Persones moribundes i algú que les hi fa costat, vet aquí la inusual vida viscuda per
l’Elisabeth Kübler-Ross (1926-2004).
Tercera germana bessona a la Suïssa dels anys vint, l’Elisabeth estudià medecina, bo i exercint de psiquiatra als EE.UU. Un llibre, escrit el 1969, la féu mundialment famosa. El llibre partia de la seva experiència amb pacients moribunds. Des d’aleshores n’escriví una dotzena més, fent centenars i centenars de conferències i tallers pertot arreu.
Fou la primera psiquiatra que va descriure les fases de la mort: pànic, negació, depressió, pacte i acceptació.
Parlem d’ella i parlem del documental sobre la seva vida i opinions. La veiem, a l’Elisabeth, prostrada i sola, ben malalta, a casa seva, a Arizona. Impedida, gairebé immòbil, deprimida, empipada, impotent. El drama de la persona que va ensenyar a ben morir amb problemes per acceptar-ne la seva anunciada mort. Una dona ferma, valenta, de caràcter fort i dominant, geniüda a voltes.
Una treballadora que va trencar amb marit i fillada per dedicar-se a allò que li agradava: ajudar a morir.
Presenta, el film, l’entrevista amb ella, al llit, tal com hem dit, i també, l’Elisabeth més jove. Constatem com empeny, infatigable, tot de projectes. Voltant pel món. Reeixint i fracassant en un “ara caic, ara m’aixeco” inexhaurible i etern. N’escoltem les opinions d’amigues i amics, de familiars, de les germanes bessones.
Un documental, per acabar, sobre la vida i la mort, la lluita per viure bé i morir bé; un cant a la solidaritat; a la fraternitat. Déu n’hi do quina existència, la de l’Elisabeth.
- Elisabeth Kübler-Ross: Dem Tlod ins Gesicht sehen (Acompanyar a morir). Dir. Stefan Haupt. 98 minuts. Suïssa. 2002.
Merci pel document adjuntat. I més en una societat com la nostra on es rebutja la mort per la seva negació. Coneixia el personatge de Kübler-Ross i part dels seus títols però no l'existència d'aquest documental. És important que gent, professionals o informals, acompanyin a la mort. Però aquesta és la darrera etapa. Encara ens manca molt. S'ha de conscienciar que primer cal poder decidir per un mateix per quan arribi aquest darrer tram del camí.
Llibertat, són les paraules clau.
Ben segur.