joanvila |
dilluns, 18 de desembre de 2006 | 08:34h
En el curs de les darreres setmanes he assistit a tres debats sobre el conflicte entre noves infraestructures i el territori. En tots he arribat a la mateixa conclusió. No fem prou pedagogia.Molta gent té la percepció que el model que seguim ens porta a destruir el territori en la seva totalitat. Un amic que ve a fer excursions em deia que està convençut que la humanitat està predestinada a la seva destrucció. M´ho deia mentre gaudíem l´espectacle del paisatge aquesta tardor. Un lector em va escriure que el meu desenvolupament sostenible és només la sostenibilitat del negoci, que l´activitat econòmica està soldada a la destrucció del medi ambient, la depredació dels recursos i la desaparició dels models culturals vinculats al coneixement.
Un diputat al congrés de Madrid del PSC que va assistir a la manifestació contra el quart cinturó, diu al diari «s´ha d´anar cap a un model sense tants desplaçaments privats; això és insostenible. Estic aquí perquè s´ha de defensar la terra.»
En Dani Bonaventura deia en un article a Diari de Girona que no li agraden els molins de vent en un paisatge. La Plataforma cívica antimolins de Portbou argumenta contra els molins dient que a més del paisatge, els molins afecten la salut pel soroll que fan.
Sé que els mitjans de comunicació magnifiquen els moviments «en contra de» pel fet que interpreten que aquests moviments són més sensibles que la resta de la societat. És igual que els raonaments siguin lògics o no, si protesten deuen ser més sensibles, encara que diguin barbaritats com això del soroll dels molins de vent. Malgrat això, hi ha d´haver més coses que expliquin l´amplitud d´aquests moviments.
Hi ha una identificació que és una derivada de l´especulació immobiliària. La monstruositat del creixement de la construcció i la velocitat de l´ocupació del territori amb noves urbanitzacions ha posat a tothom en guàrdia. Qualsevol cosa que es fa, encara que no hi tingui res a veure, es relaciona amb la construcció immobiliària, amb la sospita a partir d´ara de corrupció amagada. L´actual cultura de l´especulació i de viure del crèdit, ha fet perdre de vista del tot la cultura del treball i de l´estalvi. Es posa a tothom dintre el mateix sac; és igual un empresari industrial que investiga, que exporta, que inverteix en nous actius per millorar la productivitat, que un empresari que es dedica a comprar terrenys, que mira de convèncer ajuntaments per millorar la qualificació d´uns terrenys i obtenir guanys fàcils amb l´operació.
Hi ha també mancances en veure les coses. Per exemple, tots volem que no es modifiqui res, que tot funcioni igual, sense tenir en compte que la població ha passat de sis a set milions (oficials, em corregeix en Cuní). Si no modifiquem res, és evident que les coses no poden continuar igual que abans.
Finalment hi ha un problema polític. La MAT i el quart cinturó són temes de confrontació interna del govern que n´ha amplificat la seva percepció.
Massa derivades. No es dediquen prou energies a l´altre costat de la cultura del no. Ens refiem que igualment es construirà pel fet que és inevitable. Algú ha vist gaires campanyes d´Endesa o de REE, a part aquesta de fa una setmana? Algú ha vist gaires campanyes de la Generalitat, del Govern de Madrid, o de les patronals per millorar la opinió negativa? Poca cosa.
L´amic Ramon Iglesias es demanava un dia si veuríem una manifestació d´empresaris per defensar la MAT. Ja li dic jo que no la veurem. Han de canviar moltes coses per fer-ho possible. Es prefereix haver de tancar l´empresa abans de sortir al carrer.
La mateixa Generalitat es va imposar durant la darrera legislatura un estalvi de les campanyes mediàtiques amb el fi de millorar el control del pressupost. Com a resultat d´això moltes polítiques no han calat prou en la societat per manca de pedagogia.
Anem a posar exemples. El Pla energètic que es va aprovar amb tant de rebombori té moltes coses que podrien modificar els hàbits de la gent. El canvi dels aparells domèstics, de les calefaccions, les ajudes per inversions en estalvi i en renovables, tot això no és gaire si no s´acompanya de mesures de canvi d´hàbits. I no dic res del treball exemplificant de la mateixa administració de la Generalitat. Algú em pot dir quin control de la calefacció i de l´aire condicionat es fa en els edificis públics? Tothom hauria de tenir la percepció d´aquest control quan s´entra en qualsevol edifici públic. Algú em pot dir quants cotxes Prius hi ha al Departament de Medi ambient? Algú dintre l´administració compra els cotxes segons l´etiqueta A o tenint en compte l´emissió de CO2? Què espera el departament de consum per difondre els cotxes amb aquesta etiqueta quan és un mandat d´una directiva europea?
Dono fe que quan s´expliquen les coses el debat millora. Però per canviar l´efecte Nimby (no al meu pati de darrere) fa falta posar-hi molta energia i imaginació.
Quan parlem de noves carreteres, s´hauria d´acompanyar de les mesures ferroviàries de rodalies. O de projectes d´implantació de Vies d´Alta Ocupació (per on només poden circular cotxes amb més d´un ocupant) com va anunciar un dia Manel Nadal. O de projectes d´ordenació territorial deixant clar que una nova carretera no servirà per estendre l´especulació per aquell lloc. Només si som capaços de fer entendre que es veu el problema amb tota l´amplitud trencarem la tendència en la qual ens trobem.
La pedagogia ha de fer veure també que no només hem de mirar a prop, cal mirar també lluny. Si la variant de Girona s´hagués fet com s´havia projectat, avui no parlaríem de fer-la passar per l´autopista. Si el quart cinturó es fa com una via lenta, d´aquí uns pocs anys ens penedirem d´haver-lo fet.
A matemàtiques ens expliquen que les integrals són la inversa de les derivades. Doncs això mateix; davant tantes derivades soltes ens fan falta polítiques integrals i pedagogia. Molta pedagogia.
Hi ha també mancances en veure les coses. Per exemple, tots volem que no es modifiqui res, que tot funcioni igual, sense tenir en compte que la població ha passat de sis a set milions (oficials, em corregeix en Cuní). Si no modifiquem res, és evident que les coses no poden continuar igual que abans.
Finalment hi ha un problema polític. La MAT i el quart cinturó són temes de confrontació interna del govern que n´ha amplificat la seva percepció.
Massa derivades. No es dediquen prou energies a l´altre costat de la cultura del no. Ens refiem que igualment es construirà pel fet que és inevitable. Algú ha vist gaires campanyes d´Endesa o de REE, a part aquesta de fa una setmana? Algú ha vist gaires campanyes de la Generalitat, del Govern de Madrid, o de les patronals per millorar la opinió negativa? Poca cosa.
L´amic Ramon Iglesias es demanava un dia si veuríem una manifestació d´empresaris per defensar la MAT. Ja li dic jo que no la veurem. Han de canviar moltes coses per fer-ho possible. Es prefereix haver de tancar l´empresa abans de sortir al carrer.
La mateixa Generalitat es va imposar durant la darrera legislatura un estalvi de les campanyes mediàtiques amb el fi de millorar el control del pressupost. Com a resultat d´això moltes polítiques no han calat prou en la societat per manca de pedagogia.
Anem a posar exemples. El Pla energètic que es va aprovar amb tant de rebombori té moltes coses que podrien modificar els hàbits de la gent. El canvi dels aparells domèstics, de les calefaccions, les ajudes per inversions en estalvi i en renovables, tot això no és gaire si no s´acompanya de mesures de canvi d´hàbits. I no dic res del treball exemplificant de la mateixa administració de la Generalitat. Algú em pot dir quin control de la calefacció i de l´aire condicionat es fa en els edificis públics? Tothom hauria de tenir la percepció d´aquest control quan s´entra en qualsevol edifici públic. Algú em pot dir quants cotxes Prius hi ha al Departament de Medi ambient? Algú dintre l´administració compra els cotxes segons l´etiqueta A o tenint en compte l´emissió de CO2? Què espera el departament de consum per difondre els cotxes amb aquesta etiqueta quan és un mandat d´una directiva europea?
Dono fe que quan s´expliquen les coses el debat millora. Però per canviar l´efecte Nimby (no al meu pati de darrere) fa falta posar-hi molta energia i imaginació.
Quan parlem de noves carreteres, s´hauria d´acompanyar de les mesures ferroviàries de rodalies. O de projectes d´implantació de Vies d´Alta Ocupació (per on només poden circular cotxes amb més d´un ocupant) com va anunciar un dia Manel Nadal. O de projectes d´ordenació territorial deixant clar que una nova carretera no servirà per estendre l´especulació per aquell lloc. Només si som capaços de fer entendre que es veu el problema amb tota l´amplitud trencarem la tendència en la qual ens trobem.
La pedagogia ha de fer veure també que no només hem de mirar a prop, cal mirar també lluny. Si la variant de Girona s´hagués fet com s´havia projectat, avui no parlaríem de fer-la passar per l´autopista. Si el quart cinturó es fa com una via lenta, d´aquí uns pocs anys ens penedirem d´haver-lo fet.
A matemàtiques ens expliquen que les integrals són la inversa de les derivades. Doncs això mateix; davant tantes derivades soltes ens fan falta polítiques integrals i pedagogia. Molta pedagogia.
Sr. Vila,
Moltes gràcies, ara que s'acaba l'any, per la vostra continuada feina de divulgació, clarificació i ensenyament de com poden encarar-se problemes i questions importants.
I, sobretot, per continuar, amb el civisme, claredat i bon estil que us acredta, tot i les continuades demagògies que sobre temes que poden tractar-se objectivament, segueixen vessant gent il.letrada, encara que tinguin càrrecs a dit.
Moltes gràcies.
Si no ha llegit el número de novembre, li recomano els articles apareguts al monogràfic de la revista INVESTIGACIÓN Y CIENCIA (traducció de la Scientific American): Energia, presente y futuro.
Per descomptat, els articles hi són escrits per estudiosos que coneixen els temes, de institucions com el MIT, i no per demagogs ignorants.