Aquest bloc ha superat les 50.000 visites des que al juliol es va posar en funcionament el comptador. Grà cies a tots els qui el llegiu i hi feu comentaris. Escriure-hi cada dia demana un cert esforç i, sobretot, constà ncia, però tots vosaltres feu que valgui la pena, i molt.
La superació d'aquesta xifra tan rodona ha coincidit amb la notÃcia publicada per Vilaweb sobre la Xarxa de Blocs Sobiranistes, que continua creixent cada dia. Ja n'informaven, des dels seus blocs, en Marcús i la SÃlvia MartÃnez.
La superació d'aquesta xifra tan rodona ha coincidit amb la notÃcia publicada per Vilaweb sobre la Xarxa de Blocs Sobiranistes, que continua creixent cada dia. Ja n'informaven, des dels seus blocs, en Marcús i la SÃlvia MartÃnez.
En l'assoliment de les 50.000 visites, que no m'esperava fins demÃ
o dimecres, hi ha tingut un gran pes la bona rebuda de l'article d'ahir
sobre la despolitització de la llengua, una idea expressada per Carod
que no ha estat ben rebuda per algunes persones (com Jordi Cabré, ara des del seu nou diari) i que sembla que ha sorprès també Jordi Pujol, de manera que us proposo ampliar-ho fent una ullada al núm. 2 del butlletà electrònic del Cercle XXI, de 27 de maig de 2004, on s'entrevista el president de l'associació Veu Pròpia.
I per acabar, us recomano la lectura de l'article que Uriel Beltran publica a E-notÃcies en la lÃnia de les Cròniques de la Catalunya postnacional que us oferia aquest bloc dissabte passat. També m'ha agradat saber, a través de Comunicació 21, que la revista National Geographic tindrà una edició en català . Una altra demostració evident que la Catalunya postnacional és més nacional que mai. I l'Avui recupera el text d'Anasagasti que en el seu dia ja va provocar un debat en aquest bloc. I Joan Barril, des del seu article a El Periódico prefereix exercir el periodisme ridiculitzant uns "independentistes de saló" abans que reconeixent la necessitat i legitimitat d'un referèndum d'autodeterminació que l'Estat ens nega i que posa en evidència les seves mancances democrà tiques. Tòpics desenfocats i periodisme estèril sempre per damunt de tot i de tothom.
I per acabar, us recomano la lectura de l'article que Uriel Beltran publica a E-notÃcies en la lÃnia de les Cròniques de la Catalunya postnacional que us oferia aquest bloc dissabte passat. També m'ha agradat saber, a través de Comunicació 21, que la revista National Geographic tindrà una edició en català . Una altra demostració evident que la Catalunya postnacional és més nacional que mai. I l'Avui recupera el text d'Anasagasti que en el seu dia ja va provocar un debat en aquest bloc. I Joan Barril, des del seu article a El Periódico prefereix exercir el periodisme ridiculitzant uns "independentistes de saló" abans que reconeixent la necessitat i legitimitat d'un referèndum d'autodeterminació que l'Estat ens nega i que posa en evidència les seves mancances democrà tiques. Tòpics desenfocats i periodisme estèril sempre per damunt de tot i de tothom.
I com a lectora, molt agraïda.
Benvolgut Xavier,
Seguint la teva suggerència, m'he adherit a la Xarxa de Blocs Sobiranistes. Encara no he actualitzat el bloc i per tant no he pogut comprovar si funciona correctament.
Grà cies per la teva tasca i endavant!!
Acceptar el decret de la llengua a les escoles és despolititzar-la ?
l'Única queixa de ERC davant aquest decret es l'invasió de competències per part del govern de Madrid, em pots explicar perquè amb aquest cas si, i amb la llei de Dependència no, recorda que aquesta va tenir el vot favorable dels independentistes en el Congreso.
Si t'interessa el tema de despolititzar la llengua, llegeix els enllaços d'aquest post i els de l'anterior i veurà s que no té res a veure amb el decret de mÃnims en ensenyament del govern espanyol.
El decret encara no s'ha acceptat, en el sentit que, fins que no s'apliqui, poden passar un munt de coses. Les competències sobre ensenyament són compartides entre la Generalitat i l'Estat, segons el nou Estatut, al qual, evidentment, calia donar suport incondicional.
En la mesura que ERC creu que la Llei de Dependència millora la qualitat de vida dels catalans i catalanes, no s'hi oposa (com tampoc s`'oposaria a un decret del govern espanyol que ens reconegui el dret a l'autodeterminació, per exemple). ERC està disconforme amb el decret, i busca les fòrmules legals per impedir que s'apliqui. En aquest cas, l'excusa és l'invasió de competències.