Fa quatre dies iniciàvem aquest bloc precisament parlant de l’adéu d’edeta.org; de bell nou reprenem l’assumpte però amb una única finalitat: ja no torna-hi a parlar. Hui al suplement En domingo del periòdic Levante, sota el títol ‘Web’, l’amic Alfons Cervera en ha dedicat la seua columna setmanal. Ens ha emocionat al mateix temps que, a l’assaborir les paraules, amb el contingut ens ha entristit recordar i saber que edeta.org ja és història.
Reproduïm ací l’esmentat article per si voleu fer alguna reflexió per al punt i final
‘Web’Alfons Cervera (Levante 17-XII-06)
“Cuanto menos sabemos más muertos estamos. Siempre se ha dicho que cuando un medio de comunicación cierra sus puertas algo se ahoga dentro de cada uno de nosotros. Eso no es siempre así, pues hay medios y medios y algunos son pura bazofia moral, una exaltación de la falsedad, el destrozo infame de una ética que habría de ser inapelablemente la cabecera de la dignidad periodística. Aullar por los micrófonos de una emisora radiofónica, llenar de tinta embustera y fanática las hojas de un periódico o convertir un telediario en una lección perfecta de cinismo no es propio de la profesión de periodista sino más bien de los tahúres que se sientan delante del ordenador para fusilar sin contemplaciones de ninguna clase la decencia. Pero me gusta pensar que esos delincuentes de la palabra son los menos. Me gusta pensar que la profesión de periodista es la que busca la noticia única pero también busca no avergonzarse cuando cada mañana se enfrenta a lo que ha escrito el día anterior, ha dicho en las noticias horarias de la radio o en cualquiera de los informativos de la televisión. No es una profesión de mierdas, la periodística. Eso quiero decir. Y no sólo por erigirme en defensor absurdo de un gremio que, como todos los gremios, tiene sus luces y sus sombras, faltaría más. Pero Motes, Urdaci y Losantos no somos todos, ni hay más Amadeu Fabregat que el que hay. Desde ahí, desde esa confianza nada ciega en la necesidad de la información para que nos sintamos menos desprotegidos, cuento que SimeJordán ha cerrado en Llíria su www.edeta.org. Durante mucho tiempo esa página web ha sido una referencia para muchos usuarios de esos medios de información. Sé que provocaba adhesiones y rechazos, faltaría más. Sé que cuando alguien se lanza sin red a ese circo lleno de leones hambrientos que es tantas veces la política e incluso la versión más próxima y doméstica de la vida cotidiana, lo que diga o no diga de ese circo le puede costar el cuello. Dígase lo que se diga, durante todo el tiempo que esa página ha estado activa, hubo ahí un espacio abierto a la gente de Llíria y del Camp de Túria. Una audiencia plural aportaba en muchas ocasiones su propio punto de vista sobre lo que aparecía reflejado, o no, en sus informaciones. Me consta que personas de todo signo político e ideológico del pueblo y la comarca participaban en ese juego hermoso de la comunicación intergaláctica. Un día, la cosa se fundió. No hace mucho de eso. Sólo unas semanas. Presiones diversas –justificadas o no, allá cada cual con sus motivos- han acabado con las fuerzas del anfitrión y, como anunciaba él mismo en un comunicado, ha "triturado" la página. Se acabó lo que se daba. Habrá quien se alegraránde su liquidación y quien no. Pero en el fondo, y por encima de las reacciones particulares, lo triste es que una voz crítica ha sido borrada del mapa de la información y la opinión periodísticas. Esto no debería de alegrar a nadie, ni siquiera a quienes se sentían maltratados por esa voz, una voz que pudo equivocarse algunas veces (a ver quién no se ha equivocado nunca) pero que siempre estuvo en su sitio, donde los debates más imprescindibles sobre lo que pasaba o no pasaba en sus alrededores reclamaban su presencia. La página en blanco de la edeta de Sime Jordan es lo que queda de aquella arriesgada, casi épica, singladura. No es la noticia de su cierre un buen regalo para la Navidad. Y tanto que no lo es. Y tanto.”
Anònim de Llíria |
dijous, 28 de desembre de 2006 | 19:59h
Només lamentar la clausura d'una web , oberta, plural i en català que era propera al sentir ideològic de molts edetans, que comparteixen una manera d viure i d' entendre la vida a la seua ciutat. Vull creure q el fet d'existir una web com aquesta amb tant d ressò i eixa participació fa il.lusionar-se en que una nova Llíria es pot aconseguir perquè la gent vol, no per altra cosa.
Si una cosa aixi s'ha fet una vegada es pot tornar a fer, almnys a servit a gent com jo per a obrir els ulls i tindre una major esperança.
jo no sóc edetana però hi vaig cada dissabte per treballar. Entrava sovint a edeta.org per saber més d'una ciutat que m'agrada molt i m'admirava de la quantitat d'informació/participació que hi havia, fins i tot alguna vegada havia col·laborat enviant informació...
des de l'horta envejava edeta.org per trobar-la com un model a seguir per cohesionar altres comarques...
no sé ben bé quins han estat els motius del tancament de diari digitals ( tot i que els he preguntat) però la veritat és que coincidisc amb Alfons Cervera que és una llàstima que haja tancat amb la gran tasc que estava realitzant...
Anònim |
diumenge, 17 de desembre de 2006 | 21:29h
Cadascú de nosaltres podríem fer una xicoteta anàlisi de si som dels que hem ajudat a tancar la web o de si hem estat recolzant-la per a allargar la seua vida. Propose als interessats un senzill qüestionari. De les respostes que us doneu inferireu de quin grup sou:
Crec que podria haver fet quelcom per col.laborar amb la vida d’aquest medi d’informació?
Sí no ho he fet. Quin ha estat el motiu?
Si ho he fet. Crec veritablement que he ajudat al Sime a dur-lo en davant o simplement l’he tirat una maneta en algun moment i he quedat bé?
Tinc la consciència de que per enviar un article o un comentari era col.laborador de la web o l’ajudava a viure d’alguna manera? O mes bé pense que estava fent un ús d’un espai informatiu que m’estaven oferint de manera oberta i sincera?
Crec que sempre que he manat articles o escrits he respectat el que la web siga un espai plural, en català, i que serveixcaper a compartir idees, informació, noticies, cultura? O més bé m’ha servit per a difondre el que es pensava o es volia contar en altres entitats o també per a desdir a d’altres oposades a la meua?
Ajudar a la web ho has viscut com si fos un compartir? O potser la teua vivència ha estat la de fer un treball de cara a un públic o donar una imatge determinada?
T’has sentit plenament satisfet quan s’ha publicat quelcom teu? O t’ha donat un terrible mal de panxa quan has llegit alguna cosa que no t’agradava o que no comparties?
He segut honest amb la línia de la web en tot moment? O potser alguna vegada he intentat que aquesta puga variar o canviar en funció dels meus interessos o creences?
Sempre he ‘passat’ una informació vertadera i objectiva? O aquesta informació donada volia per amunt de tot influir en el pensament dels llirians?
Quan he percebut que Sime necessitava ajut m’he he sentit al seu costat en eltreball que suposa mantindre la web? O més bé l’he animat a continuar treballant?
Personalment jo ja sé en quin grup estic i us reconec que àdhuc considerant-me amic seu no quede ben parat. Llarga vida al Sime. Gràcies Sime.
No hi ha que donar-li més voltes, cadasqú és responsable dels seus actes, no del dels demés. L'únic responsable del tancament d'edeta és el propi responsable de la seua existència. Aquells que ara es lamenten del tancament tenen tot el dret de fer-ho però no de buscar responsables. A tots ens agrada que hi haja gent que treballe o lluite per coses que sentim properes, però a l'hora de implicarnos en eixa lluita amaguem el cap sota terra. I no sols parle per edeta.org, sinò per qualsevol moviment social, de llibertat, de compromís... Qui vullga recollir el fruit que sembre i treballe el camp. En aquestes coses u no pot quedar-se esperant i lamentant sense fer res.
Jo no vaig a ser menys, i com es sol fer ací i com es feia a edeta.org no vaig a signar el text amb el meu vertader nom.
Desencís| Adreça electrònica |
diumenge, 17 de desembre de 2006 | 19:33h
Des que va açò de l'internet i els diaris digitals m'ha preocupat el valor que tenen aquests diaris. Els escrits personals, sense paper, només a la xarxa, sembla que no "valen" tant com els que es publiquen a impremta, són més efímers. En canvi, el calor de la immediatesa, el dinamisme de la web i la proximitat del medi són valors necessaris a tenir en compte.
Edeta.org enganxava perquè es fonamentava en la immediatesa, era dinàmica, diversa, i era un producte col·lectiu malgrat que el treball sord i constant el posava Sime. Potser el paper té més reconeixement, potser cal dissenyar estratègies que donen més significació o pes als diaris digitals. Mentrestant, jo recordaré l'aventura d'Edeta com una a inicativa pionera i important a la nostra comarca. No vull fer-ho més llarg, opine com Alfons, no és una bon regal que se'ns apague un estel.
Anònim |
diumenge, 17 de desembre de 2006 | 11:12h
Els lectors d´Edeta.org ens hem quedat sense saber el perquè de tot plegat. Només hi ha referències i poc més. Caldria una explicació pública del qui ha fet qué per poder passar factura quan tocara.
Fa cinquanta anys per primer vegada una colla de nacionalistes valencians es van trobar a les Fonts de Llíria. El Camp de Túria agraeix d’aquesta manera el compromís vitalici d'aquests homes que iniciaren el reviscolament del País.
Recull d’escrits del concert al Pla de l’Arc el 21 de novembre del 2009 amb Miquel Gil, Pep Gimeno ‘Botifarra’, l’Orquestra Àrab de Barcelona i la Unió Musical de Llíria dins dels actes commemoratius de la campanya ‘400 anys d’absència dels Moriscos del Camp de Túria’ organitzada pe l’Institut d’Estudis del Camp de Túria
Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics
"València necessita una cançó" és un documental que s'endinsa en el gran moment que travessa la música en valencià. Més de 30 músics, periodistes i professionals del gremi analitzen el que coincideixen a denominar com el millor moment del sector de tots els temps.
A través d'aquest servei, es poden traduir automàticament textos sencers i també pàgines web de llengües com l'anglès, l'alemany, el rus o el xinès al català i també a la inversa
Amb RodaMots podeu rebre cada dia, per correu electrònic, un breu missatge amb una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d’ús.
Una iniciativa de Softcatalà i Escola Valenciana per a promoure l'ús de programari en valencià (el programari en català al País Valencià i preferentment en variant valenciana)
Només lamentar la clausura d'una web , oberta, plural i en català que era propera al sentir ideològic de molts edetans, que comparteixen una manera d viure i d' entendre la vida a la seua ciutat. Vull creure q el fet d'existir una web com aquesta amb tant d ressò i eixa participació fa il.lusionar-se en que una nova Llíria es pot aconseguir perquè la gent vol, no per altra cosa.
Si una cosa aixi s'ha fet una vegada es pot tornar a fer, almnys a servit a gent com jo per a obrir els ulls i tindre una major esperança.
jo no sóc edetana però hi vaig cada dissabte per treballar. Entrava sovint a edeta.org per saber més d'una ciutat que m'agrada molt i m'admirava de la quantitat d'informació/participació que hi havia, fins i tot alguna vegada havia col·laborat enviant informació...
des de l'horta envejava edeta.org per trobar-la com un model a seguir per cohesionar altres comarques...
no sé ben bé quins han estat els motius del tancament de diari digitals ( tot i que els he preguntat) però la veritat és que coincidisc amb Alfons Cervera que és una llàstima que haja tancat amb la gran tasc que estava realitzant...
Cadascú de nosaltres podríem fer una xicoteta anàlisi de si som dels que hem ajudat a tancar la web o de si hem estat recolzant-la per a allargar la seua vida. Propose als interessats un senzill qüestionari. De les respostes que us doneu inferireu de quin grup sou:
Crec que podria haver fet quelcom per col.laborar amb la vida d’aquest medi d’informació?
Sí no ho he fet. Quin ha estat el motiu?
Si ho he fet. Crec veritablement que he ajudat al Sime a dur-lo en davant o simplement l’he tirat una maneta en algun moment i he quedat bé?
Tinc la consciència de que per enviar un article o un comentari era col.laborador de la web o l’ajudava a viure d’alguna manera? O mes bé pense que estava fent un ús d’un espai informatiu que m’estaven oferint de manera oberta i sincera?
Crec que sempre que he manat articles o escrits he respectat el que la web siga un espai plural, en català, i que serveixca per a compartir idees, informació, noticies, cultura? O més bé m’ha servit per a difondre el que es pensava o es volia contar en altres entitats o també per a desdir a d’altres oposades a la meua?
Ajudar a la web ho has viscut com si fos un compartir? O potser la teua vivència ha estat la de fer un treball de cara a un públic o donar una imatge determinada?
T’has sentit plenament satisfet quan s’ha publicat quelcom teu? O t’ha donat un terrible mal de panxa quan has llegit alguna cosa que no t’agradava o que no comparties?
He segut honest amb la línia de la web en tot moment? O potser alguna vegada he intentat que aquesta puga variar o canviar en funció dels meus interessos o creences?
Sempre he ‘passat’ una informació vertadera i objectiva? O aquesta informació donada volia per amunt de tot influir en el pensament dels llirians?
Quan he percebut que Sime necessitava ajut m’he he sentit al seu costat en el treball que suposa mantindre la web? O més bé l’he animat a continuar treballant?
Personalment jo ja sé en quin grup estic i us reconec que àdhuc considerant-me amic seu no quede ben parat. Llarga vida al Sime. Gràcies Sime.
No hi ha que donar-li més voltes, cadasqú és responsable dels seus actes, no del dels demés. L'únic responsable del tancament d'edeta és el propi responsable de la seua existència. Aquells que ara es lamenten del tancament tenen tot el dret de fer-ho però no de buscar responsables. A tots ens agrada que hi haja gent que treballe o lluite per coses que sentim properes, però a l'hora de implicarnos en eixa lluita amaguem el cap sota terra. I no sols parle per edeta.org, sinò per qualsevol moviment social, de llibertat, de compromís... Qui vullga recollir el fruit que sembre i treballe el camp. En aquestes coses u no pot quedar-se esperant i lamentant sense fer res.
Jo no vaig a ser menys, i com es sol fer ací i com es feia a edeta.org no vaig a signar el text amb el meu vertader nom.
Des que va açò de l'internet i els diaris digitals m'ha preocupat el valor que tenen aquests diaris. Els escrits personals, sense paper, només a la xarxa, sembla que no "valen" tant com els que es publiquen a impremta, són més efímers. En canvi, el calor de la immediatesa, el dinamisme de la web i la proximitat del medi són valors necessaris a tenir en compte.
Edeta.org enganxava perquè es fonamentava en la immediatesa, era dinàmica, diversa, i era un producte col·lectiu malgrat que el treball sord i constant el posava Sime. Potser el paper té més reconeixement, potser cal dissenyar estratègies que donen més significació o pes als diaris digitals. Mentrestant, jo recordaré l'aventura d'Edeta com una a inicativa pionera i important a la nostra comarca. No vull fer-ho més llarg, opine com Alfons, no és una bon regal que se'ns apague un estel.
Me quede en la frase que diu ¨´´CUANDO MENOS SAVEMOS MAS MUERTOS ESTAMOS´´ que algu se a plique el cuento.