Els regicidis contra la casa de Borbó
Un cop hem conegut l'autèntica història de Catalunya ens adonem d'una altra gran mentida que els espanyols ens han volgut incrustar al cervell: que els catalans som «pacifistes» en el pitjor i pejoratiu significat del mot, és a dir, cagats, gallines, covards en fi. Res més lluny de la veritat. La nostra història és plena de gestes i de passatges heroics, sense aturador, fins als dies actuals. Sempre hi ha hagut catalans que han sabut ser a l'alçada que les circumstàncies històriques exigien, i s'ha batallat en tots els àmbits possibles. A cops hem estat munió, d'altres vegades, minoria irredempta, però sempre, sempre, hi ha hagut catalans que han donat la cara, la llibertat i la vida per Catalunya.
[Quatre
dels alliberats per l'Amnistia: Miquel Badia,
Jaume
Compte, Miquel Ferrer i Deogràcies Civit]
Un passatge molt poc conegut —i expressament amagat pels nostres enemics— d'aquesta lluita secular en són els atemptats contra la màxima representació de l'estat opressor: la casa de Borbó, i concretament el seu màxim exponent: el rei d'Espanya.
Ens cal arribar a l'adveniment d'Alfonso XII al tron per a trobar que aquest és el primer rei espanyol que s'atorga el títol de «primer soldado de la nación» i, paral·lelament, inherent a aquest títol, el de «jefe supremo de las fuerzas armadas», càrrec que encara avui, i gràcies al dictador Franco i als «demòcrates» espanyols en gaudeix el besnét d'aquell, Juan Carlos I de Espanya.
És en aquest context de trobar-se, alhora, en la pròpia persona del rei d'Espanya la màxima representació de dos grans enemics de Catalunya, la casa de Borbó per una banda i l'exèrcit espanyol per l'altra, que cal entendre els regicidis que uns joves catalans dels anys vints del segle passat intentaren contra Alfonso XIII.
Aquest episodi és conegut com el «Complot de Garraf» i si dic regicidis, en plural, és perquè en realitat foren tres els intents d'acabar amb la vida del Borbó de torn. A finals de maig del 1925 Alfonso XIII viatjà a Catalunya i els joves de Bandera Negra es conjuraren per a dur a terme l'atemptat. El primer intent, la voladura de la via fèrria al Garraf fracassà. El segon intent, el «tir al Borbó», que s'intentà a la Rambla de Canaletes tampoc no reeixí.
Finalment, el darrer intent aquesta vegada posant la bomba en un túnel, altre cop al Garraf, acabà amb la detenció dels de Bandera Negra i dels del Grup dels Set, que s'havien afegit a ajudar-los; la policia espanyola els esperava a l'estació de Vilanova a causa de la delació d'un traïdor. Les tortures a què foren sotmesos els detinguts foren tant greus que se'n parlà als diaris estrangers de l'època, i fins i tot regionalistes com Cambó donarien diners per ajudar als presos i als perseguits que s'havien fet escàpols.
Uns foren condemnats a 30 anys de reclusió i els que menys a 12 anys; tots sortirien lliures el 1930 per l'Amnistia que el mateix Alfonso XIII es veié obligat a promulgar abans que no fos ell mateix, el Cametes (un dels malnoms del Borbó), qui es veiés obligat a fugir «per cames» a l'exili... Alguns dels joves que s'escapoliren de l'enganxada del Complot de Garraf, serien detinguts i empresonats a causa d'una altra acció patriòtica més coneguda, i en aquest cas dirigida pel mateix Francesc Macià, el Complot de Prats de Molló, que tindria lloc al novembre del 1926.
El Grup dels Set eren membres de la Societat d'Estudis Militars (SEM), dirigida pel farmacèutic Miquel Àngel Baltà —cunyat d'en Josep Maria Batista Roca—. La SEM tenia com a missió instruir els joves catalans en vistes a l'organització de l'exèrcit català. En Baltà seria detingut també arran del Complot del Garraf i Batista, posteriorment crearia, amb el que quedava de la SEM, l'Organització Militar Catalana (ORMICA). [La farmàcia d'en Baltà encara existeix, la podeu trobar a la Rambla de Catalunya de Barcelona, pujant a mà esquerra, després de creuar la Gran Via de les Corts Catalanes.]
Per a saber-ne més: Joan Crexell Playà, El Complot de Garraf, Abadia de Montserrat, 1988.
Son interessants tots els teus articles en general, sobretot aquest, a part tens un fons documental de fotografies antigues, que no havia vist mai.
Continua així.
Una abraçada.
www.unitat.org
Cal honrar la memoria, de tots aquells herois oblidats pel temps i que tan van fer per Catalunya.
No se encara perque, a certs sectors de la societat catalana, no els interessa que surtin aquests herois.
A part d´estar tapats pel Govern Espanyol, a casa nostra els oblidem.
Trobo a faltar articles de Jaume I, Palestra, Miquelets.......
www.unitat.org
Llamp, és genial aquesta sèrie que estàs fent. Mereixeria un recull o una publicació. Salutacions.
"haver de fer la feina dels investigadors"
motiu d'orgull per a tu que tens l'empenta i el bagatge cultural que et permet fer aquest treball, modest, però molt valuós.
"haver de fer la feina dels investigadors"
motiu de vergonya per a ells, si és que en tenen.........