està portant el mestissatge, és sinònim de descatalanització.
Actualment hi ha moltes propostes interessants i hi ha moltíssima més qualitat que 20 anys enrera, però en qüestió de difusió estem molt i molt malament. Negar-ho seria absurd. Els grups quasi no surten als mitjans de comunicació i per tant, tampoc surten del gueto on estan ficats.
El que oblida la "Laureta" és que ella i el mitjà al que treballa contribueix amb molt de gust a aquesta situació. La CCRTV també, evidentment. Si la CCRTV ho fa conscientment o inconscientment, això ja no ho tinc tan clar. Que la nostra música els importa ben poc, això sí que és indiscutible.
I el pitjor de tot és que constantment hem de llegir que tothom renega del rock (en) català, que el dóna per mort i enterrat, etc. L'autoodi també porta a què no hi hagi memòria històrica. Algú se'n recorda dels 080, els B-30, els Detectors, els Duble Buble, els Tancat per Defunció, els Terratrèmol o els Zooil.lògics????
El que passa és que actualment hi ha un munt de grups que canten en català, però que es donen l'esquena els uns als altres i que només fan pinya entre alguns d'ells, ignorant descaradament la resta:
* Els que fan ska, punk, etc.
* Els que fan coses més tirant a rumba i tal.
* Els que fan mestissatge, tipus Txeb Balowski, Dusminguet (que de fet, eren uns espanyolarros "de cuidado"), etc.
* Els que fan pop-rock anomenat "independent" (encara no sé per què se'n diu així).
* El que fan un pop-rock més "normal".
Són "vasos incomunicats". No hi ha cap mena d'interacció. Als anys 80 i 90 això no passava. Hi havia més caliu, més ambient, més bon rotllo.
Per exemple, els d'RGB no deixen que els grups de PICAP toquin al Senglar Rock. O alguna història rara hi ha. Vergonyós!!!!
Potser és el preu que hem de pagar pel fet que la música en català s'hagi anat normalitzant, tot i que relativament, però sincerament, cada vegada m'agrada menys el que estic veient.
I em temo que tu, Titot, també caus clarament en no voler sortir dels ambients en els que et mous normalment. A banda de grups d'ska, punk, rumba o mestissatge, trobo a faltar que de tant en tant també reivindiquis grups com La Caixa Fosca, els Pullover, els Relk, els Antònia Font, els Croma, els Pinka, els Pota Lait, els Família López o els Lexu's, per posar només alguns exemples.
Salut i independència!!!! //*//
Algú que et segueix des de l'any 92 (quasi res!!), tot i que cada vegada em sento més lluny de l'independentisme més esquerranós/de gueto
Jo he estat en concerts on hi actuaven grups de punk-ska, i de rumberos per exemple, això que es donen l'esquena no se d'on ho has tret. Avui dia la música en català està més viva que mai, el seu estat de salut és millor que als anys noranta. Mai hi havia hagut tants grups i de tant bons en tots els estils cantant en Català. Avui dia només podem viure plenament en Català musicalment. No nomès existei allò que surt a la premsa com alguns pretenen, és més al principat tenen més seguidors els concerts de qualsevol estil cantat en Català, que no pas certs grups espanyols que a castella omplen però a qui prou feina tenen. I això te molt de merit, sobretot pq comprar música en català s'ha convertit en una forma de lluita, ja que cada cop costa més trobar grups en Català a les botigues, sense comptar les sardanes clar... nomès cal anar al fnac.
Dusminguet espanyolistes? llavors que hi feia el seu cantant al concert d'Obrint pas a Valencia on van gravar el disc den directe?
Em referia al "cuento" de la multiculturalitat, el cosmopolitisme i tota la història que està tant de moda a la capital de Catalunya, la qual, però, també porta inevitablement al mestissatge i la descatalanització.
Tanmateix, el mestissatge no té perquè portar necessàriament a la descatalanització, sinó tot el contrari, com per exemple en el cas d'Ara Mateix o de Mesclat. Aquest és el mestissatge que ens cal. L'altre, amb grans dosis d'espanyolitat, sincerament, no, gràcies!!!!
a mi m'agrada el rock català
a ella NO!
a mi m'agrada Sopa de Cabra, i la versió de na Berta de l'Empordà.
Bé, confesso que l'ùltim CD que he comprat és el de MÔ.
Però és que haig de baixar un dia d'aquests a BCN a comprar-me el de l'Estanislau Verdet.
Miquis, la Troba Kung-fu,
Sant Gatxo, Rauxa, ...?" i té raó.
però també podria afegir-hi Dijous Paella, Mesclat i Aramateix.
Jo personalment, també hi afegiria La Gossa Sorda, sobretot el disc "Garrotades", tot i que és difícil de trobar, perquè no és a les botigues normals.
QUE FORT!!!
He llegit l'article en el blog del meu germà (...des de sant pol) ja que ell també li ha fet una bona crítica!! i he flipat la veritat!!!Però com poden fer un article sense saber de que parlen!!!???I com el poden publicar??
Per començar, està clar, els catalans som bons en moltes coses, no per res, sinó perqué és així i prou!i això a moltíssima gent els molesta, no hi poden fer més els pobres, llavors o s'ho intenten carregar com poden o intenten fer-s'ho seu!!!
En aquest cas aquesta bona dona, no ha fet bé ni la seva feina i es fot amb la de la resta!!!Sap que una periòdista primer de tot es documenta???O millor encara, que parli d'alguna cosa de la que hi entengui, així no farà el ridícul d'aquesta manera!!!!Si hi entenc jo més de música, senyor!!!Per descomptat!!Ara que llegint això, la qual cosa hem anomenat article, no és gaire difícil saber-ne més que aquesta tipa!!!
Tampoc li costava molt fer alguna visita per internet, no?Ara! Que potser la dona, es pensa que navegar és agafar la barca i anar mar endins!!!Aiiix quina poca "picardia"!!! És que ni això!!!
I està clar!!Poca música escolta la senyora!!!I això si n'escolta!!Sembla que només hagi vist un tall publicitàri de la TV i escoltat per casualitat alguna emisora de radio d'aquestes tan i tant súper-comercials per dir-ho d'alguna manera!!!!Quina pena!!
Bé, sort en tenim que els catalans pensem d'una altre manera!!!!
Almenys tenim més sentit comú!!
Res ho deixo aquí que ja m'enrotllo massa!!
bye bye!!!
Jo no entenc res. Ho sento.-
Salutacions Puig-reigenques.
Acabe de descobrir el teu Blog, és una bona idea, ara falta que escrigues d´una manera continuada. Salut i teclat.
mira t'hem dedicat un espai a la nostra web: http://localcatala.wordpress.com/amics-de-localcatala/francesc-rivera/
a veure si ens fas un link bon home! o almenys entra i deixa algun comentari!
Salut i visca la Terra!
La resposta d'en Titot: la culpa és de La Vanguardia per tenir fa 30
anys un director dessignat a dit pel franquisme. Ah si, i una rondalla
de vora el foc a on uns pobres músics antisistema que desafiaren
l'establishment del peridisme català i aquest no s'ho perdonà mai.
Entenc perfectament que Titot es senti al.ludit quan es parla de baixa
qualitat de la
cançó catalana (no seria millor tenir 1 grup bo que 4 de dolents?) . I com a resposta ens ve a parlar del franquisme... Dins
la seva incoherència, és coherent.
Estàs obsessionat o tens sentiments de culpa?
amb el Franquisme (tots aquells que no tenim acné juvenil sabem que el
director de la vanguardia estava anomenat a dit pel franquisme igual
que tots els altres mitjans de comunicació).
És curiós que a un altre blog critiquen a l'escriptora precissament
"pel contrari", per haver estat formada per EL PAÍS. En qualsevol cas,
tirar pilotes fora, desacreditar el missatger i no afrontar el que
aquest planteja.
Qüestió que planteja: la música catalana d'avui té una manca de qualitat comparada amb la de fa 15 anys? Sí o No?
Això és el que expressa l'escriptora i RES MÉS. Jo opino que sí, els
meus amics opinen que sí, i la meva família també opina que sí.
Veiem com els cantants-grups capaços de fer cançons en català que
agradin a petits, adults i gent gran estan retirats o en procés de
retirar-se i els que ocupen el seu lloc tenen un perfil musical molt
més baix o directament no el tenen i es dediquen a explotar la vessant
política-messiànica de salvar el país de nosaltres mateixos.
Veient com reaccioneu a la crítica (fins i tot Marina Rossell titlla la
resposta de Gerard Quintana com de "infantil") arribo a la conclussió
que potser la culpa és nostra per no haver estat crítics i exigents des
del principi, igual així estaríeu més receptius al què el públic us
demana i no faríeu la mateixa música que es feia a l'any 1981.
No entenc la frasse "Estàs obsessionat o tens sentiments de culpa?"
Company(e)s, Titot,
Abans de tot, i en primer lloc, que sàpiguen els blocaires en general que a la meva classe de tutoria penso presentar tots dos articles i fer-los reflexionar-hi. A 4t d'ESO ja és hora que sàpiguen que tenim un país anormal, amb complexos absurds inexistents a d'altres llocs. En general, la gent "normal" dels PPCC no s'ha comprat mai un disc en català, o ben pocs. Això no és normal en cap país del món, aquí sí. Gaire normals, no ho som, doncs... No hi ha mitjans, potser? La gent no té oïda i no distingeix que hi ha música bona i diferent en català igualment com en altres llengües, o és que no l'han poguda/volguda conèixer?
En segon lloc, agraeixo a en Titot i a tota aquella gent anònima que com jo mateix ens esforcem perquè la gent entengui no ha de ser el millor ni el pitjor, que hi pot haver de tot com a tot arreu. El problema ve quan ens pensem que el d'aquí és el millor, o bé el pitjor (sovint sense ni saber que existeix, com la periodista, que va conèixer l'Empordà perquè aquesta sí que va sortir per la ràdio...). El normal és que la gent conegui i pugui triar entre la música que li agrada més en la llengua del seu país, i aquí no passa perquè no podem conèixer-la.
I és que no és normal, tampoc, que en un país qualsevol un autòcton feliciti un cantant per fer música en la seva llengua. Ni tampoc, per exemple, que un adult hagi de donar les gràcies a un jove de 15 o 16 anys per haver carregat la culpa d'una societat passiva en haver estat empresonat i jutjat per demanar, en nom del fantasiós Exèrcit del Fènix, que tres cadenes de supermercats etiquetéssin també en català.
Així doncs, (anormalment) gràcies a en Titot i als pencaires d'aquesta terra,
Jordi
Anims Titot i bona gent de la musica en Català, malgrat tot, Som i serem!
Sempre endavant
I crec que ajuntes massa política amb música, quan no haurien de tenir res a veure. Dir que no t'agrada la música que es fa en català ara no és el mateix que anar a visitar el Valle de los Caídos. Ser tan radical no és bo, sobretot quant estàs criticant a algú per dir el que pensa de debò. Us esteu retratant juntant nacionalisme amb música. Tot el que sigui una crítica us ho preneu com un atac personal i al país. Esteu fatal. I total, us mireu el vostre disc dur i a veure quants mp3 teniu en català.
Jo no he comparat elpoc gust per la música amb les visites al Valle de los Caidos. He agafat la foto una portada de La Vanguardia que apareix al google. Cadascú té el pasat que té (tot i que per alguns el present fa molt tuf de passat).
Jo no veig la radicalitat enlloc, només he relatat els fets i les seves causes des de la meva òptica i com pots comprendre, per la feina que faig tinc força elements de judici.
I el nacionalisme no el veig enlloc, em faria patir que hi fos. No sóc pas nacionalista, jo. Sóc independentista.
Al meu disc dur de música en català n'hi ha 0. 0 absolut. La música en català la tinc a l'estanteria, l'estrangera al disc dur.
I et convido a que facis una prova per exemplificar-te la meva "obsessió".
Ves a l'hemeroteca digital de la Vanguardia i al cercador posa-hi "brams".
En 10 anys hi ha DUES entrades. I encara una és errònia perquè parlen d'un premi Prudenci Bertrana que em van donar per una cançó de Mesclat, no pas de Brams.
No voldria semblar vanidós però et sembla just que un grup que ha fet més de 500 concerts, ha editat 10 discos i s'acomiadava aplegant 11.000 persones a Berga tingui DUES entrades a la Vanguardia?
Som uns paranoics, oi?
Benvingut al món dels blocs Titot
No parlessiu tant de Laura Crespo i feu entre tots una cançó en català i cadascú la seva. Sigui de rock o del que sigui i aquí s´ha acabat el bròquil. Si la música en català està bé o no, es pot discutir, però, al mateix temps, fem de les pedres pans i de les crespos o els crespons cançons. Au va nois, que li feu propaganda i no val la pena.
Una cosa més: L'enllaç de Sobirania i Progrés està mal escrit per una lletra
Ens veiem
A banda de reaccions comprensibles a l'article, m,'agradaria obrir un debat. Per què s'escriuen aquests articles? Només per mala llet o hi ha alguna escletxa d'autocrítica per, potser, no aconseguir al cap dels anys comunicar el que ja és una evident producció musical normalitzada? És a dir, el cas de l'article de la Laura, respon només a desconeixement o a mala idea? Potser és una explicació massa simple. Què en penseu? Podem fer res nosaltres per contribuir a que no s'escriguin i publiquin articles que semblen tan clarament desinformats?
salut
joel
Totalment d'acord. El periodisme regionalista que tenim al principat, difon la idea que la Generalitat subvenciona (injustament, és clar!) a tot allò que parli català, i així amb aquestes faclitats al darrere, els ciutadans que vivim a Catalunya (que no tenen perquè dir-se catalans, poden dir-se senzillament ciutadans o bé cosmopolites) tenim tot el dia música sonant en català arreu.
La senyora Laura Crespo el que no sap és que el realment subvencionat és el diari a qui li paga el salari. L'antic govern català de CiU, tenia més de divuit mil subcripcions al diari La Vanguardia. 18.000!!. Subvencions que el govern tripartit, ara d'entesa, va retallar i suposo, que va repartir a altres mitjans amics regionalistes com ara El Periódico.
Això no fa més que demostrar que la música en català és un referent en molts àmbits i com a curiositat a mi em va fer molta gràcia sentir l'Amaral cantant "Camins" en català.
I que ningú ho dubti: Seguirem lluitant! (i cantant!)
Benvingut Titot, esperem els teus brams!
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/28264
De debó creu, per exemple, que tothom vol la tv que ens ofereixen?, de debó entre l'oferta i la demanda hi ha una correlació a benefici del gust de la gent? O és que ens donen una tv. conformista per a què no ens haguem de replantejar moltes coses?
A l'article de Crespo hi ha una mica de tot, entre la peresa de no haver de qüestionar-se coses i la convicció personal --que fa extensiva a tothom-- de què la música en català no va enlloc, destinada a morir. Com is diguès, " tots ja sabíem que això no tindria futur".
Per altra banda, m'ha semblar interessant el comentari d'en Titot de com va sorgir el rock català --i com, de fet, no deixa de sorgir empenyent des d'abaix, com sempre--, així com la indústria per fer calés arribà quan ja existia tot aquell pòsit, i no al contrari. Així neixen i han nascut molts altres moviments socials i culturals arreu del món (com el mal anomenat "boom hipanoamericà literari" que ja estava abans, que no fou una creació dels editors).
Tota la raó del món i sobretot, quan dius que aquests diaris provincians han volgut sempre desprestigiar la nostra llengua. Encara em recordo d'un article d'El Periódico on deia que la Beth havia introduit algunes cançons en català per calmar els més nacionalistes! ... Com si el més natural fós cantar en castellà. En canvi el Periódico no va dir res quan els pares de la Beth quan trucaven a l'acadèmia OT havien de parlar amb la seva filla en castellà, que no és la llengua que parlen a casa seva. Allò sí que és normal, només faltaria que a la resta d'Espanya veiessin que en una "Región Periférica" la gent parla una altra llengua. Ara bé, segons El Periódico que una catalano-parlant canti en català és per calmar als més nacionalistes.
Ens prenen el pèl, el problema és que aquests diaris tenen una gran massa de lectors que se'ls creuen, com si els diaris que llegeixen fossin la veritat absoluta.
Per cert, boníssima l'última frase Titot.
És com quan veus japonesos, que tots et semblen iguals. Dons els hispans quan senten cançons en català, just per això, totes els semblen iguals...és comprensible, jo quan escolto pop rus, i m'ho han fet fer, sempre em sembla tot igual quasi...
Realment hi ha poca música bona bona en català, i de nivell instrumental tampoc n'hi ha gaire. A nivell castellà hi ha quelcom més, però tampoc escapa gaire de la mediocritat. A aquestes crítiques se les ha de respondre amb l'excel·lència en la pròpia professió i el despreci cap a aquesta xusma comentarista.
Quanta raó tens amb això del provincianisme. El màxim exponent del provincianisme a Catalunya és el PSC en primeríssim lloc, i CiU i ERC en segon lloc. Però tots en paguem les conseqüències, tots anem amb la por al cos el complexe d'inferiorirat quan un hispà se'ns adreça en espanyol, i tots assumim que el "rock català" és una cosa nostra i per nosaltres, i que "la ureja de vangog" o com se digui és quelcom internacional. Tots ho assumim, cadenes de distribució incloses, qui anuncia Sopa en una cadena castellana?
Vaig estudiar Periodisme a Bellaterra ja fa una colla d'anys i de "Crespos", n'hi havia un munt. No m'estranya d'ells aquest menyspreu de tot el que és d'aquí en favor d'una "modernitat": ho vaig viure.
Ara bé, penso que la feina la podriem començar per la "nostra", o sia, TV3. Ni tan sols els molinets o falques de programes i series és present la nostra música. Clar, queda més "guai" en anglès, fa més modern.
La gent no coneix els nous cantautors i grups en català. A mi, per fer-ho, a voltes m'han titllat d'integrista (?).
Cal ser optimista, i com diu l'amic Titot, guanyarem!
Hi ha molta mes qualitat en una lletra teva que en tota la discografia d'en Bisbal. El CD de Guillem de Berguedà hauria de ser de "escoltada obligatoria" als col.legis. Es una obra brutal.
Qui cony s'han cregut que son aquets espanyols per a opinar de musica? Qui tenen de prestigi o de merit en aquest mon? Quants dels cantants espanyols han actuat al Olympia de Paris, per exemple? . La musica espanyola nomes es manté a base de refregir les vomitades anteriors. De Formula V a Bisbal tot sona igual. Mireu-vos una hora el canal de TV solMusica o qualsevol dels de musica espanyola i voreu que tots son iguals. Els unics "diferents" son alguns cantants sudamericans. M'encanten Molotov i les seves catalanades .!! ( ves a hacer la mano, hahaha)
Tota la musica espanyola es tant patetica com l'ultim cartell de Julio Iglesias : borros, difuminat, inexpresiu, etc etc Aixó si, el Tall Britanic es ple de cartells d'aquest home patètic, pero si vas a trobar musica en català, poc, vell i mal ordenat.
Benvingut al mon real dels blogs.
http://benplantat.blogspot.com/
http://xpoferens.blogspot.com/
D'això la Vanguardia en sap un munt!! (Hi ha qui en sàpiga més?????)
Titllant-la d'ignorant, tu l'absols. Els ignorants són innocents. Ella no.
Parlant de portar carbó a qui s'ho mereix...
http://www.maulets.org/veure.php?id=426
:-)
Des de Reus i amb amor... ànims i endavant amb el bloc.
Salut!!
Hola Francesc Benvingut al món de vilaweb, un món fascinant. Moltes vegades mentre passejo per vilaweb tinc la sensació de que "La història de Catalunya al revés" s'ha fet realitat :-) Amb mort de Hitler incolsa!!
PS: ara que m'hi fixo es la primera vegada que començo un article en un bloc i l'acavo en un altre (canvi de títol sobtat).
Salut i sort!
Salut i fins aviat!
Els de Catalunya Acció necessitem gent de pes i determinació i de peles!
Fins aviat, Salvador Molins.
Dues addendes al teu apunt:
1. A InfoTv, televisió valenciana alegal tenen un concurs que hi han participat més de setenta (70) grups diferents. A Canal 9, en vuit anys hi hauran cantat uns 10 sols. A banda d'episodis lamentables com aquell de mugnlos en què presenten la mateixa peça en català i en anglès, pel mateix grup i nom de fictici, i és seleccionada la versió en anglès i el grup "fantasma" i foragitada el grup valencià que canta en català. Les situacions no són al·leatòries sinó conduïdes.
2. Fa vint anys quan el Psoe valencià volgué esquarterar la Nova Cançó, l'entrevistadora li fa a Raimon, dues asseveracions semblants a les que tu esmentes:
Ent: Els de la Nova Cançó teniu ja tot dit i sou avorrits....
Raimon: jo continuer anant pel món i continue omplint els locals....crec que encara ens queden coses a dir.
Ent: és que la gent diu que Raimon no té fusta de cantant ni veu i sols grata la guitarra.
Raimon: et recorde que jo de menut ja era músic a la banda de música de Xàtiva. En quant a la manca de veu, et dire sols, que tinc dues escales de nota més que la Caballé.
L'entrevistadora a sou de "su amo"...resta calladeta........i un silenci tibant solcava les ones hertzines. Encara treballa a Canal 9. La veu de l'amo ja és diferent, ara es diu PP.
Quan les opinions interessades es posen a circular es molt difícil deturar-les. I la realitat, però, continua sent tossuda
Cordialment Francesc, i t'ho havia de dir: que un cabró del Principat pose en solfa el Lisondo en una de les seues peces mereix tot el respecte del món.
Salut i llibertat.
benvingut al món dels blocs de Vilaweb. Serà un plaer llegir-te
Quim
Jo crec que ara a la "capi" sembla ser que han perdut el complexos vers tot lo català, o sigui que ara ja s' ha obert la veda per dir lliruement, que "sòc espanyol i me la sua tot lo català", per això mateix aquells que encara creiem que la nostra nació es possible, també em de perdre el complexos...molt bé Titot, les coses clares....
No hi estic d'acord. A la capi també perdem els complexos i ja no passa res per dir: me la sua ser català o d'on sigui però escolto i parlo en català.
EMPAR MOLINER 20/01/2007
Vota Resultado (13 votos)Hasta hace poco, ser periodista musical era una plasta. Tenías que hacer como estos abueletes que se pasan el día yendo a conciertos y escuchando discos nuevos. Por suerte, ahora, los que tienen esta vocación pero se aburren con el rollo de documentarse, cuentan con una nueva salida laboral: escribir sobre música en catalán. Prueba de ello es el irrepetible artículo de Laura Crespo publicado en La Vanguardia. Se llama La mala salud del 'rock català' y es a propósito del último disco de Sopa de Cabra. La autora -que en la foto de la web de su diario aparece abrazada poéticamente a su guitarra- nos regala un dato revelador sobre sí misma. Que estudia este instrumento "como afición y vía de escape de las tensiones diarias". Cómo la comprendo...
La noticia en otros webswebs en español en otros idiomasPero entre tensión y tensión, Crespo escribe esto: que el último disco de Sopa de Cabra "es un claro síntoma de la mala salud de la música en catalán", porque "es triste volver a sacar otro trabajo en memoria del amigo muerto (éste es el segundo), con el añadido de que sea un refrito de canciones que tienen más de quince años a sus espaldas". También nos hace saber que el tema L'Empordà es "capaz de lograr lo que muy pocos han conseguido dentro del universo en catalán: que nos sepamos la letra, o al menos, el estribillo". Añade que la aburre escuchar música en catalán: "Me parece toda igual y me resulta decepcionante que nadie logre componer algo que no suene a lo de siempre", y añade: "Nadie arriesga, y en la radio siempre se escucha a los mismos grupos tocando el mismo estilo".
Como ven, hablar de lo catalán es un chollo. Si Laura dijese, es un suponer, que el nuevo disco remasterizado con la discografía completa de Héroes del Silencio que acaba de salir es el claro síntoma de la mala salud de la música en español, la mandaríamos a repetir tercero de ESO. Le diríamos que ese cedé no es símbolo de nada porque cada día salen discos, algunos horrendos y algunos muy buenos (como Desaparezca aquí, de Nacho Vegas). Pero con la música en catalán no hay que poner ejemplos y cuanto más te pases más te aplaudirán. Queda claro, pues, que Laura tiene razón al denunciar que Sopa de Cabra saca otro disco sobre el amigo muerto. ¡Hay que variar un poco los temitas, hombre...! Es lo que yo digo. Si Edgar Allan Poe hubiese escrito en catalán y no en inglés, la última reedición de sus poemas sería un síntoma de la mala salud de la literatura anglosajona. Nos parecería que es triste volver a sacar otro libro sobre la difunta Anabelle Lee.
La aplaudo cuando dice que la aburre escuchar música en catalán, que le parece toda igual. En catalán, rindámonos a la evidencia, pasa lo que no pasa en ningún otro idioma. En otros idiomas, por raro que parezca, hay canciones repugnantes y canciones sublimes, canciones cursis a matar y canciones tan preciosas que te ponen la piel de gallina. En catalán, en cambio, todo suena igual y todo tiene el mismo estilo. Laura escucha las canciones de Adrià Puntí, Roger Mas, Quimi Portet, Pascal Comelade, Abús, Mishima, Sanjosex, Xavier Baró o Kitsch ¡y le suenan igual! Y eso me lleva a pensar en su profesor de guitarra (el que le alivia las tensiones diarias). Desde aquí le invito a un coñac doble cuando quiera por el esfuerzo, sin duda encomiable, que está haciendo con su peculiar alumna. En fin, que Laura se aburre escuchando música en catalán en la radio porque nadie arriesga. (Sobre todo los que la programan). Yo, sin ir más lejos, oigo Radio Club 25 en el bar. Esta emisora cumple la penosa y cagarruta cuota catalana poniendo la canción Muriel de Adrià Puntí (ese músico que según Laura no arriesga y que a mí, pobre indocumentada, me parece increíble). Pero, por suerte, los de la radio tienen el criterio de Laura y no el mío, y Muriel siempre suena cuando falta medio minuto para la hora en punto, así no hay que escucharla entera. Uf.
En fin. No se puede negar que mete el dedo en la llaga al decir que poca gente se sabe los estribillos de la música en catalán. Ella habrá hecho sus comprobaciones, así, por encima, y habrá visto que lo de "Qualsevol nit pot sortir el sol" se lo saben cuatro carrozas, que lo de Bon dia se lo saben cuatro separatistas y lo de Boig per tu, cuatro nenas aficionadas al karaoke. Lo que está claro es que Laura y mi vecina del tercero no se saben los estribillos de Abús o Roger Mas. En cambio, sí sé que se saben los de Mecano o David Bisbal, ese prodigio de riesgo. Y seguro que hasta se saben La dolce vita, de Ryan Paris. ¡Si hombre...! La del anuncio del Pryca.
moliner.empar@gmail.com