La pau és el respecte al dret dels altres. Individuals i col·lectius. I la democrà cia, que tothom es posa a la boca en benefici propi, és la millor manera que podrem trobar mai perquè aixà sigui. Però quin sentit té una democrà cia immobilista que no serveix per treballar democrà ticament per fer realitat les il·lusions i els projectes de futur?
Que la constitució espanyola permeti la lliure concurrència a les eleccions de totes les opcions polÃtiques i alhora moltes d'aquestes opcions polÃtiques, com les independentistes, no tinguin cap possibilitat constitucionalment parlant per poder portar-se a terme és una burla del sistema democrà tic. I aquesta és la mare dels ous .
El ZP no té cap possibilitat de fer jocs de mans sense pagar-ne un preu polÃtic. O el paga Espanya i la seva configuració present i futura o el pagarà ell polÃticament amb la pèrdua de la Moncloa. L' assenyat, preu per preu, seria afrontar d'una vegada per totes el problema de cara. Agafar el bou per les banyes. I no tenir por de la democrà cia.
El respecte al dret a l'autodeterminació només pot tenir dues conseqüències:
- Els bascos i els catalans i qui ho cregui convenient decideixen esdevenir estat per majoria en referèndum. Cosa que per força voldrà dir que l'actual situació no és, objectiva i subjectivament parlant, democrà tica.
- L'opció Joan Manel Serrat: "com més català em deixen ser, més espanyol em sento" i un cop reconegut el dret, s'esvaeix la polèmica.
Cap de les dues opcions em semblen fora de lloc si aixà ho decideix la ciutadania. Perquè qui pot tenir por de la democrà cia? Els no demòcrates. Els que s'amaguen darrere aquest mot, per assegurar que res pugui canviar.
SÃ, el PP fa una oposició destructiva, és el seu model i el seu paper. Ells sabran... o no!
Però com hi pot perdre més en ZP?
Apostant per un model com l'irlandès amb un procés amb el reconeixement del dret a decidir a 20 anys vista on s'han de cobrir etapes satisfactòriament per seguir avançant? O ni si ni no, ni blanc ni negre, res per aquà res per allà ... i no massa cosa més tancant, en qualsevol cas, la porta a la resolució del conflicte?Crec sincerament que la segona opció segur que és dolenta.
Com el Sadam Hussein que el posaren els americans per fer front a l'extremisme islamic xiita i després el llevaren.
I mentre posen i lleven dictadors fan un negoci de milions de dolars armamentistic i petrolier espectacular.