La idea de començar a fer un bloc on expressar les meves idees radicals va sorgir el famós 30 de setembre, el dia de l’aprovació de l’encara Estatut, abans de ser capat i per esdevenir “estatutet”. Vaig anar a sopar a ca ma germana, on el meu cunyat (en Tallaferro) ja tenia a punt el xampany. Festa festa !!
Que no, Tallaferro, que no... que això no és més que foc d’encenalls, que el finançament caurà a la primera, i després tot el blindatge i el tema de la Justícia.... aquestes eren les meves respostes a la “festa festa”. Així que vaig decidir obrir un bloc per palesar els meus vaticinis de manera que fossin comprovables, i també perquè tan ell com ma germana sempre m’insistien que no hi havia prou amb petar la xerrada fins a la matinada, que havia de dir el que pensava a tothom.
Aquest fou el fi del Bloc Botxí des del seu inici, ara farà un any.
I ara que farà un any, també serà la fi. (...)
Vaig optar per Vilaweb donada la gran qualitat de molts dels blocs i blocaires, incomparablement superior a la competència. En realitat, sempre havia pensat que el meu bloc histriònic no s’hi faria un lloc i només seria llegit pel meu cunyat i per ma mare, a qui també li ho vaig comentar.
Amb la mà al cor, mai no m’he preocupat de tenir o no audiència, això ha estat un entreteniment gratuït, sense ànim competitiu (per una vegada en ma vida !). Si hagués cercat lectors o aprovació hauria moderat la botxineria però aleshores no m’ho hauria passat bé.
Com ja s’ha comentat, curiosament alguns dels postings que a mi m’havien agradat més no han tingut molta acollida, i en canvi d’altres menys elaborats han recollit un grapat de visites i comentaris. Pensaré sobre això, però no pas avui.
El motiu de tancar el Bloc Botxí és la manca de temps personal per mantenir un nivell decent de posteig i de contestes. Com sabeu, la meva vida és molt atrafegada, viatjo molt, faig horaris indecents... No és que m’estalviaré gaire cosa, però, si més no, no tindré el neguit de pensar que no estic mantenint el bloc com m’agradaria. És només això, no hi ha cap altre motiu. He volgut donar-me un any sencer, perquè tenir un bloc durant dos mesos no té interès.
El millor que he tingut a Vilaweb sou els coblocaires. No és el tòpic, és la pura realitat : crec que no hi ha cap altre indret de comunicació lliure on es pugui trobar la qualitat i quantitat de debat, idees i vivències, si més no en català.
Anuncio això amb una setmana d’antel·lació per oferir l’últim posting als lectors. El darrer posting el fareu vosaltres : si voleu, poseu-me preguntes o temes que voleu que comenti, del que sigui, “polític-militars”, “sense la caputxa”, o el que us passi pel barret. És el vostre posting, amics.
(Nota : la foto d’avui és el meu quadre favorit, és un Renoir que es troba a l’Art Institute de Chicago. Els cabdells de llana sembla que es puguin palpar. Us el recomano vivament, si teniu l'oportunitat.)
Molta sort i fins aviat,
Ismael.
Gràcies pel comentari, però no et sortiria a compte ser "botxí com jo". Que una cosa és escriure un bloc, i una altra la vida real. A reveure.
Lamento la teva marxa. Malgrat certa tirada al talibalisme, crec que passant pel sedàs la palla inservible, hi havia veritats més o menys aprofitables. Sigui com sigui, que una veu s'apagui, sempre és motiu d'aflicció. Demana als reis una caputxa nova, la destral ja te la paguem entre tots, va. Bona sort!
Crec que el primer (o, si més no, un dels primers) blocs de Vilaweb que vaig llegir va ser "Els dies i les dones". El veia als blocs del dia de la portada de Vilaweb, i el títol era suggeridor, així que un dia el vaig obrir, i segurament des d'aleshores em vaig enganxar als blocs.
Gràcies per destriar el gra de la palla. De fet, és el més important, ultra les frases més o menys "colorides" que he escrit. A reveure.
...si més no per repetir ja que l' "altre" encara no escolta-va....
Llanço la primera pregunta per al proper post : Com pots filar sempre tant prim el risc, mirar-te'l de fit a fit, escopir-li a la cara i quedar tant ample? Bé ja ens ho explicaràs entre cava i cava... i sense caputxa!
Tallaferro... no s'hi val, aquest "insider trading" tan descarat :-)
Tu ets molt responsable de l'existència del Bloc Botxí, com he explicat al posting.
Això s'ha d'explicar : quan la feina m'ho permet, vaig a sopar a cal Tallaferro, i sempre sol caure l'ampolla de xampany (després de la de vi :-) Molts dels temes dels postings han sortit d'aquests sopars fins a la matinada.
Però el que em preguntes ho respondré al bloc, i serà el darrer posting de tots.
Reconec que moltes vegades he pensat "aquest tio està boig", però crec que els teus comentaris en el fons sempre tenien una reflexió molt interessant. Potser perquè tothom vol ser tant políticament correcte, fa falta algú que expresi les coses tal i com surten de dins, sense el filtre del sentit comú o de no voler ofendre ningú.
Vaig conéixer el bloc per casualitat, un dia que va estar en portada a Vilaweb. El vaig llegir i com que em va agradar, no recordo quin post, el vaig guardar a les adreces d'interès. A partir de llavors m'he convertit en un dels fidels seguidors del bloc, sens dubte el que més segueixo, i si fos una telenovela, estaria cada dia a l'hora en punt assentat davant de la televisió per llegir el teu post.
Entenc que estiguis cansat i vulguis deixar-ho un temps, però és llàstima que una veu com la teva s'apagui i es dissolgui una mica la comunitat que s'ha format al voltant d'aquest bloc. Potser després d'un temps de descans et podries plantejar de reprendre-ho d'una forma més lleugera, potser fixar-te només un post cada setmana o fins i tot cada dues setmanes. Et podries convertir en com una mena de bloc periòdic que sortís sempre amb el mateix interval... no sé, respecto la teva decisió, però pensa en alternatives d'aquestes.
La guerra encara no l'hem perduda (encara que no sóc optimista) i per això penso que veus com la teva són importants per despertar una mica de l'anestesia col·lectiva a la que estem sotmesos.
Ja que has dit que et podem preguntar coses, sé que treballes molt i molt, per això et volia preguntar si creus que aquesta vida d'executiu de viure absorbit per la feina, val la pena. Si el bon sou compensa tot el temps que s'hi ha de dedicar. Suposo que si la fas és perquè creus que val la pena, però estaria bé que expliquessis la teva opinió sobre això. És una curiositat que tinc.
I res més, desitjar-te molta sort i que tornis a estar per aquí molt aviat.
Com a comentarista habitual que has estat, et dono les gràcies. A tu, i a tots els altres.
El Bloc Botxí era més interessant pels comentaris que pels postings, això ho tinc clar. He tingut molta sort de comptar amb un grapat de gent que, des de l'acord o la discrepància, heu enriquit moltíssim els postings i heu generat debats de gran interès.
Contestaré la teva pregunta... molt difícil pregunta... per a la qual no sé si tinc resposta, en realitat.
De què poc que no t'enganxo! Qüestions personals em dificultaran entrar al bloc uns dies (de fet, avui hi he entrat per casualitat) i m'haguès sabut molt de greu no haver-me pogut acomiadar.
No m'ho esperava que ho deixessis. Vas començar poc més d'un mes abans de mi i de seguida que vaig descobrir el teu blog es va convertir en una visita obligada. He estat repassant tot el que has escrit i m'he recordat que el primer post que et vaig llegir va ser el del parking per a dones. (I curiosament poc abans de marxar tornes a parlar de dones).
Què passa quan algú tanca el blog? Es perden els escrits al cap d'un temps? Espero que no. Que els puguis guardar i que ens recordis de tant en tant.
Em sap molt de greu que ho deixis còrrer. Espero que reapareguis d'una manera o altra, que la lluita continua. (A més que farà el govern de can Vilaweb sense conseller d'economia? )
No se que dir. El teu to en escriure, dur però sempre ben argumentat, ens ha ensenyat (parlo de mi en plural majestàtic, és clar) a replantejar-nos les nostres conviccions, a desfer maniqueismes i apriorismes i a fer diàleg. Des de la discrepància o l'acord però sempre amb respecte i tolerància.
El comentari que et vaig posar al meu blog sota l'enllaç al teu continua essent vàlid: Un bon paio que de tant en tant es deixa seduir pel costat fosc de la Força.
Una abraçada Botxí.
Jaume
P.S.: Veus com t'ho deia, que la nostra veïna ens psicoanalitzava?
Com no podia ser d'una altra manera, el meu personatge de la Guerra de les Galàxies és Darth Vader. Anakin esdevingué Vader per amor, per amor radical, boig i impulsiu... Sí, és el meu personatge...
Sobre el que faré amb el bloc, no n'estic segur. M'estic rumiant de conservar la "franquícia" botxí (ni que sigui inactiva) perquè no hi hagi algú que me la manllevi i es faci passar per mi. Els postings crec que els esborraré. Ahir me'n vaig fer una còpia... Hosti, no tenia cap còpia de res, mai no havia guardat res...
Jaume, sobre tot que la teva filla neixi bé i records a la Mar, què un dia ens vas presentar. Gràcies per moltíiiiissimes converses blocaires.
Admirada i estimada Carme-Laura, tu ets la mestra de com ser estimada i respectada com a blocaire (i estic segur que com a persona).
A mi se'm sol odiar o estimar. No sóc persona de termes migs, ni com a blocaire ni a la "vida real". Per això vaig voler tallar radicalment amb la A. perquè sabia que anant-me jo a viure lluny ja res no seria igual. Sóc molt "botxí" :-)
Moltíssimes gracies per haver obert bloc i per haver-nos donat l'opció de ser companys blocaires i amics.
Hi ha homes que lluiten un dia, i son bons.
N'hi ha d'altres que lluiten un any, i son millors.
N'hi ha que lluiten molts anys, i son molt bons.
Però hi ha que lluiten tota la vida. I aquests son els imprescindibles.
Bertrolt Brecht
Quin dels quatre ets tu?
Si fem referència al bloc, doncs un any => "millor que bo".
Porto molts anys a la política i fent de "botxí", potser dels del 13 anys, si no abans. En Tallaferro coneix la història i sap que és certa : als 17 anys o així li vaig donar una pallissa a un policia secreta per robar-li la pistola (a la premsa no van dir el tema de la pistola, i ho dic ara perquè ja està prescrit). I moooltes altres coses que semblaria una petulància explicar aquí.
Jo lluitaré sempre, perquè aquesta és la meva causa, amb o sense bloc, amb o sense la caputxa. I potser ens retrobarem un dia. Gràcies pel comentari, Rosa.
Potser es un honor que jo et faci comentaris en el teu bloc, doncs no acostumo a escriure-hi. La historia que m'expliques de la pipa, que l'hi vas llevar al poli, hem recorda a una altre història de algú que jo conec, si aquest no ets tu, ja veus que n'hi a d'altres que han fet el mateix, i no per això en van presumint.
VISCA LA TERRA!
No anava per presumir, la contesta, de debò. Només era per dir-te que no em rendeixo. I sé que no poses comentaris habitualment, per això te'ls agraeixo especialment. A reveure, Rosa.
No fotem Botxi, el país se'n a la merda, anem pel cami del pedregar, he de suportar com el meu partit (ERC, no sé si per molt temps) entrega el país a la puta escòria espanyolista sociata.
I ara dius que plegues. NOOOOOOOOOOOOO!
Repensateu sisplau, no ens deixis
Nil ( membre del Col.lectiu 1707)
Una forta encaixada, botxí, em costarà no veure nous apunts teus.
Merci pel comentari, Enric. Però no, el bloc no m'ha costat diners, de debò. Ni mai espero rebre cap recompensa per tenir un bloc, és un entreteniment i així m'ho prenc. Ni que fóra possible posaria anuncis, tot i que respecto molt i molt a qui ho fa.
A veure si un Llamp trenca el pit a algun dels enemics habituals... Fins ara.
Segons tu estem en guerra. I ara, jo em pregunte: ¿Ets un desertor?.
Açò de la xarxa és una malla. I cada nuc agafa, si més no, un parell de fils. Si es trenca un nuc es ressenteix tota la malla. Ho entens o no, tio?.
Que No tio. I tots anem tocats de manca de temps. I et fots si no pots tindre el bloc a floretes, doncs els portes amb parracs, brut, i olor de tigre, que deies l'altre dia.
T'ordene que faces de tant en tant un post a la setmana. No la mitjana de 2'5 que has fet en 11 mesos. Esgota, tio. Ets un foll.
Entesos !.
Coneixes en aquest moment un mitjà més vàlid per a continuar lliurant aquesta partida-que dic jo- i tu, guerra. ?
Per molt que estigues amagat, jo tinc el ous peluts i et descobriré ! I avisaré a la teua empresa del peu que calces. Hehehe. Tu mismo !
Tio te jodes i a pencar en primera fila. Hi ha coses que alguns, situats en determinats àmbits, han de fer córrer entre les (nostres) gents.
O siga, xato, o continues................o penjaré la teua foto amb nom i cognoms en el meu bloc. I boca avall. Amb un rètol a sota que diga: DESERTOR.
HALA, VÉS-TE'N A FER LA MÀ !
Cordialment, Botxí.
Josep, fins ahir, que per primer cop vaig comptar els postings, no era conscient d'haver-ne posat més de 170 en poc més d'onze mesos. Si compto els comentaris al Botxí i a altres blocs, la xifra pot més que doblar-se. Give me a break !
De tota manera, ets molt persuassiu, tu i algun altre blocaire que m'ho ha dit en privat. I us escolto, i hi penso. Entesos ? No "deserto", diguem que passo a la reraguarda.
Ei, no Botxí, de debò, no :*(
Fes una cosa, escriu menys si et fa mandra, eh?, vale?
El reptilià només té la funció de satisfer les necessitats bàsiques, com ara, l'alimentació, la supervivència i estendre els gens el més possible. Aqui no hi ha cap possibilitat d'altruïsme, tota la seva pensa és egoista.
La clapa més evolucionada permet la reflexió és adir, "cogito ergo sum" o plà i català: penso que penso i sé que penso. És el cervell que determina la humanitat, amb la solidaritat, la pietat, la col.laboració, l'estima, etc. etc. tot això permet l'altruïsme i el respecte del proïsme.
El cervell reptilià no està atrofiat, segueix funcionant i assegura les necessitats orgàniques. Com ja hem dit totes les seues tasques són egoistes.
Com també sabem i comprovem cada dia la natura és molt cruel i no ha dotat totes les persones humanes igual i, és clar, tampoc amb la mateixa capacitat cerebral: hi ha qui no ha arribat a desenvolupar els lobuls i funciona només amb el cervell reptilià. Té la mateixa fesomia que la generalitat dels individus, parla, arriba a saber llegir i escriure i pot tenir algunes capacitats superiors que, clar està, estan al sevei de les tasques del cervell reptilià.
No està molt clar si amb el degut esforç els que funcionen solament amb el cervell reptilià, com tu, poden arribar a fer funcionar el cervell responsable de la humanitat; en qualsevol cas paga la pena intentar-ho.
Qua vagi bé
Una abraçada, coblocaire!
Xavier Mir
Merci, Xavier. Expresses molt acuradament la situació... com sempre :-)
Et trobaré a faltar, noi. Molta sort!
Ah, si resulta que el teu viatge per Vilaweb té a veure amb una tesi doctoral, parlem-ne :-) No seré jo qui posi bastons a la roda de la ciència.
No sentiràs Wagner a les 2 de la matinada ni la fullaca dels meus arbres maldestres s'escamparà sobre el teu ordenat jardí, però potser m'hi passaré a fer un cafè. Tenim coses a dir tots plegats.
A mi m'agradaria un post sense caputxa, que parlés de tu, com el bell joc d'infants:
Si fossis arbre, quin arbre series?
Si fossis vehicle quin vehicle series? per quins camins polsosos aniries? o per quines dreceres? quines carreteres prendries tot dret? a quin país arribaries?
de quin color són els teus somnis?
què et fa riure?
per què o per a qui ploraries?
Que siguis feliç i conseqüent. Et trobaré a faltar. De vegades m'has indignat - poques - moltes m'has divertit, d'altres m'has enternit. Potser faci una estora groga amb els cabdells de llana d'en Renoir, un pont d'amistat que deixaré obert al llarg i a l'ample, com el camí d'Alícia, per si un dia t'hi vols passejar. No facis molta feina, no més de la necessària i passeja't de tant en tant per els nostres blocs, pel meu bloc. Escriure a un bloc eixample la llibertat i l'enginy. Potser t'ho repensaràs ? Au revoire...Salut , company!
Entesos, Victòria, tindràs un "sense la caputxa" molt especial, perquè jo preguntes d'aquest estil fa anys que vaig deixar de respondre.
Quan vulgui alentir el pèndol de la meva vida, que falta em farà, sé on apropar-me ;-)
Jo que m'he incorporat fa relativament poc a la blogosfera, i per tant m'he perdut bona part de la teva trajectòria, però el teu bloc es un dels de visita obligada. Els polític-militar, tot i estar bastant d'acord en el fons, la forma, es una miqueta bèstia. Els sense caputxa, boníssims.
Posats a demanar, i potser es una mica morbós, però, en l'anterior vas parlar de les nomes amigues que has tingut, ara podries parlar de les relacions mes escabroses, que segur que has viscut.
Be, espero que re-consideris la decisió, i que podem seguir gaudint dels teus escrits, ni que sigui un per setmana, i si no, que tinguis sort.
Bon viatge als guerrers, si al seu poble són fidels.... tan si van a cavall o en camió :-)
La paraula és la paraula, però ossstresss.... vinga, va, alguna coseta et faré, mooolt sucosa. En tinc unes quantes, però d'això no n'he parlat mai en ma vida.
Bé, ja diuen que en aquests país dels difunts sempre se'n parla bé, però com encara ens has donat un setmana de vida estic amb en Francesc que estaria molt bé que un apunt tractés sobre els sindicalistes.
Ci vediamo, trappola.
Parlaré dels sindicalistes, però podeu apuntar altres temes o preguntes, directament, si voleu. Hi haurà lloc per a tot.
Ho has sabut fer, sí
senyor. Desprès de llegir el post de les Amigues (que tinc imprès i no sé si
emmarcaré i tot) vaig entreveure el Botxí que tant li fa que porti caputxa o
no, i alguna cosa vaig ensumar amb l’anunci que feies, no pensava però en un
desenllaç tan ràpid. Allò em va reconciliar amb tu a pesar d’algunes
barrabassades que no van amb el meu tarannà, però aquí tothom és lliure i
respectable, hi ha nivell a molts blocs, i les sortides de to són mínimes (les
teves no son sortides de to, són provocacions).
Ets (has estat) un fenomen,
al marge de si a favor o en contra, i has despertat controvèrsies. Uns quants
(espero que no pleguin tots) sobresortiu per un estil “diferent” i això fa
bullir l’olla, i quan quelcom es cou, quelcom es menja.
Aquesta tarda,
abans de llegir el teu Fi a la fi, rumiava
fer un post parlant del teu bloc, no ho sé, potser encara el faré.
Fins a sempre destraler, i vigila la salut, els ritmes de les multinacionals són molt mal
parits, jo vaig estar dos anys en una, amb una certa responsabilitat, i no hi
tornaria.
M'alegro de veure com, més enllà de les "barrabassades provocatives" (que ho són :-) podem compartir un espai de diàleg. Merci.
Botxí, no recordes que em deus un post? Sí, aquell què devies parlar sobre els sindicalistes? Tinc interès conèixer la teva expèriència d'aquesta secta per afegir-la a la meva de trenta-sis anys de vida laboral a la indústria. Ja vaig patir els Jurados de Empresa ( i enlaces sindicales!) de començament dels setanta.
Per una altra banda tens raó que el 30 de setembre va començar una sotragada; què hi va haver un abans i un després d'aquella dutxa escocesa amb data de caducitat el 21 de gener.
El nihilisme m'ha calat els ossos i si ja aleshores era d'un escepticisme total, ara no hi puc veure ni polítics, ni sindicalistes, ni gorres de plat o sense plat de cap tipus, ni togues.....
Al darrer posting explicaré, entre altres coses que sol·liciteu, alguna trapelleria de suborn a sindicalistes i compra de vots a eleccions sindicals.
Ara ho deixes córrer ???
Ara que, encara, podem divertir-nos més. Bé el cas que com bé es diu en l’altre post, t’enyorarem si al cap i a la fi plegues.
Sempre es sa, molt sa, tenir un costat fosc, bèstia, un costat on les coses son com es senten i no cal parlar-ne. Aquest lloc era teu, ben teu... crec que era la teva intenció i així ha sortit fins al final, per aquest costat felicitats.
Jo he participat a vegades en el teus articles, uns cops al teu costat i d’altres no estant-ne d’acord. Sempre m’he sentit ben rebut, en uns i en altres i hem ‘debatut’ per sobre en temes que ens envolten a nivell ‘socio-laboral’. La feina té aquestes coses, gent amb càrrecs propers, pel que fa a vivències, et permeten reflexionar d’allò que vius o has viscut i de que has pogut extreure’n del cas. Recordo el post de Repsol a Bolívia, dels sopars d’empresa...
Bé, tanmateix, no vull que tanquis la paradeta sense acomiadar-me dient que serà un disgust anar a Vilaweb i no trobar-te (poc o molt) com d’altres blocs que, per mi, s’han tornat de visita obligada i melangia temporal en cas de no trobar-hi noves aportacions (només citaré un, Registres Particulars... però en podria llistar una dotzena tirant pel baix).
Molta sort, siguis on siguis, jo no hi posaré cap anotació al últim post del bloc. Es teu, tot teu, te l’has guanyat des el començament. El disfrutarem, malauradament, com aquella nit amb aquella noia que saps que no et durarà per l’endemà i saps que no hi pots fer res per retenir-la. Així serà el teu missatge...
Gràcies, i fins la propera (que no sigui la última).
Jaume.
Merci, Jaume. Recordo ben bé els nostres debats arran d'Evo el Pirata i la meva preferència per Repsol :-)
També, com dius, els dos sopars d'empresa a Sudamèrica, que sembla que tot això no siguin sinó fantasies, però sabem que allà avall és ben veritat.
T'enyorarem, botxí.
Salut i feina.
Pere