Jordi Pujol entra pràcticament corrents al Palau que va ocupar durant 23 anys. Arriba justet a l'acte. Un parell de minuts tard. Però el guanya el ministre d'Indústria, Joan Clos, que és l'última autoritat, i en entrar al saló Sant Jordi coincideix amb les esposes dels protagonistes de la jornada, Diana Garrigosa i Anna Hernàndez, mullers de Pasqual Maragall i José Montilla, respectivament. I respectivament també, President sortint i President entrant. Els periodistes seguim la retransmissió que fa TV3 a través d'un circuit intern a l'auditori del Palau de la Generalitat, ja que el saló Sant Jordi és reservat per a les autoritats.
A diferència de fa tres anys, en la presa de possessió de Maragall, no hi assisteix el president espanyol i secretari general del PSOE Zapatero. L'agenda internacional li ha atorgat una bona coartada per adduir la seva absència. Hi envia, en representació seva, Jordi Sevilla, que recordareu que és aquell ministre a qui els periodistes van grabar en un acte públic mentre confessava al sindicalista de CCOO Fidalgo que "Catalunya no està preparada per tenir un President xarnego". Parlava de Montilla, a qui el seu company de Consell de Ministres descartava com a possible candidat del PSC a la Presidència de la Generalitat. Doncs, Sevilla, el ministre més antipàtic amb la reforma estatutària catalana, per cert, va fracassar com a futuròleg. Montilla no només va ser el cap de llista socialista, sinó que ahir va prendre possessió com a 128è President de la Generalitat. (No us perdeu el vídeo de VilawebTV en què Sevilla respon les preguntes de l'amic periodista Andreu Barnils.)
Catalunya és des d'ahir una "pàtria més gran" d'Europa, entre d'altres motius per tenir a la Presidència José Montilla Aguilera, "un dels altres catalans", va afirmar Maragall en un discurs de comiat que jo qualificaria com l'última maragallada en el càrrec. Va ser un discurs mític, per desmanegat però profund, típicament maragallista. Ja sé que alguns lectors m'ho critiqueu, però què voleu que us digui, aquest home el trobo ara molt més entranyable que tres anys enrere.
Maragall, ara ja expresident, va abandonar el Palau entre llàgrimes de personal que ha treballat a Presidència. Vaig veure com un grapat de funcionàries o càrrecs de confiança ploraven a llàgrima viva, com si d'un funeral es tractés. Aplaudit llargament, després del seu discurs, Maragall va cedir definitivament el testimoni a Montilla Aguilera, que almenys ha aconseguit que la premsa escrita d'aquest dimarts no publiqués els noms dels consellers, cosa que el seu precedessor i exalcalde olímpic no va poder evitar.
Com que els temps avancen, en lloc de publicar-ho en paper el mateix dia de la presa de possessió, amb el 128è President han estat les versions digitals dels diaris, concretament El Periódico, qui va avançar la composició del nou Consell Executiu (avui pren possessió), pràcticament coincidint amb el discurs de Montilla (vídeo de VilawebTV). Del paper a Internet. Tres anys són un gran avenç.
Però aquests tres anys serveixen també perquè canviïn moltes coses, inclús l'ambient que ahir es respirava al pati dels Tarongers. No tenia res a veure amb la presa de possessió de Maragall. L'austeritat del càtering estava en consonància amb la contenció i prudència montillista, un estil molt diferent al maragallisme. Només un personatge esperpèntic com Javier Gurruchaga em feia recordar el relleu presidencial del 2003. L'excés del relleu Pujol-Maragall ha donat pas a una discreció en el relleu Maragall-Montilla que predica el nou President en les seves intervencions. I la d'ahir, per cert, marcada per la lectura d'un poema de Salvador Espriu triat de La pell de brau. És per això que Montilla, amb emoció continguda, i acompanyat per dona, germans i pares, es va presentar com "el més humil dels servidors del poble de Catalunya".
Vilaweb: Montilla incorpora sis consellers nous
El Periódico: Montilla es reserva competències directes en matèria d'exteriors i informació
La Vanguardia: Montilla promete el cargo como "el más humilde servidor del pueblo de Catalunya"
Telenotícies: José Montilla, president de la Generalitat
Racó Català: Montilla pren possessió oficial com a President de la Generalitat
Tribuna Catalana: Les cares noves de l'executiu Montilla i Tresserras, davant del repte de la cultura i la comunicació
A diferència de fa tres anys, en la presa de possessió de Maragall, no hi assisteix el president espanyol i secretari general del PSOE Zapatero. L'agenda internacional li ha atorgat una bona coartada per adduir la seva absència. Hi envia, en representació seva, Jordi Sevilla, que recordareu que és aquell ministre a qui els periodistes van grabar en un acte públic mentre confessava al sindicalista de CCOO Fidalgo que "Catalunya no està preparada per tenir un President xarnego". Parlava de Montilla, a qui el seu company de Consell de Ministres descartava com a possible candidat del PSC a la Presidència de la Generalitat. Doncs, Sevilla, el ministre més antipàtic amb la reforma estatutària catalana, per cert, va fracassar com a futuròleg. Montilla no només va ser el cap de llista socialista, sinó que ahir va prendre possessió com a 128è President de la Generalitat. (No us perdeu el vídeo de VilawebTV en què Sevilla respon les preguntes de l'amic periodista Andreu Barnils.)
Catalunya és des d'ahir una "pàtria més gran" d'Europa, entre d'altres motius per tenir a la Presidència José Montilla Aguilera, "un dels altres catalans", va afirmar Maragall en un discurs de comiat que jo qualificaria com l'última maragallada en el càrrec. Va ser un discurs mític, per desmanegat però profund, típicament maragallista. Ja sé que alguns lectors m'ho critiqueu, però què voleu que us digui, aquest home el trobo ara molt més entranyable que tres anys enrere.
Maragall, ara ja expresident, va abandonar el Palau entre llàgrimes de personal que ha treballat a Presidència. Vaig veure com un grapat de funcionàries o càrrecs de confiança ploraven a llàgrima viva, com si d'un funeral es tractés. Aplaudit llargament, després del seu discurs, Maragall va cedir definitivament el testimoni a Montilla Aguilera, que almenys ha aconseguit que la premsa escrita d'aquest dimarts no publiqués els noms dels consellers, cosa que el seu precedessor i exalcalde olímpic no va poder evitar.
Com que els temps avancen, en lloc de publicar-ho en paper el mateix dia de la presa de possessió, amb el 128è President han estat les versions digitals dels diaris, concretament El Periódico, qui va avançar la composició del nou Consell Executiu (avui pren possessió), pràcticament coincidint amb el discurs de Montilla (vídeo de VilawebTV). Del paper a Internet. Tres anys són un gran avenç.
Però aquests tres anys serveixen també perquè canviïn moltes coses, inclús l'ambient que ahir es respirava al pati dels Tarongers. No tenia res a veure amb la presa de possessió de Maragall. L'austeritat del càtering estava en consonància amb la contenció i prudència montillista, un estil molt diferent al maragallisme. Només un personatge esperpèntic com Javier Gurruchaga em feia recordar el relleu presidencial del 2003. L'excés del relleu Pujol-Maragall ha donat pas a una discreció en el relleu Maragall-Montilla que predica el nou President en les seves intervencions. I la d'ahir, per cert, marcada per la lectura d'un poema de Salvador Espriu triat de La pell de brau. És per això que Montilla, amb emoció continguda, i acompanyat per dona, germans i pares, es va presentar com "el més humil dels servidors del poble de Catalunya".
Vilaweb: Montilla incorpora sis consellers nous
El Periódico: Montilla es reserva competències directes en matèria d'exteriors i informació
La Vanguardia: Montilla promete el cargo como "el más humilde servidor del pueblo de Catalunya"
Telenotícies: José Montilla, president de la Generalitat
Racó Català: Montilla pren possessió oficial com a President de la Generalitat
Tribuna Catalana: Les cares noves de l'executiu Montilla i Tresserras, davant del repte de la cultura i la comunicació
Jo sobre Maragall no penso dir res, és més, és l’únic polític que ha aconseguit que jo em movilitzi per anar a votar, o sigui sols he votat aquest darrers tres anys. Em passa com li passava a Terensi Moix sense Maragall per a mi no existeix la política. Aleshores enteneu que a mi m’és impossible d’entendre perquè aquets polític és converteix en el centre de les vostres riotes. Dius que : en Montilla Aguilera, que almenys ha aconseguit que la premsa escrita d'aquest dimarts no publiqués els noms dels consellers, cosa que el seu predecessor i exalcalde olímpic no va poder evitar.
Què la premsa publiqui els noms dels futurs concellers abans que els diguis és una nota de desgovern terrible e inadmissible i un motiu per lloar a la persona que aconsegueix evitar-ho? És que no entenc res. Dec ser d’un altre planeta.... O sigui si ho entenc bé en Montilla fot un cop d’estat barroer però és un polític admirable perquè aconseguir mantenir en secret els noms dels propers consellers a la Generalitat de Catalunya? Amb Maragall hi havia una sintonia entre el govern i la gent del carrer en quan al tema nacional e identitari era també quelcom amb el que coincidien amb ERC, i amb CIU i amb Montilla senzillament no hi ha tema identitari, ni nacionalitat, senzillament no existeixen.... però és un gran polític perquè no farà enrenou i aconseguirà governar-nos amb ma de ferro com ho faria un virrei, i resulta que precisament la seva característica de virrei autoritari, semblant o parella a la de pujol, és la que el converteix en un gran polític?
Perdoneu-me tots plegat però o jo no us entenc.... deu ser que sóc d’un altre planeta.... pressuposo que 25 anys de pujolisme amb les seves nefastes conseqüències us han atrofiat el cervell i la capacitat de pensar per vosaltres mateixos, us han acabat convencent a tots que ser català és ser convergent, que ser català és comportar-se com un representat de catalana d’occident, que la manera adequada de fer política és com ho digui convergència i la manera de fer-la és com ho faria convergència. Increïble. Mira que jo sóc catalana de soca rel com dirien alguns estrangers i a mi aquest mai m’han representat, mai m’he sentit identificada amb la seva catalanitat gris, fosca i pudenta....
Jo sobre Maragall no penso dir res, és més, és l’únic polític que ha aconseguit que jo em movilitzi per anar a votar, o sigui sols he votat aquest darrers tres anys. Em passa com li passava a Terensi Moix sense Maragall per a mi no existeix la política. Aleshores enteneu que a mi m’és impossible d’entendre perquè aquets polític és converteix en el centre de les vostres riotes. Dius que : en Montilla Aguilera, que almenys ha aconseguit que la premsa escrita d'aquest dimarts no publiqués els noms dels consellers, cosa que el seu predecessor i exalcalde olímpic no va poder evitar.
Què la premsa publiqui els noms dels futurs concellers abans que els diguis és una nota de desgovern terrible e inadmissible i un motiu per lloar a la persona que aconsegueix evitar-ho? És que no entenc res. Dec ser d’un altre planeta.... O sigui si ho entenc bé en Montilla fot un cop d’estat barroer però és un polític admirable perquè aconseguir mantenir en secret els noms dels propers consellers a la Generalitat de Catalunya? Amb Maragall hi havia una sintonia entre el govern i la gent del carrer en quan al tema nacional e identitari era també quelcom amb el que coincidien amb ERC, i amb CIU i amb Montilla senzillament no hi ha tema identitari, ni nacionalitat, senzillament no existeixen.... però és un gran polític perquè no farà enrenou i aconseguirà governar-nos amb ma de ferro com ho faria un virrei, i resulta que precisament la seva característica de virrei autoritari, semblant o parella a la de pujol, és la que el converteix en un gran polític?
Perdoneu-me tots plegat però o jo no us entenc.... deu ser que sóc d’un altre planeta.... pressuposo que 25 anys de pujolisme amb les seves nefastes conseqüències us han atrofiat el cervell i la capacitat de pensar per vosaltres mateixos, us han acabat convencent a tots que ser català és ser convergent, que ser català és comportar-se com un representat de catalana d’occident, que la manera adequada de fer política és com ho digui convergència i la manera de fer-la és com ho faria convergència. Increïble. Mira que jo sóc catalana de soca rel com dirien alguns estrangers i a mi aquest mai m’han representat, mai m’he sentit identificada amb la seva catalanitat gris, fosca i pudenta....
Jo sobre Maragall no penso dir res, és més, és l’únic polític que ha aconseguit que jo em movilitzi per anar a votar, o sigui sols he votat aquest darrers tres anys. Em passa com li passava a Terensi Moix sense Maragall per a mi no existeix la política. Aleshores enteneu que a mi m’és impossible d’entendre perquè aquets polític és converteix en el centre de les vostres riotes. Dius que : en Montilla Aguilera, que almenys ha aconseguit que la premsa escrita d'aquest dimarts no publiqués els noms dels consellers, cosa que el seu predecessor i exalcalde olímpic no va poder evitar.
Què la premsa publiqui els noms dels futurs concellers abans que els diguis és una nota de desgovern terrible e inadmissible i un motiu per lloar a la persona que aconsegueix evitar-ho? És que no entenc res. Dec ser d’un altre planeta.... O sigui si ho entenc bé en Montilla fot un cop d’estat barroer però és un polític admirable perquè aconseguir mantenir en secret els noms dels propers consellers a la Generalitat de Catalunya? Amb Maragall hi havia una sintonia entre el govern i la gent del carrer en quan al tema nacional e identitari era també quelcom amb el que coincidien amb ERC, i amb CIU i amb Montilla senzillament no hi ha tema identitari, ni nacionalitat, senzillament no existeixen.... però és un gran polític perquè no farà enrenou i aconseguirà governar-nos amb ma de ferro com ho faria un virrei, i resulta que precisament la seva característica de virrei autoritari, semblant o parella a la de pujol, és la que el converteix en un gran polític?
Perdoneu-me tots plegat però o jo no us entenc.... deu ser que sóc d’un altre planeta.... pressuposo que 25 anys de pujolisme amb les seves nefastes conseqüències us han atrofiat el cervell i la capacitat de pensar per vosaltres mateixos, us han acabat convencent a tots que ser català és ser convergent, que ser català és comportar-se com un representat de catalana d’occident, que la manera adequada de fer política és com ho digui convergència i la manera de fer-la és com ho faria convergència. Increïble. Mira que jo sóc catalana de soca rel com dirien alguns estrangers i a mi aquest mai m’han representat, mai m’he sentit identificada amb la seva catalanitat gris, fosca i pudenta....
El Jordi Sevilla és d'antecedents catalans? Sols per curiositat...perquè com exemple paradigmàtic de botiflerisme xenòfob en tinc curiostat. N'hi ha un grapat, i més que criticar-los, em semblen un bon model d'allò que hem d'evitar ser.
És curiós la manera com els sociates converteixen tensions reals en tensions virtuals. Mentre no els surti errat el tret...van fent.Bé, res més.