“Catalufo/a” és una paraula que he sentit dir més d’una vegada quan algú es refereix
a algú que, sent català, fa vida envoltat de premsa, música, amistats,
televisió, ràdio,... catalanoparlant. És una expressió despectiva.
Amb “Benzina”, no
em refereixo a la gasolina, sino a la revista mensual del Grup Comunicació21: Revista Benzina.
En poques paraules, amb aquest escrit vull expressar una
opinió respecte cap a on crec que s’hauria de dirigir la cultura catalana o,
més ben dit, com l’hem de tractar per millorar-la. [Segueix]
Ja he parlat algun cop de la qualitat de la revista Benzina,
del bon format i del bon contingut cultural que desprèn. Ara bé, la novetat més
important que m’agradaria ressaltar d’aquesta revista cultural, és la forma que
té d’explicar la cultura al públic català.
Des de fa 20-30 anys hem creat espais culturals (música,
teatre, literatura, comunicació,...) en dues divisions, delimitats lingüísticament.
Més concretament, hem creat espais
ficticis de cultura catalana, els quals anaven dirigits a un públic molt
concret (un públic actiu i predisposat). Per exemple, en la música en català,
s’han creat circuits, programes de ràdio, revistes,... on únicament hi pots
trobar música cantada en català, mesclant infinitat d’estils. Ha tingut alguns
aspectes positius, però no ens podem quedar amb aquestes engrunes. Es podria
dir que hem estat mantenint, en alguns casos augmentant, espais de cultura “Catalufa”, però hem deixat de
banda un públic al qual no arriba aquesta part de la cultura. És a dir, amb la
cultura “Catalufa” hem millorat, però correm el perill d’estancar-nos.
Què entenc per
cultura “Benzina”? Evidentment el nom el trec
de la revista cultural que he esmentat al principi. Aquesta revista ens exposa
la cultura des d’un punt de vista qualitatiu, no únicament lingüístic (però, sí
explicada en català), de tal manera que publica informació cultural de tot el
món, però amb visió “catalanocèntrica”
i, sempre, recordant-se de la cultura catalana (però, únicament la de
qualitat). L’estil de la revista Benzina
és l’estil que crec que cal seguir en la promoció de la cultura catalana.
És a dir, cal exposar la cultura catalana quan sigui de qualitat i mesclada amb
la resta de cultures que ens envolten. En cap cas estic pensant en la cultura
castellana (però, tampoc pretenc obviar-la). M’explico. Crec que el tractament
que hem de fer de la cultura castellana ha de ser el màxim de respectuós i, si
és de qualitat, exposar-la, però ni més ni menys que el què faríem amb la
cultura portuguesa, l’occitana, la italiana o qualsevol altra. Cal mesclar per
a poder arribar a un públic més ampli, però alhora tenint com a punt de partida
la qualitat, i no únicament la llengua. Amb això, tampoc estic dient que
consideri cultura catalana la feta des dels Països Catalans en castellà o, en
tot cas, la considero tan catalana com puc considerar la cultura feta des dels
Països Catalans en portuguès, italià o flamenc.
Resumint: Crec que
hem passat una etapa cultural on hem mantingut la cultura catalana a base de
promocionar-la entre un públic prèviament predisposat i que, ara, cal fer un
pas més, fent arribar la cultura catalana a un públic menys actiu i més ampli
que valora la qualitat per damunt de tot. En tot cas, sóc partidari de fer una
autèntica discriminació positiva amb la cultura catalana, posant el llistó un
pèl per sota de la resta de cultures a l’hora de fer la tria dels temes que
s’han d’exposar. Per exemple, si estàs parlant del Bruce Springsteen, també
pots parlar dels Antònia Font. O, més ben dit, cal que parlis dels Antònia Font
o de qui sigui. Mesclem, per arribar a públic passiu (ideològicament parlant),
però d’una forma intel·ligent i sincera: amb la qualitat i una quota mínima
d’exposició de la cultura catalana, infranquejable a la baixa.
Salut i llibertat!
Marcús
---------------------------------------------------------------------------
Olla de Grills. Per parlar de política...
XBS. Sobiranisme transversal...
Marcús Media. Espai multimèdia...
que l'esperit de l'entesa sigui entre vosaltres/nosaltres, alcem els cors, i mirem enllà!
Estic d'acord amb el que dius. En l'àmbit de la cultura catalana feia falta una revista com Benzina. Ens cal ampliar el públic consumidor de cultura (també catalana), i la revista que comentem ho aconsegueix.
M'agrada sobretot que tracti la cultura en un sentit ampli (no només la literatura, sinó també cinema, música, teatre, etc.) i que ho faci des d'una perspectiva moderna i amb voluntat d'arribar a un públic ampli sense abaixar el llistó de la qualitat.
Només una queixa. El cos de la lletra de la revista és tan petit que tinc dificultats per llegir-la. Penso que és un aspecte a millorar, tant per la salut ocular dels lectors actuals com per arribar a nous lectors potencials.
Salut!
Marcús