Avui juguen el Man United i el Cèltic a The Paradise. Si algú segueix el bloc des de fa temps ja sabrà de la meva evident 'celticofilia' i que aquest club d’irlandesos de Glasgow és el segon a la llista dels meus equips mésmillorspreferits (ep! a uns quants anys llum de distància del Barça). Però avui pagaria molts calés per poder seure al Celtic Park i desafinar amb el You’ll never walk alone. (continua)
Normalment, quan un català arriba a Belfast corre cap a l’estació des d’on surten els mítics taxis negres comunitaris que van del centre fins als barris catòlics. Són uns taxis que sempre fan el mateix recorregut i, per un pound, pots baixar allà on et vagi bé per arribar al teu destí.
Quan ja ets a Falls Road pots optar per caminar i anar contemplant els murals a banda i banda de la carretera. La primera parada obligada per a qualsevol futbolero serà fer una pinta al Cèltic, típic pub irlandès amb la façana pintada de blanc-i-verd i amb un escut gegant del club de Glasgow. A l’interior, fotografies de totes les èpoques, bufandes i banderes decoren un bar on sempre t’hi trobes un parell de vellets amb mil i una històries per explicar.
La segona pinta cal reservar-la pel Red Devil, també a Falls Road, on toca beure envoltat de referències al United com si estiguessis a un Hard Rock Cafè dels de Manchester. Desconec el per què de la devoció que molts irlandesos del nord –catòlics- tenen pel ManU. Potser és per proximitat –estan a un cop de ferry- o potser és per George Best.
Si pogués ser a Glasgow a aquestes hores ja estaria al primer pub de The Gallwgate preparat per fer la ronda locals fins al Celtic Park. Una ronda que ja he fet un parell de cops i que destroça a qualsevol catalanet que vulgui jugar-se el fetge contra els locals. Si pogués ser a Belfast cauria la primera al Fellons per caminar per Falls Road fins al Cèltic a veure el partit. I si guanyessin els de Glasgow, ens arribaríem fins al Red Devil per riure una mica entre Ginness i Guinness.
Però ni una cosa ni l’altra. Em quedaré a Sabadell, encendré
l’estufa, miraré a veure si perd el Madrid i faré
Dispensa culer, una pregunta. Què en saps quelcom del perquè a l'anunci del Barça/UNICEF, que van passar per TV3, l'única frase que hi sortia estava en castellà? I quan sortia l'escut del Barça i sota "més que un club", més avall això mateix estava en castellà també.
A tot el món s'ha passat així? Aquesta no és la llengua del Barça. Què pot ser ho és de la UNICEF catalana? O bé aquesta no existeix perquè no és més que una delegació de l'espanyola?
I ningú n'ha dit res? Com pot ser?