El tsunami social desborda els dics de contenció de la vergonya. L’escullera de la pura demagògia semblava que tenia una certa força a l’oasi català.
Ja no. Hem deixat de córrer al Circuit de la Nació per emprendre una mena de cross pels aiguamolls del Social-isme. No ens hem canviat les bambes ni la samarreta. Seguim amb la aquesta nostra de disseny quadribarrat, apta per als Circuits de Casa, impròpia per a travessar a tota velocitat un territori desconegut.
Al Cross dels Aiguamolls ens trobem altres competidors, més experts, sobre tot molt més entrenats. I amb equipament superior. Ens trobem els campions habituals en aquests indrets, els socialistes. També els ocasionals guanyadors d’etapes, els eco-socialistes. Hi ha uns competidors nous, molt “de ciudad”, que podríem anomenar post-socialistes. Corrent pel cantó dret hi ha fins i tot un que sempre quedava últim al Circuit de la Nació, però que a l’Aiguamoll té algunes opcions fins i tot de superar-nos. (...)
Avui, CiU ha renunciat a votar “no” als Pressupostos de l’Estat, i en canvi presentarà 400 esmenes per fer-los “més socials”. I el paper d’ERC en aquesta cursa per l’Aiguamoll, ja ens l’ensumem : seguir les petjades del corredor que va primer, no sortir massa esquitxada, i admetre que quedar segons o tercers en el Cross Social ja és un bon resultat.
¿ Quan s’adonaran que el nostre equipament, el nostre entrenament, només serveix per guanyar al Circuit de la Nació ? ¿ Quan tornaran a veure que només fent sortir els altres competidors de l’Aiguamoll i fer-los córrer “a casa nostra” ens garanteix les medalles ?
¿ Quant de temps trigaran a copsar que la cursa boja pel social-isme... només la poden guanyar els social-istes ? El pitjor és que com més correm enfollits amb l’aigua fins als genolls més ens allunyem del nostre Camí. Del Camí que hem de recórrer, si no volem acabar amb l’aigua fins al coll, sense opció de retornar.
Quina pena.... El “millor Estatut” només servirà de llarg epitafi a la làpida de la tomba de la Nació.
Ben aviat la independència no serà més que una paraula per anar dient de tant en tant, com una cosa que ja veuran els nostres nets potser algun dia, però que no és important, perquè poguent fer polítiques socials i integrar-se a l'estat espanyol, per què la necessitem?
Collons, que no ho hem vist prou encara de quin peu calça l'espanya plural? Prou d'ambigüitats. Tant ERC com CiU, si realment són nacionalistes haurien de dir que volen un estat català i que el volen com més aviat millor, i que treballaran per aconseguir-lo, que això d'intentar fer-se el simpàtic a Madrid ja ha fracassat masses vegades i sempre hi perdem els mateixos.
Dius "... poguent fer polítiques socials i integrar-se a l'estat espanyol ..." Això és interessant, i potser caldrà una reflexió més pregona : les polítiques socials, ens apropen a Espanya o ens n'allunyen ?
Mirant-ho una mica per sobre, penso que ens hi apropen. En no tenir un model social propi (ni en tenim, ni realment en volem un...) tota política social acaba sent una mena de porta d'entrada al sentiment comú espanyol. És Espanya qui atorga els drets socials. Catalunya només fa de gestoria. Aleshores, o bastim un model social segregat de l'estatal, o l'únic que fem és subvencionar l'espanyolitat.
Penso que en cap cas pot considerar-se la política fiscal com a part de la política social. La hipotètica reducció de l'Impost sobre Successions i Donacions (ISD) correspon, sobre tot, a criteris polítics i, a tot estirar, econòmics.
En particular, jo penso que l'ISD és absolutament redundant : o tenim ISD i gravem la transmissió de béns, o tenim Impost sobre el Patrimoni (IP) i gravem la simple possessió de béns. És una tria. Tots dos alhora em sembla abusiu. En aquest cas, penso que l'ISD és més just que no pas l'IP, així que personalment suprimiria l'IP, tot deixant l'ISD.
Tema ISD i IP. Jo no els veig redundants perquè canvien el subjecte passiu i la naturalesa de la transacció. Tal com tu ho planteges és com dir que l'IRPF i l'IVA són redundants... Si els meus ingressos de nòmina ja han pagat impostos, per què hauria de pagar també quan la consumeixo?
Reprenent el motiu final del meu post anterior en relació al teu escrit... La primera mesura confirmada per Montilla és aquesta. Per cert, una mesura reiteradament reclamada des de Catalunya. A qui beneficia la reducció de l'ISD? No especialment als votants del nou Tripartit, oi?
Moltes coses... (però m'encantes, Reyes :-)
* Jo no estic d'acord amb això de que "polìtica fiscal fa política social". Pots buscar exemples concrets on sí, i altres justament oposats. Les polítiques socials són (fonamentalment) de despesa, no gaire vegades d'ingressos.
* Model tributari potent : no hi ha cap exemple de model no potent al món civilitzat. No hi ha gaire països amb intervenció pública per sota del 40% del PIB. Ens movem en matisos, però sempre en la banda (molt) alta.
* ISD <> IP : això és un debat que pot ser llarguíssim (si vols, el fem). Però ISD i IP són impostos directes, com l'IRPF. La diferència és que l'IRPF grava l'obtenció de renda, o sigui, socialitza part del guany. Tant l'ISD com l'IP graven la simple possessió de béns que han estat adquirits amb la renda sobrera després de pagar l'IRPF. Els béns gravats poden no generar cap ingrés, però tributen, o sigui, "empobreixen" el contribuent sense generar-li cap benefici.
So gravem la possessió d'un bé en vida (IP) sembla abusiu gravar també la seva cessió en mort a un tercer al qual tampoc no se li reporta cap renda. És el mateix (o semblant) objecte tributari, insisteixo, dues vegades, perquè no genera renda.
* Consum = generació d'utilitat. Per això es grava. La simple possessió de béns no genera utilitat.
* Reducció de l'ISD : caldrà veure quant i a qui. De moment l'únic que hem sentit són discrepàncies amb ICV. Si únicament rebaixen de forma cosmètica, millor que ho deixin estar. No crec que les rebaixes siguin sucoses.
A qui beneficia? Fonamentalment a les pimes, però també als propietaris de pisos (molta gent). Penso que la hipotètica reforma pot anar per aquí, fonamentalment per a elevar els mínims exempts de tributació dels pisos heredats dels pares.
PD Qui ha dit que no és possible el diàleg civilitzat entre persones molt distanciades, ideològicament parlant? :-)
Bonic dilema el qual has descobert. O sigui, que, des de la perspectiva nacionalista, que li vagin les coses millor a la ciutadania, sobretot a la pitjor tractada pel sISTEMA, és dolent per al projecte d'estat independent. Interessant.
Enfonsa en aquest raonament, que arribaràs a conclusions reveladores.