Els dos munts de sobres, ben arrenglerats, fan patxoca. Al primer, les felicitacions que enviaré per correu. Al segon, les que donaré en mà . Enguany farà sis Nadals que amb la meva germana vam decidir fer les nostres pròpies felicitacions nadalenques i fer-les arribar als amics, a la gent que ens importa.
Cada any treballem de la mateixa manera. A través d'una imatge que m'ha suggerit alguna cosa, he escrit un poema que s'hi adigués. Hem procurat que imatge i poema fossin una mateixa cosa. Mirant enrere, m'adono a més que he aconseguit imprimir en les postals, una mena de testimoni del meu estat vital en aquell moment. Un bocà del que sóc transvestit entre els versos i el grafisme.
El millor, com sempre, no és pas la felicitació en sÃ, sinó tot el procés que comporta. A principis de novembre la meva germana ja comença a burxar-me perquè no m'encanti. Per motius laborals ella per Nadal té més feina del compte. Jo cada any acabo "il·luminant-me" a mitjans desembre i llavors correu-hi tots! No domino cap mena de programa informà tic d'aquests de dissenyar. Ella n'és una crack. Em coneix i de seguida sap traslladar la meva idea a la tangibilitat. Però sóc perfeccionista i no m'agrada la deixadesa.
No cal ni dir que agafem emprenyades monumentals, que cada any ens ho diem tot i que cada any em diu que serà la darrera vegada que m'ajudarà , però quan la gent comença a donar-li l'enhorabona per la bona feina feta -la seva facilitat per interpretar-me em meravella cada any- s'estova i acabem fent les paus sabent que l'any vinent tornarem a dir-nos el nom del porc.
Cercar les adreces, escriure-les als sobres, aturar-me un minut en no dir el mateix a tothom ni de la mateixa manera, adonar-te que cada any hi ha un nom nou i una nova adreça... Aquesta és la meva manera de celebrar el Nadal. Fugint de desproporcions, d'estupideses, emprenyant-me amb la meva germana, deixant a la bústia un poema, donant un tros de cartró amb quatre ratlles escrites a mà . Un bocà d'humil veritat per a la gent que sent, em fan.
 Â
Ara que es pot fer pera mail, les comptaria amb els dits d'una mà , les rebudes i les enviades. Tempus fugit