Segons el diccionari de l’Enciclopèdia Catalana: “Estat del qui és sol, del qui viu sol o gairebé sol” i “lloc solitari, desert, inhabitat”. Trobo aquestes definicions deficitàries, els falta abarcar més situacions, però bé, per alguna cosa es comença.
Entenc la solitud com una de les situacions més joioses en què et pots trobar, sempre i quan sigui voluntària. La solitud forçosa és extremadament desagradable, però la voluntària no té preu. Almenys per mi, almenys així ho veig i ho visc jo. No sóc una persona solitària, ans el contrari, no puc viure sense la gent, necessito el contacte humà d’amics i coneguts, i de desconeguts també. Però, alhora valoro d’una forma extrema el gust per la solitud en cert moments. O sigui, no entenc la vida sense els dos extrems, sense aquestes dues situacions. Quan pots tenir-les en el moment oportú, en el moment voluntari -que no és sempre-, m’acosten un xic més als estats de gratitud amb la vida. [Segueix]
Per mi la solitud és un moment de retrobament amb mi mateix, em permet pensar i actuar d’una forma molt més lliure que quan aquesta no hi és. No sempre m’agrada estar sol o en solitud, però quan vull estar sol o en solitud l’única manera d’omplir aquest buit és aconseguint aquests instants de retrobament amb mi mateix.
No entenc la gent que sempre necessita allunyar-se de la solitud. Només ho puc entendre quan veig que jo vull el contrari en certs moments i aquesta mateixa gent no ho entén. Aquest doble “no enteniment”, fa que pugui entendre la posició contrària.
La putada és estar sol quan necessites algú al costat o, pel contrari, estar envoltat d’altres subjectes quan vols estar sol. Si aconsegueixes omplir aquestes necessitats amb la seva situació corresponent, la vida agafa un recorregut molt més planer, fins al punt de fer un pèl de baixada que et permet no haver de pedalar...
Salut i llibertat!
Marcús Media
Blocus Track: Una nova ràdio per escoltar per internet: Ràdio Reegea.
Aquests fans de la solitud segur que viuen en parella, o en trio que tot si val.
Penso com tu que la solitud pot ajudar-nos a endinsar-nos en els estats de gratitud cap a la vida. Llegir el teu post m'ha donat amplitud. M'ha agradat la fotografia i crec que just aquesta reflexió, val l'article, tot ell interessant.Gràcies pels teus comentaris i el teu apartat Multimèdia, ets un crac!
Salut i llibertat!
Marcús Media