Com que aquests dies sóc a Brussel·les no he pogut seguir en directe la investidura, així que Internet m’ha ajudat una mica. He començat a llegir el discurs sencer del Tontilla, i ho he deixat a la meitat de pur avorrit que és.
Molt em sembla que aquest és l’inici d’un lent i llarg declivi de la política catalana, del seu endormiscament, de la seva definitiva provincianització. Però més enllà de la manca de contingut, perfectament predictible i esperable en un Desgraciat Ignorant, el fil conductor ens mostra que estem perdent la batalla, amb la total complicitat i anuència dels “no-nacionalistes-però-sí-independentistes”.
Ens estan girant l’eix de la política. A la cara. Amb tota la cara. Ens estan fent vàlida la distinció tramposa i maniquea de política social bona contra política nacional dolenta. Ens estan dient que ja hem fet massa de la política dolenta, i per això cal compensar la balança i començar a fer de la bona. (...)
A còpia de repetir aquesta idea ens estan posant a la defensiva. Ens estan obligant a jugar al seu joc. Ens estan arrossegant a una partida amb cartes marcades on mai no podem guanyar. A la subhasta socialista ells sempre guanyen, ni que sigui a còpia de dimitir de les nostres competències, com a la Llei de Dependència.
¿¿ Com és que ningú no li pregunta al Desgraciat Ignorant per quines han estat aquestes polítiques identitàries que tant blasma ?? Que les concreti !! ¿ Potser les de l’anterior Tripartit ?
Ens estan acusant de coses que no s’han fet, i ni tan sols no ens defensem (ni CiU, ni ERC ni ICV). No se n’ha feta cap, de política identitària. Què més en voldríem !! I del no res, de l’estricte no res, es fa un problema.
Però el pitjor és que estem assumint col·lectivament que les hipotètiques polítiques identitàries són dolentes. Que són rebutjables i que millor ni parlar-ne. Que cal “passar pàgina”... d’una pàgina inexistent.
Tinc clar que el Desgraciat Ignorant sap que ni n’hi ha hagudes, ni realment s’han posades mai sobre la taula : el seu discurs no és una medecina, sinó una vacuna ! És un advertiment molt clar a ERC perquè segueixi abandonant el seu ideari, perquè segueixi recorrent el camí de l’acomplexament i l’abandonament del nacionalisme diferencial. ERC volia arrossegar ingènuament els socialistes, i està passant exactament el contrari.
En Xavier Mir demanava lideratge en el camp independentista. S’equivoca. Avui, el que necessitem és lideratge simplement nacionalista. L’independentisme sense ànima no té raó de ser. El que necessitem és no perdre la consciència de la nostra superioritat moral enfront dels forasters que ens volen esborrar del mapa per la via del buidatge sentimental. O sigui, de la gent com Montilla, per exemple.
O podríem preguntar-li: Senyor, es refereix pot ser a la política identitària de la sagrada unidad espanyola. Es refereix a aquesta? Tot i que es veu clar que vostè es refereix a la identitat catalana; li haig de preguntar si és que troba dolenta aquesta espanyola, perquè, de fet, és la única cosa que puc anomenar "política identitària". Aquesta, però no és que sigui dolenta; és una maldat, perquè la monòlisis, aplicada a política (i no diguem la dels manuals d'invasió!), ja la coneixem.; etc.
Això li preguntaria a Montilla.
De tota manera, el més important aquí crec que és no acceptar -i trobaria moltes raons; que de tota manera crec no cal ni gastar- NO acceptar de cap manera la contraposició que estan fabricant entre política social i política nacional. Em sembla que ho diuen així; ho vaig detectar fa uns mesos, i espero que no s'en surtin.
Estic amb tu en que no hem d'entrar en el seu joc de: si vostè es defensa, m'està atacant. Joc brut del que podem contar molts assassinats i violències al món. Guerres preventives, "concòrdies" tant falses, com és que no ho veuen? etc.
I no crec que ERC abandoni. I els qui tampoc hem d'abandonar som nosaltres; qualsevol que no estigui atrapat al conte, i que pugui mantenir la consciència.
Salutacions.
Hem perdut 23 anys- ens feien creure que teníem identitat i ens buidaven el País.
Ara, després de comprovar l'enganyifa federal i l'encaix a Espanya, podem caminar.
Serà difícil, amb reculades, renuncies, traïcions.
Però és l'únic camí.
Els irlandesos van patir més de 8 segles.
Els partits son una part de la feina- potser cal un partit independentista de dretes o netejar Convergència de regionalistes i ex-franquistes. Però el més important és la gent del carrer, a Sobirania i Progrés som més de 7.000 amb unes actuacions concretes.
No ho dubtis botxí, abans estàvem adormits i narcotitzats, ara sabem la via- difícil- però única !
Potser faré un posting sobre la mal anomenada "societat civil". A l'època de La Crida, que conec molt bé, anàvem per davant del Govern, i sovint vam estirar dels polítics des del nostre activisme.
Per això no n'hi ha prou amb fer escrits, cal "fer coses" molt visuals, i aleshores la gent s'hi engresca.
Doncs si no vols que parlem de proclames patriòtiques ni de jocs florals, n'hi ha de raons purament pragmàtiques. Encara que només sigui per que s'aturi la sagnia de cales que van a les arques de l'estat en concepte de "solidaritat" per exemple, i poguessim invertir en infrastructures com ara transport públic o una xarxa de carreteres o ferrocarril o un aeroport que facilitessin el moure les mercaderies abaratint els costos afavorint una baixada de preus que repercutiria en una millora de l'economia ja que les empreses i els ciutadans disposarien de més diners per a gastar o invertir creant així nous llocs de treball .....Jo crec que això sí hauria d'interessar la gent.
De fet com va dir el filòsof Karl Marx (bon filòsof i analista social però no gaire bon profeta, de fet jo crec que no pretenia ser-ho): No és la ideologia la que determina l' economia, sinó l' economia la que determina les idees.
Si es tallessin els fluxos de circulació de l'IVA, la regió hauria de quedar aïllada quant a fluxos d'entrada. O sigui, en l'autarquia. Pots entendre això?
Si hi ha IVA recaptat fora dels límits de Catalunya ha d'haver reintegrament d'aquest IVA a les arques del sistema.
Si no hi ha reintegrament no pot haver recaptació d'IVA, o sigui, no pot haver comerç amb les regions pròximes. És que no és possible estar a les madures i evitar estar a les dures.
Però tu saps que és l'IVA i el seu funcionament?
Certament, demostres una gran ignorància amb els anomenats fluxes de l'IVA. T'empatolles completament. L'IVA és totalment neutre en la circulació de béns i serveis.
PD El meu comentari venia per allò que ha dit el Botxí, que vol engrescar a la gent en un (no sé quin encara) projecte... No és a mi a qui has de convèncer ;-) Jo només faig d'advocada del diable :-D
Com sempre, interessant aportació, Reyes. No et puc respondre en quatre línies, així que m'ho apunto per fer un posting.
De tota manera, i arran del "populisme".... dona, no diguis que els sous no paren de baixar. En realitat, l'Estat espanyol és dels pocs llocs d'Europa on els sous pugen sistemàticament per sobre de la inflació.
I els funcionaris? Jo havia sentit que havien vist congelat el seu salari durant molt de temps...
De tota manera, la clàusula de revisió salarial no és l'únic factor que afecta al nivell real dels sous. Com anomenes tu al fet que una persona cobri menys per fer la mateixa feina que el seu antecessor? Això fa temps que ho veiem amb noves categories de conveni amb un sou inferior, en contractes de relleu, amb l'arribada d'immigrants, etc.
I no parlem de l'efecte de la introducció de l'euro...
Des de l'India fins els Estats Units, qualsevol revolució o conflicte te un rerefons economic. Que després es vesteixi amb certa èpica és una altra història.
Amb això no vull dir que hagi conspiracions soterrades que promoguin guerres i tal, vull dir que els condicionaments económics provoquen tot un seguit de canvis socials i ideològics.