Vinc del concert al palau de la música catalana i he de dir que m'ha paregut fantà stic. I crec que la sensació no és meua només, si he de jutjar correctament el somriure contagiós que corria pel galliner. A més de fer un repàs complet i generós del seu repertori -m'hagués agradat escoltar també la balada de la garsa i l'esmerla, però no es pot tindre tot- Raimon ha fet un parell de comentaris que m'han fet reflexionar. Per una banda, ha fet veure la seua disconformitat amb la llei de la memòria històrica. Per una altra, ha recordat els seus anys d'escola com anys de desinformació, mentides i enganys continuats, de negació de cultura, llengua i història.
És cert que per a molts l'escola ha "desensenyat" en molts sentits. Però també és cert que les millors lliçons rarament es donen dins d'una aula.
Amb tot això, només puc dir-li una cosa: grà cies, mestre.
P.S.: Qui ja ho sap tot, que no vaja a escoltar-lo.
