El marmessor de la ignorància es un recull d'aforismes que em va publicar Editorial Montflorit l'any 2001
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altre meitat vingué amb mi
per no deixarme sens vida
Joan Oliver (Pere Quart)No hi ha res que passi perquè si, però tampoc passa per l'atzar, la fatalitat o el destí - tot plegat son paraules que ens hem anat inventant amb el pas del temps per tractar de trobar una explicació a tot allò que no entenem, o ens sorprèn. Modestament, crec que tot és molt més senzill; simplement "les coses passen" i no cal buscar-hi més explicacions.
I aquesta és la història d'aquest aiguabarreig que m'ha sortit; he deixat que els pensaments que voltaven pel meu cap, a l'atzar, sortissin per si sols, sense cap ordre ni concert. Després, m'he limitat a garbellar-los una mica i a posar-los mes o menys ordenats. El resultat, em desconcerta, és molt complicat aquest ofici d'escriure, onànic diria jo, car després de posar en un cert ordre una munió de paraules, hom no sap, sincerament, que carall ha parit. Lluny de l'onirisme de la pintura on a la vista del quadre i dins les teves premises ets ben conscient de si està bé o nó, aqui l'incertesa és absoluta. LLegiu-lo amb condescendència, si us plau, aquest llibre és una part del meu pensament tal com raja.
Francesc Puigcarbó.
El marmessor de la ignorància: publicat l'any 2001 per: editorial Montflorit.
qualsevol que es sorprengui
de tot el que passa a la vida.Marc Aureli - meditacions
Porto una munió d’anys esperant Godot malgrat saber amb certesa que mai no vindrà.
Que hi faig aquí? – us preguntareu –
Doncs mireu, deixar passar la vida mentre contemplo el paisatge.
*
El patiment físic es cura amb Nolotil, però l’intel·lectual no te cura.
*
Hi ha vida després dels poetes?
*
Si abans de néixer, als nadons els hi fessin un tràiler del que seria la seva vida, dubto molt que algun volgués sortir de l’úter matern de manera voluntària
*
El problema de la mort, no és on un va, sinó l’enrenou que deixa rere seu. Si almenys avisés, sempre podríem organitzar un comiat escaient.
*
Som tan insignificants, que ni tan sols en som conscients d'aquest fet.
*
Un ésser humà, pot llevar-se un dia pensant en menjar-se el món i, qualsevol accident, insignificant o ridícul, l’aparta definitivament del paisatge. És la fragilitat de la nostra espècie, cura de vanitats i estultícies.
*
He vist passar la vida a través de dues pantalles, la de l’ordinador i la del parabrises del cotxe. Aixó si, sempre amb el rerefons de la radio.
*
Viatjar, viatjar sempre, no ser d’enlloc ni de ningú, sense lligams de cap tipus; una manera d’evadir-se de tot, de viure en un món imaginat, per oblidar-se de la difícil i dura realitat.
*
Fins i tot en aquest món imaginari, virtual, s’ha de ser honest.
*
Enganyar-se un mateix,és una manera de justificar mancances i errors propis mai admesos, però solem fer-ho sovint, donant sempre les culpes als altres o a les circumstàncies.
*
Ningú que tingués dos dits de cervell, deixaria que algú llegís aquests pensaments, però jo no soc ningú, car ningú es l’altre.
*
Sigues útil, encara que sigui una sola vegada i per una sola persona; però aixó sempre ho poden fer els altres.
*
En la història de la humanitat, l’únic que ha anat canviant al llarg dels anys, és la qualitat de la posada en escena, car l’argument i els actors es repeteixen incansablement fins l’avorriment infinit.
*
M’agradaria volar com un ocell, poder marxar molt lluny, fins que les ales diguessin prou i aleshores esgotat, caure en un abisme profund, infinit.
*Una de les coses que més em molesta a la vida, és veure els meus propis defectes reflectits en les persones que més estimo.
*
Malgrat tot quan pugui dir, crec que qualsevol temps passat fou pitjor.
*
El que més em molesta de mi mateix, és el fet que, malgrat anys acumulant errors, continuo insistint-hi amb una perseverança lloable.
*
El meu pare, de vegades em pregunta que hi havia abans del Big-Bang; es veu que aquest assumpte el té molt encaboriat. A mi en canvi, no em preocupa gens; suposo que hi havia el mateix que abans i després de la mort, el no res.
*
M’agraden aquelles converses quotidianes i intranscendents, en les que pots divagar tranquil·lament, sense comprometre’t en res i acabar-les quan ho consideres oportú o decideixi fer-ho l’altre.
*
No hi ha rés més agradable que el riure d’un nen petit, segurament ens recorda a nosaltres mateixos quan encara érem feliços.
*
Portar un fill al món, és una tasca per a la qual no estem mai preparats, malgrat saber-ho, ho fem des d’una irresponsabilitat absoluta.
*
No crec en res, llevat la certesa de la mort.
*
Venim del no res i acabem en el no res, enmig d’aquest desori, ens avorrim, entestats en sobreviure.
*
Sobreviure, és el contrari de viure.
*
A la joventut se l’acusa de manca d’experiència. Es veu que volen que ja hagin comès els errors reiterats dels seus predecessors, abans de començar.
*
De fet, ser jove deu molestar molt, car els que no ho són, sempre els donen la culpa de tot.
*
La maduresa és un estat en el que, convençuts de saber-ho tot, ens adonem que no hem après gairebé res.
*
Els altres tenen manies, en canvi jo, tinc dèries, i ja sé amic Ribal que dèries es un sinònim, però el matís es important.
*
De la música m’agrada gairebé tot, i d’aixó que en un sentit pràctic se’n podria dir poc criteri, eufemísticament se’n diu ser eclèctic.
*
Els humans portem una munió d’anys buscant-li algun sentit a la vida, quan cada vegada em dona més la sensació que no en té cap, que simplement, no som res més que un accident de la naturalesa.
*
És molt possible que els homes més savis del món, siguin autèntics desconeguts per a tothom, temorosos de l’aprofitament dels seus coneixements per part del poder i dels necis.
*
Debades, els ecologistes i els il·lustrats ens avisen que la Terra està en perill. Tot i que, de fet, qui està amenaçada és l’espècie humana, puix la Terra ens sobreviurà molts milions d’anys, malgrat les atzagaiades que li puguem perpetrar.
*
Per més que corris, acabaràs arribant enlloc.
*
L’altre dia vaig renyar la meva filla Anna en referir-se a un senyor com a homosexual. “No recordo – li vaig dir – que em senyalis un a un els heterosexuals que veus pel carrer”
*
La Justícia, no és que sigui lenta,és que va marxa enrere.
*
Darrere d’una dona maltractada, hi ha un homenot frustrat per la seva pròpia incapacitat d’acceptar-la tal com és, igual o segurament superior a ell. Un home, no hauria de pegar mai una dona, potser seria millor que es limités a estimar-la i, a discrepar-hi si s’escau, però des d’una certa distància.
*
Sovint, els homes donem l’excusa que les dones son molt complexes; Tant de bo tinguéssim nosaltres la seva senzilla complexitat.
*
Quin pànic li tenen tots els Governs del color que siguin, a Internet. I és que cap d’ells, obsessionats en controlar-ho tot vol assumir que els ciutadans visquin en autèntica llibertat. Val a dir, que són molt conscients que aquest nou mitjà de comunicació global, no poden controlar-lo - de moment – però ja trobaran tard o d’hora la manera de fer-ho.
*
Veient com les tragèdies gregues continuen vigents després de més de vint segles, és evident que el nostre grau de consciencia i comportament com a humans, no ha avançat gens.
*
L’home no és tan sols un llop per a l’home, ho és també per a la resta d’espècies, entre elles la dona.
*
Els homes, hauríem de començar a canviar el concepte d’ajudar en les tasques de la casa, pel de compartir. I a més a més, fer-ho AH! I sense rondinar.
*
Viure cada dia com si fos l’últim, malgrat saber que segurament hi haurà un demà igual de monòton i feixuc.
*
Si les persones fóssim veritablement honestes, reconeixeríem sense embuts que a qui més estimem, és a nosaltres mateixos.
*
Els homes tenim una facilitat innata per defugir compromisos, i no acceptar els fets consumats.
*
Si agaféssim el millor d’un home i una dona, el resultat en seria una noia.
*
La meva vida, deu haver estat molt poc interessant, car totes les històries que escric,haig d’inventar-me-les. Afortunadament, i a mida que han passat els anys, l’altra vida, la inventada ha guanyat protagonisme en detriment de la real, cada cop més feixuga i avorrida.
*
Estic convençut que el cinisme, és un invent masculí.
*
Si quan un es mor, diuen d’ell que era una bona persona, vol dir que no havia estat gran cosa més, i a mes, és fals, puix tots tenim la nostra part fosca.
*
No és cert que la prostitució sigui l'ofici més antic de la humanitat, abans ja hi havia el difícil ofici de viure.
*
El principal problema de l’espècie humana, és l’espècie humana.
*
Si les dones manessin, la franquesa cotitzaria en borsa.
*
Ara que aviat seré avi, em pregunto on ensenyen a ser-ne, sense caure en el més absolut dels ridículs.
*
No hi ha res que tingui importància, som nosaltres, un per un, els que decidim que en té i que no.
*
De vegades em pregunto si és normal el fet de percebre els problemes personals de la gent amb la que em creuo pel carrer,
*
Em fascina també, la facilitat i inconsciència en que intentem – de bona fe – solucionar els problemes dels altres, oblidant-nos de fer-ho primer amb els nostres.
*
La vida no em fa gens de por, més temo la mort, car no en sé res d’ella, només que és el final de tot, per a mi, és clar.
*
El concepte de la moral canvia constantment, adequant-se, o sent adequada als temps i modes que li pertoquen viure,
*
Qui no hagi posseït mai res i, malgrat aquest fet hagi tingut el que necessitava, ha estat molta la vora de l’estat de consciència que pot portar a la felicitat.
*
Detesto cordialment els diumenges, és una treva que se’m fa feixuga, car és el dia de la setmana que més em costa somiar.
*
Si no em dediqués a somiar constantment, a inventar-me històries inversemblants i fites inabastables, m’hauria tornat boig o ja hauria tallat en sec amb la vida. Viure, és molt complicat, espero que morir sigui més senzill.
*
M’agradaria molt ser plenament conscient en el moment de la meva mort, crec que és un dret acomiadar-te dels teus, i fer-ho també de tu mateix, car saps que no et tornaràs a trobar mai més, que en tancar els ulls per última vegada, et sentiràs envoltat per la foscor i una sensació, d’angoixa infinita..
*
De vegades des del safareig del pis, veig passar la vida sota meu, mentre va i ve en la seva cadència quotidiana i jugo a sentir-me com un petit déu controlador. M’agrada, fer de déu és fàcil, es tracta tan sols d’observar-ho tot i no comprometre’s en res, no prendre cap decisió.
*
Els humans, són una contradicció en si mateixos.
*
El Senyor E.M. Cioràn, un cop acceptat el fet inevitable d’haver nascut, tot i sent-ne totalment aliè, potser havia d’haver titulat un dels seus llibres com “de la inconveniència d’haver viscut”, puig el fet de néixer en si no és més que un accident inevitable un cop s’ha produït, però el fet d’haver viscut sí que és responsabilitat d’un mateix, des del primer a l’últim acte i des del moment en que tens estat de consciencia.
*
Curiós que ell,considerat per a molts l’apologista del suïcidi, acabés el viatge als 84 anys a París i de mort natural. Deu ser la contradicció de la que us parlava abans.
*
De fet, no ha estat ni més ni menys contradictori que qualsevol de nosaltres, simplement, ell n’era conscient.
*
El que veritablement ens mata, és la vida,
*
Si hagués de demanar perdó, de penedir-me de tot el que em sembla he fet malament al llarg de la meva vida, necessitaria viure molts anys.
Eh! Hi he dit només del que em sembla.
*
Malgrat m’agrada molt el “free-cinema” prefereixo mirar enrere amb ira, aixó si, continguda.
*
Em vaig adonar quer m’havia fet gran, el dia en que molt amablement,la Fundació Carreras va notificar-me que com ja havia complert 55 anys, no era vàlid com a donant de medul·la òssia. Aixó si, m’ho varen dir molt educadament i agraint la meva col·laboració.
*
Una de les frases més desafortunades que conec, es aquella que sovint s’empra: “Darrere un gran home, hi ha una gran dona”
Crec seria molt més correcte dir que “al costat d’un gran home hi ha una gran dona”, més que res per deixar les coses en el seu punt just, allunyat de la “subtil” misogínia de la frase primera.
*
El rovell del ferro es treu rascant-lo amb paper de vidre, el del cervell se’n va amb el paper dels llibres.
*
La bibliografia és la ruïna econòmica dels lectors àvids d’ampliar coneixements.
*
No hi ha res pitjor que els consells dels amics, darrere hi ha mala fe, o penediment d’actes propis.
*
Abans, el saber i l’experiència estaven en mans de la gent gran; actualment s’han bescanviat els papers, l’experiència s’ha perdut sobrepassada per la modernitat i el coneixement s’està esvaint. O potser és que el concepte d’experiència i coneixement han canviat?.
*
El meu pare, sempre m’està donant la tabola dient-me que s’ha de respectar la gent gran. No hi estic d’acord, puix s’ha de respectar a tothom que sigui digne de ser-ho, i no pel sol fet de l’edat.
*
Quan era jove,jo, no hi era. Quan sigui vell, jo, tampoc hi seré.
*
Voltaire – micromegas
Nomes des de la ignorància, es pot opinar de tot i de tots, per tant jo soc un ignorant; em salva el fet de ser-ne mitjanament conscient.
*
Si penséssim les paraules i les seves conseqüències abans de pronunciar-les, gairebé mai diríem res, però no per aquest fet, deixaríem se ser ignorants. Simplement seríem uns ignorants coneixedors del seu defecte.
*
Una de les coses que més em penedeixo a la vida, és no haver estudiat filosofia, puix, encara que seguiria sense saber res, sabria perquè no ho sé.
*
Hi ha persones que pels seus coneixements, estat de consciència i prudència, son illes de llum dins d’un oceà de foscor.
*
Ignorància i malfiança són cosines germanes.
*
És impossible ser feliç si un és mitjanament conscient del que l’envolta. L’antídot és la negació de l’evidència.
*
*
Tot el que ens és desconegut, produeix en nosaltres una sensació de desconcert i por; per aixó tots som racistes, es tracte tan sols de procurar no exercir i tractar de comprendre l’altre.
*
L’altre, som nosaltres pel desconegut.
*
La ignorància no eximeix dels mínims coneixements de comportament social.
*
Res és per sempre, ni tan sols la innocència o la maldat en estat pur.
*
Una de les coses que em sap més greu, és el temps que he desaprofitat al llarg de la meva vida; tot aquest temps que ja no podré recuperar, que he malbaratat inútilment, perdent-me en mig de futilitats i petites bajanades. Però no crec que sigui tampoc molt original en aquests aspecte, més o menys és el que deu pensar la majoria en arribar a certa edat, cadascú des del seu punt de desencís.
*
Si penséssim les coses dues vegades, mai ens dedicaríem a fer res en concret.
*
Un polític que diu que parla català en la intimitat, quan hom sap no és veritat, ni tan sols és un mentider, dit curt i ras, és un ignorant.
*
La diferencia entre l’èxit i el fracàs, resideix en el reconeixement, puix l’esforç creatiu, tan en un cas com en l’altre, és el mateix.
*
¿Entiendes?, No!, però ho comprenc i accepto, que ja és molt.
*
¿Com és possible que hi hagi tanta gent que no ha estat mai capaç de percebre el plaer d’agafar un llibre entre les seves mans, i de tafanejar-lo?
*
A un príncep, no li fan falta totes aquestes qualitats ja mencionades(integritat, religiositat, clemència..) però no està de més que sembli que les té.
Maquiavelo. El Príncep.
Quan sento dir als nostres polítics allò tan bonic que tot ho fan per al seu país, sempre tinc el dubte raonable de si es refereixen a Catalunya, Andorra o bé a Süissa.
*
*
Si un terrorista aconsegueix que guanyi la seva causa, passa a ser cap d’Estat, amb possibilitats d’obtenir el Nobel de la pau. En canvi si perd, és detingut, difamat o afusellat.??????????????
*
Al senyor George W. Bush junior, se’l pot acusar sense embuts de criminal de pau.
*
Els adverbis mai i sempre, obligatòriament haurien d’anar precedits del seu homònim gairebé, sobre tot en política.
*
Una de les dades per entendre la mentalitat dels espanyols, és que només a ells se’ls podia ocórrer parlar de reconquesta, després de vuit-cents anys de patir la dominació àrab.
*
L’exili, a part de la negació de la llibertat pàtria, és el pitjor càstig per a un intel·lectual compromès, i no se l’hi pot retreure aquest fet, car des de l’exili es poden resguardar els vincles i els sentiments patris, que permetran ser mantinguts i retrobats en recuperar la llibertat, puix, els que es queden, corren el perill, malgrat la seva animadversió pels opressors d’acabar col·laborant o transigint davant d’ells.
*
I parlant de llibertat, em pregunto fins a quin punt ètic o legal, l’Estat o l’Església tenen dret a ficar-se en assumptes tan personals com l’avortament o l’eutanàsia. Sobre tot perquè ambdós, depèn de les èpoques, algunes no massa llunyanes, l’eutanàsia - per exemple - l’han practicada amb escreix i acarnissadament..
*
O la tanquen d’una vegada, o que li canviïn el nom a la presó Model, si us plau.
*
La presó del polític és la seva pròpia incompetència.
*
He de confessar-vos que detesto profundament tota persona que porti gorra i uniforme, del tipus que sigui, a la curta o a la llarga, solen ser perillosos per a la salut pròpia i aliena.
*
Hi ha gent gran que afirma convençuda que en temps de Franco es vivia més bé que ara, tothom tenia feina segura, hi havia molta més seguretat ciutadana i a més, érem més feliços. Expert país el nostre en aprendre a mirar cap l’altra banda, ignorant el que no ens convé veure o saber.
*
Si ho hi haguessin tants innocents, no hi haurien campanyes polítiques.
*
A les eleccions celebrades als països democràtics, el guanyador gairebé sempre es el candidat de l’abstenció. En canvi en els països que no ho son, ho és el candidat de la mort.
*
Em pregunto on han anat a parar els “ideals” i em responc que al mateix lloc que els “ídem” de fumar, ja no n’hi ha.(*)
(*) Perdó! A Pruit, a la Masia que hi ha un xic més enllà de la carpa de Joglars, i a la calaixera que hi ha entrant a ma esquerra, just al costat d’un retrat d’en Josep Pla, n’hi ha un, suposo que com a recordatori dels seus de ideals.
*
Pel maig del 68, pensàvem utòpicament que sota les llambordes hi havia la platja, però més endavant ens varem adonar desencisats que l’únic que hi havia eren les clavegueres de l’Estat.
*
Em pregunto si no seria més pràctic prendre les mesures oportunes per evitar els accidents abans que es produïssin, i no després com es sol fer habitualment.
*
El millor que fan els dictadors durant el seu mandat, és l’acte de morir-se i quan més aviat ho facin, millor.
*
Europa és com un immens aparador pels africans, la terra promesa. Malauradament enmig d’Àfrica i aquest suposat paradís, hi ha l’estret i la Guàrdia Civil.
*
Per cert, potser ja seria hora d’anar canviant la lletra de l’himne nacional de Catalunya, encara no entenc com no ens han acusat d’apologia del terrorisme, donat el seu contingut. I és que aquí, que som tan primmirats en aquestes coses, en aquest sentit crec ens ha mancat sensibilitat.
*
Parlant de fets de fa anys, confesso públicament a fi i efecte que en quedi constància, que el maig del 68 no era a París, ni a la tancada d’intel·lectuals a Montserrat, o a la Caputxinada, ni menys encara he estat fitxat pel TOP. En aquelles èpoques estava enfeinat en viure la joventut sense preocupar-me de res, mal que ara em pesi. Però ja està fet i així va succeir.
*
Deia el vell polític gàllec que la política té estranys companys de llit. Però n'hi ha que a més d'estranys són menyspreables.
*
La política és també l'art de dir una cosa, pensar-ne una altra, fer-ne una tercera. I cobrar la comissió.
*
Déu li ordena que elimini
el fill d'una coltellada.
Els caps dels camps d'extermini
eren també gent manada.
Quatre mil mots. Pere Quart.
*
*
La nostra pròpia insignificança ens fa cercar desesperadament una déus superiors, per tal de diferenciar-nos dels altres animals. Ells, en canvi, no els necessiten per a res, son prou conscients del paper que els hi ha tocat representar en aquesta auca.
*
M’agrada a nivell personal, la tasca del senyor Subirachs a la Sagrada Família. Sempre m’ha donat la sensació que és una persona extremadament honesta.
*
Els Imams marroquins demanen mesquites per orar ells i els seus seguidors. Em pregunto si les que tenien al Marroc no els agradaven.
*
He de confessar que veure un capellà vell amb sotana, em fa basarda, i si és Jove – que n’hi ha – em fa por.
*
El missatge de Jesús de Natzaret és perfectament compatible amb l’agnosticisme més radical.
*
Ningú és il·legal pel fet de no tenir papers, car de ser així, els déus serien tots il·legals.
*
De fet, viure sense tenir fe, és molt més complex del que pugui semblar a simple vista, car és ben bé viure per a no res.
*
Si com ens diu Cioràn, les idees són totes neutres en si mateixes, no culpem les idees dels disbarats dels homes, en aplicar-les per a la seva pròpia conveniència; criminalitzem-los a ells i intentem preservar la essència i la puresa d’aquetes, puig és possible que alguna vegada si arribem a ser éssers civilitzats, ens facin falta.
*
Ser immortal, repetir incansablement fins l’infinit tots i cadascun dels postres errors quotidians.
*
Aixó de l’església, és com una empresa que té un bon producte però no ven ni brot perquè els seus representants son uns pèssims professionals. Necessiten urgentment un bon director comercial
*
Em pregunto com és que sent Espanya un país tan Marià, na Verge ha fet les seves aparicions més estel·lars a Lourdes i Fàtima..
*
És possible que els agnòstics, siguem els que més temps perdem parlant i ballestrejant sobre les religions. Curiós!
*
No et vai veure a la verbena
Hi havia un lleno, que bueno!
Un lleno de por! Quin lleno!
hasta la lluna era llena!
Pere Quart (Quasi un paradis, 1951)
Que nosaltres ja pagarem els royalties, oblidava.
*
No és veritat que tots els camins portin a Roma, car després de més de cinquanta anys d'anar per molts d'ells, mai no hi he arribat.
*
Li deia un dia en Jesús Quintero a Pedro Ruiz, que tenia la sensació que a TVE hi havia molts transeünts. Jo afegiria que de vegades dona la sensació que el que hi ha son molts semovents.
*
És cert que el castellà està amenaçat a Catalunya, la meva filla Anna i els seus amics no el parlen, puig ho fan en andalús.
*
El més semblant a la bellesa absoluta ho trobareu a la Vall d’en Bas a trenc d’alba, o a la vostra Itaca particular.
*
Amb el pas dels anys, cada vegada m’agrada més en Raimon.
*
Tsarrampoines, que és una paraula inventada, ben bé podria referir-se a les despulles del Tsar de totes i cadascuna de les Rússies.
*
Una de les frases més genials que he sentit en la meva vida, la va dir el meu pare en assabentar-se que en Camilo José Cela havia guanyat el premi Nobel de literatura.
En veure’m tan emprenyat, va comentar-me: Noi! Aquest Cela és un barrut amb bons amics.
I crec que tenia més raó que un Sant.
*
Els mossos d’esquadra, son els únics que quan es muden porten espardenyes.
*
Abans, contra Franco, a Catalunya gairebé ningú volia ser funcionari. Ara hi ha cua. És ben cert que contra Franco vivíem millor.
*
Un artista del tipus que sigui, es repeteix constantment al llarg de la seva obra, tot i que n’hi ha que ho dissimulen millor que altres.
*
Em pregunto si els escriptors negres tenen blancs que escriguin per a ells.
*
L’art com a simple imitació de la naturalesa, no és més que una mala copia d’una imperfecció gairebé perfecta.
*
No tant però, si tenim en compte els milions d’anys que porta assajant les sortides i postes de sol i que poques vegades li queden bé.
*
És possible que estem assistint al naixement d’un mite com el de Jesús de Natzaret o Mahoma, tot depèn que Ossama Bin laden trobi un biògraf com Sant Pau.
S11205I2
The son of wealthy and influential Athenian parents, Plato began his timberland chukka boots philosophical career as a student of Socrates. When the master died, Plato travelled timberland waterproof boots to Egypt and Italy, studied with students of Pythagoras, and spent timberland work boots several years advising the ruling family of Syracuse. Eventually, he returned timberland custom boots to Athens and established his own school of philosophy at the Academy.For students enrolled there, Plato tried timberland high top boots both to pass on the heritage of a Socratic style of thinking and to guide their progress through mathematical learning to the achievement of abstract philosophical truth. http://www.officalsale.com/specials.html