Molts mitjans de comunicació s’han afanyat a qualificar el Tontilla com a 128è president de la Generalitat. Des d’un punt de vista numèric, potser sí. Des d’un punt de vista polític, doncs no. El Tontilla no és el 128è... es el primer !!
És el primer president espanyol de la Generalitat. Els 127 anteriors varen ser catalans, tenien Catalunya com a referent nacional. Som a un moment històric, suposo que comparable a la mort sense descendència del Rei Martí l’Humà. Desapareguda la dinastia nacional, una de forana ens vingué al damunt. No cal insistir-hi en l’estroncament que això va suposar.
Com també va ser un moment històric la caiguda de la casa d’Àustria, aproximadament confederal, per donar pas a la maleïda dinastia dels Borbons. No cal insistir-hi...
1412 : Ferran d’Antequera (primer rei foraster). 1714 : Felip IV (de Catalunya, no diguem V, que és d’Espanya, primer rei centralista). 2006 : José Montilla (primer president foraster). Aquest és el podi de la iniquitat. (...)
Després de cada pas de pèrdua de referent nacional hem anat a pitjor. Mai no vam retornar a 1412, amb rei propi. Mai no vam retornar a 1714, amb institucions nacionals plenes. I ara... només d’aquí a uns anys sabrem on ja no retornarem. Massa aviat ni per copsar-ho.
Algú em dirà que exagero, que Montilla no és Felip IV. Sincerament, no ho sé. No és Felip IV perquè no ha socarrat ciutats. Som al segle XXI i a Europa ja no s’estila això. Però políticament, el que s’obre davant nostre és un nou abisme al que ja estem caient : la pèrdua de la majoria nacional, l’ocupació de tots els àmbits de poder (polític, econòmic, cultural, judicial...) per un cos aliè, ja mai més català. Ja plenament espanyol.
Montilla és una conseqüència. És una anècdota. Però és el viu reflex de fins a on ha arribat el nivell de degradació nacional. ¿Les properes passes? Doncs Montillas al capdavant del Barça, a La Caixa, a l’Abadia de Montserrat (futura Mesquita de Fàtima, al pas que anem)...
Montilla, nominalment, 128è president de la Generalitat. A la pràctica, primer president de la regió espanyola del nord-est. Proposo que el comptador es canviï i que Maragall hagi estat el 127è i darrer President. D’ara endavant, la presidència regional la poden equiparar a la de la Rioja. No mereix continuar la numeració. Fem un acte d’honestedat amb la Història.
Bé, no és el primer andalús que arriba a la Presidència de la Generalitat sinó el tercer com informaven fa uns dies. La diferència és que els altres dos ho van ser quan Catalunya era, salvant les distàncies, un Estat i el seu referent d'actuació era català.
Una observació : Els Presidents de la Mancomunitat fins fa un anys eren comptats com a Presidents de Catalunya. Jo ho continuaria fent, no podem desmereixer la tasca de Prat de la Riba o Puig i Cadafalch que amb totes les limitacions competencials van demostrar que qui te ganes de fer feina la pot fer. El que no ser és si comptar Alfons Sala, comte d'Egara nomenat a dit per Primo de Rivera durant la Dictadura. Si ho fessim llavors si que aquest seria el primer President de Catalunya amb sentiment espanyolista (i tan català que era!) i no Montilla.
Tot i així jo no seria tan pesimista. Diuen que el càrrec fa l'home i potser acaba creient-se el seu paper. En tot cas, a veure si entre aquest i els Ciutadans es sacseja l'oasi i espavilem.
Home, tècnicament la Mancomunitat fou el que fou.
Però ens demostrà que amb quatre coses i quatre peles es poden fer meravelles, si qui pilota és un artista. Sense la Mancomunitat no és probable que al 31 s'hagués obtingut l'estatut. Precisament fou la Mancomunitat la puntada que va cosir l'esquinç de la història.
No passa res nois! Pero si Montills es un charnego acomplejado que acabará siendo tan nazi-onalista como vosotros. Lo que ocurre es que sois unos racistas y unos nazis, y os jode que sea de origen andaluz. Ecccss, la raça dels criats es possa a manar!
El més curiós és que no pots rebatre que sou uns nazis amb arguments. Només ho negueu i os en foteu de la gent que ho diu.
Arribes on arrela el problema. Tant se m'en fot on haguera nascut el president (en minúscules). L’important es saber que per a ell Catalunya es l’horitzó, Catalunya es l’important... per aquest senyor l’important es l’encaix de Catalunya a espanya, o sigui... que ens vol encaixar (només cal veure el diccionari). Jo no vull ser encaixat enlloc, jo ja visc on vull (ó on puc), si haguera volgut viure en un altre país, ho haguera fet fa temps (i he tingut oportunitats). A mi no em cal que m’encaixin, jo vull ser incinerat (es un acudit).
A mi tant em dona si el President es blanc, negre, rosa, groc... com si és nascut a Castellterçol, a Amposta, a Beijing, a Barranquilla, on sigui... a mi el que m’agradaria que el seu futur fos fer d’aquest país un país com el altres. Que el seu objectiu sigui fer-nos més grans, millors i no tenir-nos que acomodar a les dèries de cap altra racó de mon. Un tema es la diplomàcia i l’altre es el sometiment.
‘Perdoneu, però jo soc català’... que carai... Jo soc català, ni perdoneu, ni ho sento, n’estic orgullós... això es el que vull escoltar dir al President.
L’altre gran problema, el veritable drama es que no estic gens convençut que en Mas sigui aquest home, el sento més pidolar la cadira i les reverencies madrilenyes que no pas sortir a la llum dient que de con·nivència cap, que convivència en igualtat de condicions la que vulguin... Aquest no es el Mas, aquestos no son la gent de CiU... no sé qui pot ser, encara.
Salutacions Botxí.
Has vist la notícia d'avui, de que als patis de les escoles es parla el doble de castellà de català? Sabia que la cosa està fotuda, però no m'imaginava que tant i tant (si l'estudi és cert, és clar). Ho estem perdent tot a passos agegantats... és com una reacció en cadena. Si perdem la llengua no serà culpa dels que han vingut, sinó nostra per no parlar-la. És de les poques coses que no ens podrien treure sense la nostra col·laboració, però ja es veu que tampoc.
Si estem parlant de polÃtica; de postura, acció, decisió, etc., polÃtiques; aleshores el què hem de pensar és en termes d'espanyolisme, catalanisme, o còsmic malentès.
Sobre això, fins ara jo tinc a Montilla com a espanyolista. Però la situació, el lloc que ara ocupa, i, espero, el paper de la pressió ciutadana, no li permetera -i no només a ell, sinó al govern- ni continuar, ni encetar cap perÃode de polÃtica en clau espanyola. Coses de les que per altra banda en podrÃem fer una bona col·lecció del passat.
AixÃ, si és o no català en un sentit que et pugui acceptar, encara s'ha de veure; però no en termes ni d'origen ni en termes de destÃ.
D'entrada, pel que fa a la llengua ha mostrat una postura molt realista i saludable: acceptar un dels problemes amb què ens trobem. Que és la dificultat d'aprendre bé el català sense ajut (pel malament que es parla al carrer, i als mitjans).
I començarà a fer una classe setmanal; perquè, a més accepta que l'escriu malament. Penso que és bona novetat. I bona resposta a les pseudoil·luminacions i "salvacions" que ara han entrat al parlament amb Cs; per començar.
Salutacions.
És el propi Montilla qui joisosament accepta que és espanyol. Jo no el mesuro (ni a ell ni a ningú) per on va nàixer. Ell se sent espanyol, accepta el marc espanyol com a propi i natural... aleshores és el primer president que ho fa, si més no d'una manera tan grollera.
Que parli millor o pitjor, personalment no ho trobo tan important (ho és, però si fóra nord-català també faria francesismes, i ho trobaríem una mica acceptable).
Diu realista i saludable al fet que no sàpiga parlar ni escriure correctament el català? Després de trenta-cinc anys d'arribar-hi? Bah!. No intenti defensar allò que és indefensable i fer-se il·lusions amb allò que pugui aprendre amb la classe setmanal de la llengua PRÒPIA del país.
Jo també hi vaig arribar l'any 1971 des d'un poble d'Extremadura, amb vint-i-quatre anys. Em vaig nacionalitzar català i vaig començar parlar el nostre idioma d'una forma natural set anys més tard. Posteriorment el vaig estudiar fins treure'm el Nivell C, però reconec que encara tinc alguna relliscada de dicció amb l'essa sonora o sorda (ja m'ho diu la meva dona, segarrenca ella).
Per tant tinc l'autoritat moral per dir que ha menystingut la llengua de la terra que el va acollir, com molts altres centenars de milers d'immigrants que van arribar-hi. Sap el sr. Montilla el nom de les quaranta-una comarques que té Catalunya? Sap el nom de les seves capitals? Quantes d'elles n'ha trepitjat?
segur que hi ha catalans de llengua
materna que deixen anar més barbarismes que tu, només
tens que mirar els comentaristes de molts programes de TV en
català.
Però en part és normal tenint una
altra llengua aprop i tb si els nostres pares ja parlaven malament el
català pq no el varen poder estudiar ho hagin transmès
Busson, Bueno, valo, “algu/quelcom” (no algú), etc...
inclús a en Mas de tant en quant en diu algun de
castellanisme..
espanyolista-catalanista no em sembla
correcte
és
espanyolista (centralista o
regional-català) o independentista...
tothom que no
vulgui un estat propi i vol seguir al estat espanyol és un
espanyolista d'alguna manera com en Pujol...
potser pq tinc el
cervell quadriculat però no entenc de cap manera la cúpula
"nacionalista" de CiU que no vulgui un estat propi, si el
vol i no ho diu és el mateix i després vagi repartint
carnets de catalanitat...
D'acord que els casos que esmentes sempre van suposar una passa enrere per la nostra sobirania. Acceptem el fet. Montilla és el primer president espanyol de la Generalitat. Intentem fer-ne una lectura positiva. Potser gràcies a ell s'obriran moltes ments i es reforçarà la voluntat nacional. Per a mi, aquest home és tota una capsa de sorpreses. Òbviament, no hi ha relació perfecta amb Zapatero. Que ho demostri i no només puntualment. Que practiqui la independència de Madrid que diu tenir ja que ell i les seves decisions poden esdevenir un problema pel mateix Zapatero mentre el PSC no creï grup parlamentari propi a Madrid. Potser és un cara o creu. Un ara o mai. Però és el que hi ha i no podem tornar enrere. S'ha de contiuar lluitant amb allò que un pugui aportar en la vida quotidiana. Sempre ens podem consolar pensant que la vida dona casos pitjors. T'imagines el govern de Madrid i Barcelona en mans del PP? O del PP i CiU respectivament?
Dius : Intentem fer-ne una lectura positiva. Potser gràcies a ell s'obriran moltes ments i es reforçarà la voluntat nacional. Mira, això és d'una bona fe per part teva... Segons aquest tipus de raonaments, l'espoli fiscal és positiu perquè enriquirem els espanyols (consumidors de productes catalans, com el cava) i així tindrem més potencials clients. Penso que el món no va per aquí, però et concedeixo el benefici del dubte (del dubte enooooooorme).
Govern del PP? Tinc l'opinió que PP=PSOE (per això jo els anomeno PPSOE, perquè són les dues cares de la mateixa moneda). A mi, personalment, entre Rajoy i Zapatero, m'hi abstinc. Tanto monta....
Anant més enrera, l'últim president de la Generalitat nascut fora de Catalunya fou Benito Ignacio de Salazar. No tenia un referent nacional, ni espanyol ni català perquè senzillament, el concepte modern de la nació encara no existia.
Jo et demanaria que deixeissis de dir coses que no són certes i apel·lant a la "honestetat de la història" a sobre...
El posting no anava en broma, va sortir una mica tràgic, però anava de veres.
* Comparar l'Avi amb el Montilla.... això sí que és una broma, oi?
* Referents nacionals : no conec la història del president Salazar. Però de referents nacionals n'hi ha des del rei Jaume I. Abans, potser no tant. Però des d'En Jaume sí. I el que tenien molt clar, i ho seguim tenint molt clar, és un referent. Nacional o no. Madrid és Madrid, Castella és Castella, Espanya és Espanya. Digues-li com vulguis. I per Montilla, el seu marc de referència va de Cadis a la Jonquera, no pas de Guardamar a Salses. Ni tan sols d'Alcanar a Salses...
en tontilla no és el primer president de la generalitat espanyol, fa molts molts anys ja en vam tenir un parell, i ves per on ningú els recorda. Passarà el mateix amb aquest?