ERC vol dir Esquerra Republicana de Catalunya
En l’època d’en Barrera, el partit era eRC , més republicà que catalanista i més catalanista que d’esquerres.
En l’època d’en Colom, el partit era eRC, més catalanista que republicà i més republicà que d’esquerres.
Ara amb el tàndem Carod-Puigcercós el partit es ErC , més d’esquerres que catalanista i mes catalanista que republicà.
.L’estratègia començada als finals del 90 per en Carod i recolzada per en Puigcercós per créixer i adaptar-se a la realitat catalana, va esser la de donar mes pes a la lletra E d’Esquerra que les altres. L’idea no es pas dolenta, es tractava de adaptar-se a les noves circumstancies per fer créixer el partit.
En els 80, ERC encara vivia dels antics militants de la república, antics combatents que s’emocionaven més amb la bandera de la república que amb l’estelada.
Amb eRC el partit va obtenir bons resultats però es va anar desinflant degut a que no varen saber canviar el vell discurs republicà i adaptar-lo a les noves regles de joc. Cap al final del 80 eRC anava cap a la desaparició.
En els inicis dels 90, ERC va recollir el suport dels joves independentistes de
Amb eRC el partit va sorgir amb força de la seves catapultes però es va anar desinflant en el moment que es va tenir que definir i concretar el programa polític. Van tornar aparèixer les ombres de esser un partit testimonial
Cap al finals del 90 i els principis del 2000, desprès de la escissió i posterior desaparició del PI, ERC va aglutinar el suport dels catalanistes que no els hi agradava el gir dretà del nacionalisme català junt amb la nova joventut que lo del Marxisme li sonava marcià. Tant la lletra C com
Amb ERC el partit va connectar amb el sentiment de la gent inconformista i independentista de la societat catalana i malgrat tot la falta de suport del establishment català es varem obtenir els millors resultats des de la república. En el primer moment ERC va intentar aplicar la política C de catalanista, apostant quasi tot a una carta: L’Estatut. Al final aquesta carta quasi la tornar a fer-la fora del mapa.
Ara en cap al final del 2000, desprès del fracàs de l’Estatut, les cartes que li queden es la carta de
Els millors resultats de han estat quan les tres lletres tenien el mateix, fou duran l’època d’en Macià. Desprès, també només ERC ha obtingut bons resultats es quan la lletra E i
Ara veurem que passarà en les properes eleccions si el pes de
El temps ho dirà!
S'ha vist que, a l'hora de la veritat, tant ERC com CiU acaben duent a terme les mateixes polítiques, que es basen en el "peix al cove". Com pot ser que els dirigents d'ERC hagin permès l'espanylització vergonyosa de la televisió nacional? Com pot ser que no votin en contra d'uns vergonyosos Pressupostos de l'Estat que incompleixen greument el que marca l'Estatut (que ja tampoc era gaire!)?
El que cal és un partit que, per sobre d'estèrils enfrontaments dreta-esquerra (a la pràctica en pujar al govern les polítiques en l'àmbit econòmic i social no són gaire dispars) posi per damunt de tot Catalunya i la seva construcció nacional. A quest partit és el Partit Republicà Català. La seva web és www.indpeendentistes.cat . Molt interessant és el blog de les sevs joventuts.
Endavant i independència!
Bon nadal.
Bon Nadal company,
Aquesta ha estat la meva expereriència en 15 any de militancia i 4 any de simpatitzant.
Tots els partits evolucionen segons les circumpstancies de la societat, ara en aquest moments degut a molts factors, un d'aquest es tot el que ha passat amb el l'estatut, fer donar més pes la lletra E que a es demes es el que els nostres diriguens es senten amb més suport i més comode.
Tornar a passar amb l'infern de la brunette mediatica i dels cercles progresistes espanyolistes am la complicitat dels de la dreta catalana regionalista atacant fin i tot personalment a la teva persona, cansa molt i no es pas gaire agradable. Es molt més fàcil sentir que estas fent una politica social per les persones o per el medi ambient d'esquerra i que els mateixos medis que abans et atacaben callen o fins i tot et diuen queho fas be.
Encare recordo que en Pujol va ser anomenat "Espanyol del anyo", no dic que aixó passi amb en Carod o en Puigcercós, pero que la Camara de Comerc o el Periodico doni d'aqui uns anys un premi quasevol a ERC per garantir l'estabilitat del govern de Catalunya o per fomentar les bones relacions entre els pobles d'espanya, no es pas descartable.
Hem de ser concients que no les persones son persones i no sempre es fàcil mantenir-se ferm. Tots som humans!
Els partits polítics d'aquí sols són gestors d'engrunes, i siguin del color que siguin acaben esdevenint col·laboracionistes. En el cas d'ERC, el salt ha estat ben ràpid, amb aquesta nova legislatura. Per mi, no cal esperar-ne res.
Republicana? que heu vist amb quines reverències van a presentar-se al Borbó?
Esquerra? a l'estil del Portabella potser, o les polítiques tan esquerranes que preconitza el Carod?
Catalanista? ah si, postnacional i de pixada llarga, això diuen.
Estic preocupat amb la feblesa del nostre poble, els partits son la expressió política del ciutadans i no hi ha cap més altre alternativa democràtica millor.
Crec sincerament que si la societat civil catalana fos mes forta els partits catalans reflectirien més els anhels dels catalans.
Per liderar un projecte de emancipació nacional es quasi impossible sense el suport implícit i èxplicit dels mitjans de comunicació, dels intel·lectuals, dels empresaris, dels estudiants, dels obrers, es a dir de la societat civil.
¿A on està aquesta societat civil avui en dia?, ERC s’ha sentit molt sola en aquesta legislatura defenen l’Estatut, només la manifestació pel dret a decidir, va donar il·lusió a continuar defenen el que els mitjans de comunicació, els intel·lectuals i els empresaris (Els estudiants avui en dia no pinten res i els sindicats estan lligats a la mamella del grans partits) volien enterrar de la manera més rapida possible.
Si ERC aparca la C de catalanisme i dona més força a la E d’esquerra es culpa de nosaltres, dels independentistes.
Si des de els catalanistes sobiranistes es continua atacant de forma destructiva, sense una crítica constructiva i amb voluntat de trencar-ho tot, la direcció d’ERC es veurà cada vegada més abocada cap l’E d’Esquerra, ja que per la C de catalanista no hi tindrà suport.
La R de republicana fa temps que ja no te cap sentit, es un lluita estèril i que nomes fa que ERC no sigui considerada en serio.
Han vingut per votants del PSC i també a canvi dels serveis prestats.
ERC ha perdut vots malgrat esser l’única que va defensar l'Estatut, per a mi es aquí a on hauríem de fer autocrítica.
En la política els gestos son tant importants com els fets i la forma que es comunica aquest gestos encara ho es més importat.
ERC no va administrà bé la posta en escena del vot negatiu i ara malgrat que va votar NO, els catalanistes sobiranistes l’ataquen per tot arreu mentre el qui hi va rebaixar l’Estatut a la mínima expressió, ha recollit els fruits, encara que per sort una mica minsos .
Si en part, però també perquè hi ha molta gent que no li va agradar com van fer fora en Maragall.
Aquesta gent mai votaràn a CiU de la mateixa manera que mai gent de CiU votaran a PSC. Aixó que en moltes coses son com deia en Carod en el seu millor moment: Son dues cares de la mateixa moneda.