vicent |
dijous, 23 de novembre de 2006 | 01:34h
A RAC1 hi ha el programa de la vesprada del Toni Clapés. En aquest programa, excel·lent i divertidíssim, van posar fa dies una falsa entrevista amb un fals representant de la Renfe que les deia de l'alçada d'un campanar. A la redacció de VilaWeb vam rebre correus i trucades d'indignació i vam telefonar a RAC1 a veure de què anava tot allò. Ens van dir que era teatre i que la gent no ho havia entès. Han passat els dies i la bola sembla que creix. Avui he rebut set correus diferents que em recomanen, amb sana indignació, que no deixe d'escoltar aquestes declaracions "intolerables". No sé si hi haurà manera d'aturar-ho però de vegades pense que tanta broma acabarà fent perdre el sentit de la realitat a la gent.
PD. Me n'acaba d'arribar un altre, de correu, ara amb l'explicació del que va passar, en aquest bloc dels seguidors de RAC1
PD. Me n'acaba d'arribar un altre, de correu, ara amb l'explicació del que va passar, en aquest bloc dels seguidors de RAC1
definitivament aquesta eina que ens feia una mica mes lliures. Al proper 11-M (deu no ho vulgui), em pensare dues vegades abans de reenviar qualsevol contra noticia.
Aixi m'agrada, entre tots l'hem fotuda grossa. Els responsables de RAC1 han d'esforcar-se a paliar el mal que han fet. Els agradi o no, tenen una gran responsabilitat moral envers oients, internautes i catalans que, ferits, hem propagat el missatge per clamar contra les injusticies i que, per tant, hem fet el ridicul mes espantos. Sense cap mena de credibilitat m'acomiado.
Em va arribar per correu electrònic, me'l vaig creure i el vaig enviar Urbi et Orbe, com si fos de veritat. No és seriós tirar merda d'aquesta manera, encara que sigui als responsables de la RENFE.
...és la guerra dels trens!!!
Tot és relatiu i res no és important... manca absoluta de valors, de compromís, en fi, la multiculturalitat i la pallassada com a substitutius d'una cultura mil·lenària.
Sense ni adonar-se, i sense veure que aquests relativismes són dels pitjors absolutismes.
I, a més, a més, a més, etc.; sense voler veure que fa temps que als mitjans en general, i per a més perversió als espais d'entreteniment, els hi han estat robats espais, trets, possibilitat, d'entreteniment del de debò.
Sense adonar-se que mantenir entretingut el personal no és ni de lluny el mateix que entretenir.
Això darrer podríem dir que és una necessitat, gust, o coses així. Lo altre és una perversió política per la qual encara no he trobat ni nom ni adjectiu.