En Borinotus proposava parlar de l’anomenada guerra de sexes. És un tema una mica avorrit, però anem-hi ! Primer de tot cal dir que els homes no estem en guerra contra ningú, més aviat són algunes dones hiper-susceptibles i victimistes (premenstruals?) les que pensen que hi ha una mena de conxorxa universal per oprimir-les, explotar-les, violar-les, o no sé què.
La realitat és ben al contrari : som els homes qui ens hem de passar la vida demanant perdó per no sé quins pecats comesos no sé quan, per no sé qui. Sobre tot els homes de raça blanca, de 30 a 45 anys, tenim un estigma de formar part de la casta dominadora i d’haver de sentir-nos avergonyits, acollonits i malament amb nosaltres mateixos. Sabeu que us dic ? Que jo no demano perdó per res !!
No demano perdó per ser individualista i hedonista, per ser competitiu, per ser egoista i per preocupar-me fonamentalment de mi mateix. Si les dones volen ser cooperadores, altruistes, no volen tenir ambicions professionals o econòmiques, o volen ser les vÃctimes de la societat, que s’ho facin mirar. És la seva opció. La meva, no. I no tinc perquè sentir-me malament per tenir les meves pròpies decisions. (...)
No demano perdó per pensar que el victimisme femenà és una imbecil·litat que només serveix per justificar els propis fracassos i la pròpia inacció. Quan molts dels tios tenim un problema, en lloc de trucar la veïna per explicar-li, ens posem a cercar la solució denonadament. Tenim un esperit combatiu, de lluita, de supervivència. Odiem rendir-nos. Odiem tenir febleses. Si les dones volen rebolcar-se en llurs misèries, ho poden fer soletes. No demano perdó per no acompanyar-les dintre del fangar.
No demano perdó per pensar que la millor vesprada és a casa, veient el Barça, obrint llauna rere llauna de cervesa i posant el sofà brutÃssim de crispetes i patates fregides. No demano perdó per no voler passar-me les tardes de dissabte de botiga en botiga, intentant comprar coses que no necessito. No demano perdó per anar mal vestit a les celebracions, amb texans, bambes i una camisa de fa quatre temporades. M’arreglo per anar a treballar, que és on em guanyo la vida, però per a festetes familiars o d’amics em poso la primera merda que trobo i que no estigui massa bruta. Per què he de sentir-me malament ? Jo no m’enfado si elles es passen dues hores davant del mirall. Ja s’ho faran ! Només exigeixo que se’m deixi en pau amb les meves opcions.
Naturalment, no demano perdó per tenir converses banals sobre sexe i dones. Per explicar que m’he follat dones que ni conec. Tots ho fem, és normal. No demano perdó per prendre’m tots aquests temes en pura conya, sense pretendre res més que divertir-me i dir bestieses. I què ? Perquè m’he de sentir malament ? No demano perdó per no tenir ni puta idea de la situació sentimental (?) dels meus amics, és un tema que me la rebufa completament. Com no podia ser d’altra manera, si un amic passa una mala temporada amb la parella penso que el millor que es pot fer amb ell és dur-lo a beure, i si després cau una puteta, doncs no passa res. No vull que m’expliqui rotllos depressius. Els odio. Millor la gresca i la banalitat. I no em penedeixo de dir-ho.
Com és evident, no demano perdó per no plorar ni per no sentir gaire simpaties pels maricons. Els bledes que ploren, i no diem els marietes, representen un estil de persona allunyat de la normalitat masculina. No m’interessa. Per què m’hauria de sentir malament per no tenir empatia amb els maricons ? Hom té empatia amb qui sent proper. I no m’avergonyeixo de proclamar que el meu cul és de direcció única : només funciona cap a fora.
Com és evident, no entenc a què venen tants escarafalls i tant de victimisme amb el tema de la violació. No ho entenc. Sempre dic que a mi no m’ha violat cap dona... no he tingut tanta sort en la vida !! Vinga, va, reconeixem-ho : tots hem somniat alguna vegada amb violar alguna dona (dic violar, no parlo de fotre hòsties ni batusses). I, sobre tot, tots hem somniat amb que vingui una paia i ens violi. Jo em deixo. No oposo resistència. Nota, si alguna em vol violar, als vespres estic més inspirat (dec ser vespertÃ, com ens explicava la Reyes fa uns dies). Naturalment, no demano perdó per pensar d’aquesta manera, ni per pensar que les dones exageren moltÃssim, i es victimitzen innecessà riament, quan es parla d’això. Que han trobat un filó per explotar la compassió. I ja és hora de que els homes reivindiquem el nostre dret a ser violats !
Per acabar, no demano perdó per no voler un món feminitzat. Si elles volen feminitzar el seu món, que ho facin. Però que no pretenguin feminitzar-nos a nosaltres, de la mateixa manera que nosaltres no pretenem masculinitzar-les a elles. Tinc la sensació que la majoria de dones no vol ser masculinitzada. Dones, sabeu una cosa ? Els homes tampoc no volem que ens feminitzin. Ens va bé seguir com som.
No demano perdó per ser home, ni per ser blanc, ni per guanyar-me bé la vida. Que cadascú faci el seu camà i trobi la seva via. Lliurement. Sense demanar perdó per la llibertat.
En resumidas cuentas, ...que folles poquet, xato.
És exactament el mateix comentari que hem de sentir sovint les dones quan reivindiquem quelcom...
Els homes i les dones som ésser que tendim a convergir. I si hi ha guerra el millor és el temps d'armistici. Elles són de Venus i nosatros de Mart. Què hi farem !
Per a ser original i tancar el tema sols em resta dir:
¡ Osti tu !.Hem de convergir, sense imposicions recÃproques. Conviure, compartir... sense renunciar al que cadascú és. Com he dit, jo no em sento part de cap guerra (bé, sÃ, contra Espanya sÃ, però aquest no és el tema d'avui, per una vegada... :-)
-------------
"Que cadascú faci el seu camà i trobi la seva via. Lliurement. Sense demanar perdó per la llibertat."
-------------
Em sembla totalment contradictori l'existència d'una "norma masculina" i pretendre que un actua amb "llibertat". No sé quina mena de llibertat és aquesta...
Ja m'agrada que l'únic que tinguis a dir del posting sigui aquesta aparent contradicció :-)
No, no és una contradicció. Jo admeto la llibertat de tot el món, també la dels maricons. Això no treu que, estadÃstiques a la mà , aquests siguin un grup allunyat de la normalitat. Això no té res de pejoratiu, és una simple constatació.
Bueno, és que el paio aquest ja saps com va. La llei de l'embut forma part de les seves "lleis fonamentals".
Per si sabÃem poc d'ell, ara es declara masclista-caspós. Unit a tot l'anterior, el personatge de Torrent gairebé resulta "polite".
Sense filosofar molt, és obvi que la solució que oferix la Naturalesa és l'equilibri yin-yang. O sigui, in medio, virtus. Però com venim d'una situació d'imposició completa del model masclista, un desplaçament cap a la "feminización" dels models socials és l'apropiat.
Una de les esperances del segle XXI és que un nombre important de països siguin dirigits per dones. Desapareixeran les guerres i els expolis més sagnants. En el teixit social, cal incrementar diversos ordres de magnitud les empreses, administracions i organitzacions amb capacitat d'acció amb una direcció femenina. És una qüestió d'higiene i supervivència.
Per a anar fent camÃ, cal anar arraconant a individus de parà metres de conducta com els del titular d'aquesta cosa.
I sòl passar que abans que persones i abans que homes i dones som animals.
I alguns ho demostren més que d'altres, que no vol dir que ho siguin més que d'altres, que també.
No em diguis que "demani perdó" justament avui, que és el sentit contrari al del tÃtol :-)
Carme-Laura, jo et tinc també molt d'afecte i admiració, i si em demanes que modifiqui el que he escrit, ho faré. Només volia fer un posting irònic, enfotent-me una mica de tot (com sempre). He dubtat sobre deixar o no el parà graf de les violacions. El podia haver llevat i el sentit del posting no variaria.
El fons del tema, més enllà de les anècdotes, és que tothom vol que l'altre sexe es comporti de manera diferent. I això, en la meva opinió, és un error.
Vull deixar clara una cosa : no me'n foto de les dones violades. És un tema molt greu i molt reprobable. Només frivolitzo sobre comentaris que molts homes hem fet, només per à nim de riure.
Has dit la paraula pertinent: frivolitzar. Hi ha temes que no permeten aquest tractament. Grà cies per la teva explicació que de cap manera no ets obligat a donar. Amb molt d'afecte, com sempre, Carme-Laura.
Reconec que m'ha fet molta grà cia aquest escrit, però la veritat és que cada dia et passes més i més. Una cosa és no demanar perdó per com ets tu i fer comentaris sobre la societat en to irònic, però l'altra és frivolitzar sobre el dolor dels altres, com pugui ser una dona violada per un paio brut i fastigós que li fot a més uns quants mastegots, l'atemoritza i se la folla sense condó.
A mi si em ve una xiqueta maca a violar-me no li diré que no, però segons qui vingui potser fugiria.
En el fons jo també penso que es parla massa del feminisme, de la paritat i de parides d'aquestes. A mi me la bufa si al govern del meu paÃs hi ha 100% d'homes, de dones o la meitat, el que m'importa és que hi posin les persones més competents en cada tema, si són dones perfecte, si són homes també.
Ah, anar ben vestit a una festa, no crec que costi tant...
Si has rigut, aquest era l'objectiu.
En quant al vestit, és un tema que em treu de polleguera. Els tios hem d'acabar anant-hi com les dones volen (mares, xicotes....) A l'inrevés no passa mai !
Penso que és un comentari pertinent, el teu. El meu posting no cal prendre-ho en sentit estrictament literal, però. Només pretenia banalitzar, en cap cas assimilar dues situacions diferents.
Parlar de guerra de sexes és caure en generalitzacions de forma inevitable. No crec que es pugui dir que totes les dones es facin les vÃctimes en algunes situacions ni tampoc que tots els homes tinguin un esperit de supervivència, com tu dius, aixà com tampoc que un home que plori s'allunyi de l' "està ndard" masculÃ. És generalitzar.
Em sembla bé que no demanis perdó per ser individualista, preferir el futbol o anar mal vestit. Cadascú és com és i no són coses per les quals una persona s'ha de penedir.
El que em sembla inacceptable és que lliguis el tema de les violacions amb victimisme. De debò penses que el trauma que suposa per una dona ser violada és tot una exageració?? No sé...potser t'hauries de plantejar que existeixen persones (ja no em refereixo només a dones) que viuen la seva sexualitat de forma més Ãntima, amb una sèrie d'escrúpuls i moguts per uns sentiments i que no a tothom li agrada follar-se a qui sigui i molt menys ser follat/da en contra de la seva voluntat.
Cadascú viu la seva sexualitat com vol, sigui home o dona i no perquè tu tinguis aquestes fantasies sexuals amb violacions o et faci igual fer-t'ho amb qui sigui (parlo sempre a partir del teu escrit, evidentment), has de dir que una dona violada es fa la vÃctima.
La meva conclusió és que hi ha molts trets que diferencien homes de dones i que formem dos mons diferents però complementaris. Tot i que existeixin caracterÃstiques que es presenten en moltes dones i caracterÃstiques que es repeteixen en molts homes no podem generalitzar ja que cada persona és com és. Generalitzar ens porta a caure en aquests tòpics, que per sort, són tòpics...
Agraeixo el to conciliador, des de la discrepà ncia.
Estic d'acord amb tu amb que es cau en generalitzacions i tòpics. Per això he intentat no parlar dels "homes i les dones en general" i he parlat de situacions de la meva vida. I tampoc no pretenc que aquesta sigui generalitzable, ni molt menys.
El meu el faré un altre dia, si puc demà . En certa manera ja esmentes algu dels punts que volia tocar: En que el món no es divideix en homes i dones de forma antagònica i que les dues visions de la vida són diferents, ni millor ni pitjor, i per tant cal conviure-hi sense criminalitzar ningú. Comprenc que les dones han estat sotmeses durant segles, però jo no en sóc culpable. Faig el que cal per a no discriminar ningú però no penso carregar amb les culpes de generacions anteriors. (Tot i aixÃ, el teu post grinyola en banalitzar el tema de les violacions i en mensytenir els marietes. Aquests darrers no seran gaire masculins però ni tots són homosexuals ni tots els homosexuals són aixà suposo. )
De fet al meu post ja dic que tot surt d'un de teu anterior. M'agrada que anem fent col·loquis cadascú des del seu punt de vista.
(Que jo només rebre elogis? Ja ho
De fet al meu post ja dic que tot surt d'un de teu anterior. M'agrada que anem fent col·loquis cadascú des del seu punt de vista. És enriquidor, si més no.
(Que jo només rebre elogis? Ja ho veurem hahaha)
Renoi, si el darrer post et va fer llegir de tot... que no et passi res amb aquest...
Crec que l'opció de Metrosexuals va perdent forces i tot forma part de la roda que gira i gira (roda el mon i torna al born).
El somnis que dius, la majoria l'ha tingut sens dubte, d'una manera o d'altra tots hem fantasejat amb l'opció que ens