Doncs sà senyor, finalment he fet un cop de cap hi he obert aquest pensiu on poder-hi abocar idees, sensacions, pensaments i reflexions.I perquè aquest pensiu?
De petit, m'agradava asseure'm davant de la mà quina d'escriure de mon avi, una d'aquelles com les que feia servir la Jessica Flecher, i escriure tot allò que em passava pel cap. M'hi passava hores fins que la veu de la meva à via trencava la pau d'aquell moment amb el seu "a taula!". Aquella mà quina d'escriure va marcar la primera etapa de la meva vida i va esperonar una de les il.lusions que, a dia d'avuÃ, encara no he dut a terme: escriure un llibre.
Passada aquesta etapa, la producció escrita va baixar a nivells mÃnims, per no dir inexistents, ja que escriure de puny i lletra no era el mateix. Tot i aixÃ, els últims quatre anys, m'he tornat a animar i he fet algunes incursions en el meu món interior per extreure'n petits pergamins que guardo com a embrions d'un futur projecte escrit.
Com diu mon avi, paciència, silenci i molta voluntat. Â
Aixà doncs, espero que aquest bloc sigui el primer pas per afixar l'hà bit d'escriure.
Escriure un llibre, plantar un arbre i tenir un fill... ¿ o bé escriure un arbre, plantar un fill i tenir un llibre ?. Escriure, plantar o tenir ¡¡ vet aquà la questió !!
Ja trigues massa company, a fi de comptes un teclat és un teclat amb o sense Tippex ;)
Rep una forta abraçada d'un 'apolÃtic' amic (i ja ha plogut).
Je, je, je...també et vas comprar una col.lecció en fascicles de plomes per escriure, oi ? Jo de la maquineta de l'avi només recordo com se'm colaven els dits entre les tecles edemoniades i com havies de posar els paperets de Tippex, si se'm permet fer publicitat, i repetir la lletra perquè quedés esborrada ! Visca l'ordinador i les noves tecnologies...encara que sigui menys romà ntic i inspirador...
Petons des de Tel Aviv !