iluro |
divendres, 1 de desembre de 2006 | 17:27h
Aquesta setmana serà recordada en les hemeroteques per la investidura del nou govern tripartit (o d'Entesa si es vol fer oblidar l'anterior). El govern del primer president de la Generalitat nascut fora de Catalunya i espanyolista. Evidentment, han passat moltes altres coses però la principal causa de resò a casa nostra ha estat aquesta. Remarcar un altre fet que ha esdevingut notÃcia durant aquests dies. El burro català acabarà als tribunals per veure qui treu profit de la seva comercialització. Casualitat? Som un paÃs que vol un estat i mostrem pur provincialisme? O és una altra mostra que aquest poble submÃs camina sense rumb fix i no té cap repte on arribar? [...]
El creador del dibuix segur que desconeixia la repercussió que arribaria a tenir l'animal. Aquesta imatge fou usada per una associació en defensa de l'espècie. Després, dos amics van demanar a l'associació poder reproduir-lo i comercialitzar-lo en contra del famós brau espanyol. La campanya fou un èxit entre la societat civil catalana i va comportar el merchandising de tot tipus de productes amb aquesta imatge i, després d'un primer acord, ara ambdues parts s'han demandat mútuament.
Jo vaig ser dels primers en simpatitzar amb el burro com a contraposició de l'espanyolÃssim brau d'Osborne, tot i reconèixer l'èxit de la icona espanyola per la seva simplicitat i retrat de valors alhora.
El burro era una manera de fotre la punyeta als espanyols. Des de l'adhesiu a la bici fins a la samarreta en actes multitudinaris. La campanya es convertà en fenomen perquè sense cap mena de publicitat al darrere s'estengué entre la gent, que hi identificà els valors propis dels catalans: la determinació, el treball, la fidelitat, el famós "seny" i, a més, portant-lo es mostrava rebuig cap a la identicació espanyola. Tot això, en un dibuix simpà tic i irònic, aconseguint aquesta identificació amb un animal que sovint s'usa com a terme pejoratiu. Però la campanya ha mort com a conseqüència d'un altre dels valors que ens identifica: "la pela es la pela" i això és el que ha portat a les dues parts a enfrontar-se pels drets d'autor.
A mi, el que més em cabreja és que ara els hi donem la raó (com a mÃnim, no podem dir res en contra) en el tÃpic acudit fà cil al veure l'adhesiu en el cotxe: "Entre el conductor y el de atrás, ahora ya sé cúal es el más burro del coche".
Jo no em sento identificat amb els valors del brau però altra vegada hem demostrat que no sabem caminar plegats. Potser és que el burro ens identifica més del que ens pensem. això és el que hi ha i aixà serà fins que no ho vulguem canviar tots junts.
Jo vaig ser dels primers en simpatitzar amb el burro com a contraposició de l'espanyolÃssim brau d'Osborne, tot i reconèixer l'èxit de la icona espanyola per la seva simplicitat i retrat de valors alhora.
El burro era una manera de fotre la punyeta als espanyols. Des de l'adhesiu a la bici fins a la samarreta en actes multitudinaris. La campanya es convertà en fenomen perquè sense cap mena de publicitat al darrere s'estengué entre la gent, que hi identificà els valors propis dels catalans: la determinació, el treball, la fidelitat, el famós "seny" i, a més, portant-lo es mostrava rebuig cap a la identicació espanyola. Tot això, en un dibuix simpà tic i irònic, aconseguint aquesta identificació amb un animal que sovint s'usa com a terme pejoratiu. Però la campanya ha mort com a conseqüència d'un altre dels valors que ens identifica: "la pela es la pela" i això és el que ha portat a les dues parts a enfrontar-se pels drets d'autor.
A mi, el que més em cabreja és que ara els hi donem la raó (com a mÃnim, no podem dir res en contra) en el tÃpic acudit fà cil al veure l'adhesiu en el cotxe: "Entre el conductor y el de atrás, ahora ya sé cúal es el más burro del coche".
Jo no em sento identificat amb els valors del brau però altra vegada hem demostrat que no sabem caminar plegats. Potser és que el burro ens identifica més del que ens pensem. això és el que hi ha i aixà serà fins que no ho vulguem canviar tots junts.
Si es barallen és precissament perquè ha tingut èxit. Si hagués estat un fracàs ningú no en reclamaria la paternitat. I aquestes coses de litigis poden passar arreu, segur que si busquem trobariem casos semblants en altres llocs.
Frase-resposta: "Entre el conductor i el de darrera, no se qui porta més banyes!"
Pel que a la frase-resposta, penso el mateix. Només que em fot sentir-ho pel carrer.