Doncs sí senyor, finalment he fet un cop de cap hi he obert aquest pensiu on poder-hi abocar idees, sensacions, pensaments i reflexions.I perquè aquest pensiu?
De petit, m'agradava asseure'm davant de la màquina d'escriure de mon avi, una d'aquelles com les que feia servir la Jessica Flecher, i escriure tot allò que em passava pel cap. M'hi passava hores fins que la veu de la meva àvia trencava la pau d'aquell moment amb el seu "a taula!". Aquella màquina d'escriure va marcar la primera etapa de la meva vida i va esperonar una de les il.lusions que, a dia d'avuí, encara no he dut a terme: escriure un llibre.
Passada aquesta etapa, la producció escrita va baixar a nivells mínims, per no dir inexistents, ja que escriure de puny i lletra no era el mateix. Tot i així, els últims quatre anys, m'he tornat a animar i he fet algunes incursions en el meu món interior per extreure'n petits pergamins que guardo com a embrions d'un futur projecte escrit.
Com diu mon avi, paciència, silenci i molta voluntat.
Així doncs, espero que aquest bloc sigui el primer pas per afixar l'hàbit d'escriure.
Escriure un llibre, plantar un arbre i tenir un fill... ¿ o bé escriure un arbre, plantar un fill i tenir un llibre ?. Escriure, plantar o tenir ¡¡ vet aquí la questió !!
Ja trigues massa company, a fi de comptes un teclat és un teclat amb o sense Tippex ;)
Rep una forta abraçada d'un 'apolític' amic (i ja ha plogut).
Je, je, je...també et vas comprar una col.lecció en fascicles de plomes per escriure, oi ? Jo de la maquineta de l'avi només recordo com se'm colaven els dits entre les tecles edemoniades i com havies de posar els paperets de Tippex, si se'm permet fer publicitat, i repetir la lletra perquè quedés esborrada ! Visca l'ordinador i les noves tecnologies...encara que sigui menys romàntic i inspirador...
Petons des de Tel Aviv !